(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Antic lloc de la vall d’Àneu, a l’antic municipi de València d’Àneu, sota el castell de València, on tenia lloc, a la pedra comtal, el jurament de les llibertats i franqueses de la vall per part dels nous comtes de Pallars Sobirà (o de Pallars).
(Sort, Pallars Sobirà)
Poble (1.233 m alt), fins el 1970 pertanyia al municipi de Llessui. És situat a la vall d’Àssua, a la dreta del riu Pamano. Al segle XIX formà el municipi de Saurí i Menauri.
De l’església parroquial (Sant Víctor) depèn l’antic terme de Menauri.
En aquest poble hi havia les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Esteve, que formaven la cel·la o monestir de Saurí, que l’any 979 ja era regit per un prevere. Hom en desconeix l’origen i la filiació.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Església, entre Àreu i Alins, a la vall Ferrera.
La imatge de la Mare de Déu de la Torre és venerada a l’església d’Àreu.
És esmentada ja el segle XIII.
(Farrera, Pallars Sobirà)
Santuari i antic hospital, al límit amb els antics termes d’Anserall i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu.
És situat al centre del bosc de Santa Magdalena, que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té una superfície de 8.000 ha.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Despoblat (1.588 m alt), fins el 1969 del terme de Baén, situat damunt el coll de Sant Sebastià, entre les valls del barranc d’Enseu, al nord, i del riu Major, al sud.
La seva església, dedicada a sant Sebastià, depèn de la parròquia de Baén.
El lloc és esmentat l’any 1163.
(Llavorsí, Pallars Sobirà)
Poble (1.254 m alt), al sud del terme, damunt un encinglerat serrat que domina, per la dreta, la Noguera Pallaresa, davant l’aiguabarreig amb el riu Madriu.
La seva església parroquial (Sant Quirze), depèn de la parròquia de Rodés.
Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles. En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d’Urgell, que encara la posseïa el 1831.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Cim (1.792 m alt) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (coll de Soriguera) i del Segre (vall de Castellàs).
Al vessant meridional hi ha el poble de Freixe; al septentrional, els de Soriguera i Puiforniu.
(Sort, Pallars Sobirà)
Antiga església romànica, dins l’antic terme d’Enviny, situada a l’esquerra de la riera d’Enviny.
El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis. El document diu que és als confins del Pallars.
El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué.
(Espot, Pallars Sobirà)
Llac dels Pirineus centrals. D’origen glacial, pertany a la regió lacustre dels Encantats, i es troba a 1.895 m alt, a la capçalera de la vall d’Espot. Té 450 m de longitud i 150 m d’ample.
La seva conca s’ha aprofitat per a la instal·lació d’una presa, amb 15.000 kW de potència, que compta amb una producció mitjana de 35.900.000 kWh.
És inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
També és conegut amb el nom de llac dels Encantats.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Antiga església, a l’oest del poble d’Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l’arc triomfal.
És probablement l’antiga església parroquial d’Araós, esmentada l’any 839.
Després fou santuari dedicat a sant Francesc.
Dades dels Països Catalans 