Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà

València d’Àneu

8 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.085 m alt) i capital del municipi, situat a la vall d’Àneu, a les ribes del riu de la Bonaigua, al vessant llevantí del port de la Bonaigua.

L’església parroquial (Santa Maria) és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior. Entre les cases es destaca la casa de la Senyora.

Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València, pertanyent als comtes de Pallars. Sota el castell, a l’antic lloc de Segura, hi havia la pedra comtal on els comtes de Pallars juraven els privilegis de la vall d’Àneu. A la bassa Morta, indret proper al poble, es reunia anualment l’assemblea dels veïns de la vall d’Àneu durant el règim anterior a la Nova Planta.

Del 1991 al 2016 hom hi dugué a terme diverses intervencions per tal de convertir-lo en punt referència del turisme de la comarca.

Useu

3 Respostes

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Poble (846 m alt), fins el 1969 pertanyia al terme de Baén, situat en un tossal que domina, per la dreta, la vall del riu Major.

La seva església parroquial (Sant Romà) era annexa de la de Baén. La jurisdicció del lloc era de l’abat de Gerri.

Triador, coll de

Deixa un comentari

(Llessui, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Depressió (2.083 m alt), a la serralada que separa les valls Fosca i d’Àssua.

S’obre entre la serra d’Altars, al sud, i el tossal de Triador (2.156 m alt), al nord.

Tres Comtes, tuc dels

Deixa un comentari

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Cim (2.689 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà de Coserans, a l’antic terme de Gil, a l’est de coma Gireta, que limita amb la vall d’Aran.

Tort de Peguera, estany

Deixa un comentari

(Espot, Pallars Sobirà)

Estany de la vall de Peguera, a la vall d’Espot, alimentat per l’emissari de l’estany Negre.

És aprofitat per a la producció d’electricitat a la central de Lladres.

Vora seu hi ha el refugi Josep Maria Blanc.

Torrassa, pantà de la

1 Resposta

(Espot, Pallars Sobirà)

Embassament del curs alt de la Noguera Pallaresa. Construït per la Companyia Hidroelèctrica de Catalunya per a l’obtenció d’electricitat.

Fou acabat el 1955 i té capacitat per a 2,27 milions de m3. La central hidroelèctrica de la Torrassa té 11.100 kW de potència instal·lada i una producció mitjana de 17.600.000 kWh.

Torrassa, la -Pallars Sobirà-

2 Respostes

(Espot, Pallars Sobirà)

(ant: castell d’Orís o de Vestra)  Antic castell, prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.

En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa, la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu.

Tornafort

1 Resposta

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Poble (1.309 m alt), al vessant nord de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puiforniu i Soriguera.

La seva església parroquial (Santa Coloma) depèn de la de Malmercat.

Formà part del vescomtat de Vilamur.

Torena

2 Respostes

(Sort, Pallars Sobirà)

Despoblat, dins l’antic terme de Llessui, a l’indret conegut pel tossal de Torena (1.677 m alt).

El castell de Torena és esmentat ja l’any 980. Esdevingué el centre jurisdiccional de la vall d’Àssua, i donà nom al llinatge que senyorejà la vall. Desaparegué al segle XV (igual com el poble del mateix nom) i fou substituït com a cap de la vall d’Àssua pel castell de Malavella.

Tor -Pallars Sobirà-

9 Respostes

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Poble, en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Sanfonts (2 888 m alt.) i de Llacs (2 691 m), drenada pel riu de Tor, que en el seu curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins.

Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica totes dues comarques, que guanya la carena pel port Vell (2475 m) i pel port Negre de Pallars (2519 m).

L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere. Formà un municipi independent fins abans del 1930.