Convent de franciscans, al sud-est del nucli urbà, prop de les urbanitzacions turístiques costaneres entre Can Pastilla i s’Arenal, fundat el 1914.
El 1925 s’instal·là un seminari seràfic, avui convertit en col·legi.
(Palma de Mallorca, 1956 – 1974)
Publicació literària trimestral. Dirigida per Llorenç Vidal. Entre els números més remarcables cal citar els extraordinaris dedicats a Chopín, Ramon Llull, Ausiàs Marc, Joan Maragall, Costa i Llobera i a Menorca.
Entre els seus col·laboradors van figurar Miquel Dolç, Fèlix Cucurull, Marià Villangómez, Joan Triadú, Rafael Tasis, Josep M. Llompart i Miquel Forteza.
A partir del 1975 la revista inicià una segona etapa a Cadis i en edició bilingüe.
Illot (24 m alt) de l’arxipèlag de Cabrera, al sector més septentrional, entre na Plana i l’illot Pla.
Conjunt monumental, a imitació del Poble Espanyol de Barcelona, construït el 1967 sota la direcció de Fernando Chueca Goitia.
Té una extensió de 25.000 m2, i reprodueix un centenar d’edificis, majoritàriament d’Andalusia i Castella. Té una sala de congressos.
Deficitari des del primer dia, fou adquirit pel ministeri d’informació i turisme.
Sector turístic de la costa, a llevant de la ciutat, entre els nuclis de Can Pastilla i s’Arenal.
Altre nom del nucli i de la parròquia de Sant Francesc.
Antiga torre de defensa de la costa, a l’indret de l’actual nucli des Coll d’En Rabassa. En 1891-98 s’hi construí un fort.
Antiga torre de defensa del port de Portopí, al sud-oest de la ciutat, dita a l’edat mitjana torre d’en Carròs. Una cadena tancava de nits el port, ja al segle XIII, entre aquesta torre i la de Senyals, per tal de protegir-lo de les incursions dels pirates.
Des del 1475, en adoptar el Gran i General Consell el sistema de quarentenes per tal d’evitar el contagi de la pesta, la torre fou utilitzada per a ventilar teixits que podien propagar l’epidèmia, d’on li ve el nom.
Fou declarada monument nacional el 1876.
(Palma de Mallorca, 1 abril 1956 – març 1979)
Revista literària mensual en castellà. Fundada per Camilo José Cela, que la dirigí. Els primers anys hi col·laboraren Josep M. Llompart i José Manuel Caballero Bonald. A part algunes poesies en gallec i en català, ha tractat la literatura castellana del punt de vista de l’assaig i la creació.
Ha publicat 25 números monogràfics dedicats a artistes i escriptors (un d’ells sobre Mallorca i un altre sobre les converses poètiques de Formentor, 1960).
(Palma de Mallorca, 3 octubre 1855 – 9 maig 1857)
Periòdic polític i literari. Òrgan del Partit Constitucional Balear. Aparegut amb una periodicitat trisetmanal.
Amb el mateix títol aparegué un nou periòdic el 1887, òrgan del partit liberal dinàstic de Miquel Socias i Caimari. El març de 1891 es fusionà amb “La Lealtad” -òrgan personal de Pasqual Ribot, lloctinent d’Antoni Maura a Mallorca– i formà “El Liberal Palmesano”, portaveu del partit liberal fins al juliol de 1898.
Dades dels Països Catalans 