Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà

Farrera (Pallars Sobirà)

14 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 61,87 km2, 1.294 m alt, 126 hab (2016)

0pallars_sobira

Estès per la coma de Burg i part de la vall del Romadriu, riu que limita el terme pel sud, al peu del pic de Montesclado, al nord-est de Sort. El relleu és accidentat, amb pinedes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb conreus de secà: blat, ordi, patates, i també de regadiu: productes d’horta, farratges i prats, i la ramaderia (bovina i ovina), complementades pel turisme, gràcies a l’interès paisatgístic de la zona. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.

El cap del municipi és el poble de Burg, a la dreta del barranc de Farrera.

El poble de Farrera és al centre de la coma; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Roc, romànica.

Dins el terme hi ha els pobles de Mallolís, la Glorieta de Montesclado i Montesclado, el llogaret d’Alendo, i els santuaris de la Serra i de Santa Magdalena de Ribalera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Esterri de Cardós (Pallars Sobirà)

10 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 16,55 km2, 1.212 m alt, 69 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat entre la vall de la Noguera de Cardós i la serra de Costuix (2.344 m alt), d’on devalla la vall del torrent d’Esterri. Hi abunden el bosc (bosc d’Esterri) i les pastures.

La base tradicional de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví), complementada per l’agricultura de secà (cereals i patates), la de regadiu (prats), l’explotació forestal i, darrerament, el turisme, activitats que tanmateix no han pogut evitar el descens demogràfic. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.

El poble és en un coster, a la dreta del torrent d’Esterri, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, d’origen romànic, les pintures de la qual són al MNAC, i amb un campanar de planta quadrada.

Dins el terme hi ha els pobles de Ginestarre, amb l’església romànica de Santa Maria, i d’Arròs de Cardós, i el llogaret de Benante.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà)

16 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 8,49 km2, 957 m alt, 789 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat en una àmplia cubeta de la vall d’Àneu, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al nord de Sort. El municipi comparteix amb els de València d’Àneu, Sorpe i Son el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, prop del port de la Bonaigua.

Les bases tradicionals de l’economia són l’agricultura (amb conreus de cereals i patates de secà) i la ramaderia (boví i oví), amb diverses fires i amb prats naturals per a aprofitament del bestiar. S’hi ha desenvolupat el turisme. Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

Pel particular tipisme, al poble n’és remarcable el carrer Major, amb la Creu de Terme, i l’església romànica de la vila, que contenia un dels principals conjunts pictòrics del romànic català (avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Estats, pica d’

12 Respostes

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Cim (3.143 m alt), situat al sector central dels Pirineus axials, entre el riu de Lladorre i la Noguera de Vallferrera (regada per l’estany d’Estats, que omple el fons de la coma d’Estats), a la frontera amb França i no lluny d’Andorra.

És el pic de més altitud de Catalunya, i està envoltat per dos cims menors que també superen els 3.000 m, com el de Sotllo (3.115 m), separat pel port d’Estats o de Sotllo. Les pissarres apareixen plegades verticalment a conseqüència del contacte amb el granit. L’erosió glacial ha deixat l’empremta característica: circs amb estanys, comes, etc.

La vegetació és de tipus alpí. Les primeres ascensions conegudes són les de Henry Russell (1870), la de Lluís Marià Vidal (1897), primera des del vessant català, i la de Lluís Estasen (1924), primera a l’hivern.

Espot (Pallars Sobirà)

28 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 97,30 km2, 1.318 m alt, 361 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat a la vall d’Espot, al sector sud de la vall d’Àneu, prop de la vall de Boí, a on s’accedeix pel portarró d’Espot, al nord de Tremp. S’estén vers l’oest fins a la Noguera Pallaresa (límit oriental del terme). Relleu molt accidentat pel massís dels Encantats, amb prats alpins i boscs de pi negre i avet, que ocupen una bona part del terme.

La ramaderia (bovina i ovina), l’agricultura i l’explotació del bosc, bases tradicionals de l’economia, han estat superades per la producció d’electricitat (centrals de Sant Maurici, Lladres, Espot i la Torrassa), la indústria lletera i el turisme d’hivern (estació d’esquí de Superespot). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble es troba a la vora del riu Escrita, a la confluència amb el riu de Peguera, dividit en dos nuclis: Espot Solau, a l’esquerra, i Espot Obago, a la dreta; l’església parroquial de Santa Llogaia és esmentada ja el 839.

Dins els terme hi ha el poble d’Estaís, el despoblat de Novelles i l’antic castell de Lloret. El sector alt de la vall forma part del parc natural d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Alt Àneu (Pallars Sobirà)

39 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà: 217,76 km2, 1.076 m alt, 402 hab (2016)

0pallars_sobiraEstès a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àneu, a les ribes del riu de la Bonaigua i al vessant llevantí del port de la Bonaigua.

Les principals fonts de riquesa són l’explotació de pastures i boscos, que ha permès el desenvolupament de la ramaderia local d’ovins i bovins. Hi ha importants activitats relacionades amb el turisme.

La capital del terme municipal recau en el poble de València d’Àneu, al qual es van unir el 1970 els de Gil, Son i Sorpe, formant el nou municipi.

Al terme hi ha un nombre considerable d’esglésies romàniques, amb importants pintures murals, com les de l’església de Sant Pere, de Sorpe, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alins (Pallars Sobirà)

37 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 183,19 km2, 1.048 m alt, 287 hab (2016)

0pallars_sobiraComprèn la totalitat de la vall Ferrera i la vall de Tor, drenades per la Noguera de Vallferrera i el riu de Tor. Hi abunden els boscos d’avets, pins negres i bedolls, i també grans prats naturals.

La ramaderia té una gran importància econòmica. El turisme és l’altra gran font d’ingressos del municipi. La proximitat de la Pica d’Estats i altres cims pirinencs, de gran tradició excursionista, hi han fet sorgir un gran nombre de fondes i càmpings.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Vicenç, ja esmentada el 1839, és romànica, com totes les que abunden a la vall.

El 1927 es van agregar al municipi els de Tor, Norís, Àreu, Ainet de Besan i Araós.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques