(Lladorre, Pallars Sobirà)

(o Tabescan)  Poble (1.116 m alt), a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan, 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre.

Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan, que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí. Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroèlectrica de Tavascan, subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte.

L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

Poble (1.007 m alt) del terme de la Ribera de Cardós, al peu de la serra d’Aurati, a mig km de la vila de Ribera.

De la seva església parroquial (Santa Coloma) depèn l’església de Sant Joan, arruïnada.

(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)

Poble (1.040 m alt), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb.

L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada. El castell de Surp és esmentat el 1126. El lloc havia format part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Rialb.

Fou municipi independent fins el 1969, en que s’annexa a l’actual. L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d’Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp.

(Sort, Pallars Sobirà)

Poble (1.066 m alt), fins el 1976 havia pertangut al terme d’Altron. És situat a la vall d’Àssua, dominant la confluència dels rius de Sall i de Bernui.

De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen els santuaris de Sant Antoni i de Santa Anna. Hom té notícia d’un castell de Sorre.

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.262 m alt), enlairat en un planell, a la dreta de la Noguera Pallaresa. L’església parroquial és dedicada a sant Pere; al Museu d’Art de Catalunya es conserven les restes de les interessants pintures murals que la decoraven.

Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb els de Son i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d’Alt Àneu.

Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.393 m alt), situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua. L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos.

El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d’Àneu.

Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d’Alt Àneu.