(Beseit / Vall-de-roures, Matarranya)
Afluent esquerrà del Matarranya, que neix al vessant occidental del tossal dels Tres Reis, al sector occidental dels ports de Beseit.
Després de rebre, per la dreta, el riu del racó de Patorrat i el barranc de Formenta, en un sector on és terminal entre els dos municipis, és embassat al pantà de la Pena.
Embassament de l’Ebre, que s’acaba a Escatrón (Aragó). Té uns 125 km de llarg fins a la presa, que està 2 km abans de la vila antiga i de la confluència amb el Segre.
L’obra, acabada el 1963, té una capacitat superior als 1.530 milions de m3; la presa té 80 m d’alçada, i la central, una producció superior als 770 milions de kWh com a mitjana anual.
(Capcir)
Embassament de l’Aude, al peu dels pics del Bastard i de Castelló, a 1.537 m alt.
Aprofita la conca de l’estany d’Aude, i té una capacitat per a 20 milions de m3. La central és aigües avall.
Antiga zona pantanosa de la comarca, prop de la costa, que s’estén des del límit amb Almenara (Plana Baixa) fins a l’Horta.
En una bona part ha estat dessecada i convertida en arrossars.
Veure> pantà de Benadressa (pantà de la conca del Millars).
Embassament (71 hm3. de cabuda) sobre el Túria, inaugurat el novembre de 1967, el qual ocasionà el desplaçament de la població al municipi de Riba-roja de Túria.
La finalitat és la producció d’energia i el regadiu de la comarca.
Lloc, prop de la costa de Tramuntana. Hi ha un notable palau de la família dels barons de Lloriac.
L’albufera, o pantà, de Lloriac, és una zona pantanosa que es comunica amb la cala de Tirant.
En el pariatge de 1301-11 fou creada la parròquia de Santa Creu de Lloriac, que fou traslladada al començament del segle XV a l’església de Sant Narcís des Mercadal, que n’era sufragània i que canvià l’advocació per la de Sant Martí.
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
Despoblat, a la sortida de l’estret d’Ísber, profund congost per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.
El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1.500 ha; és receptor d’una conca de 57 km2 i té uns recursos eventuals d’11 hm3; en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues; la resclosa té 27 m d’altura.
L’antic nucli de població fou lloc de moriscs (11 focs el 1602) de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva.
Embassament del riu Guadalest, situat a la vall homònima.
Té una capacitat de 15 milions de m3. S’utilitza per a regatges.
(cast: Eriste) Poble (1.118 m alt), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l’Éssera, a la confluència amb l’aigüeta de Grist. L’església parroquial és dedicada a sant Feliu.
Aquest riu, que drena la vall de Grist, es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Pocets; al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola (dits també pics de Grist).
Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist. Hi ha una central hidroelèctrica (1969) sobre l’Éssera.
Dades dels Països Catalans 