(Espot, Pallars Sobirà)
Centre d’esports d’hivern (1.480 m alt), situat al sud i a uns 2 km del poble.
Diversos sistemes de remuntatge mecànic serveixen l’accés a les pistes obertes.
Superespot
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà
Subenuix, coma de
(Espot, Pallars Sobirà)
Vall que davalla del pic de Subenuix (2.949 m alt), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).
És drenada pel riu de Subenuix, immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’estany de Subenuix.
Sotllo
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Vall de la vall Ferrera, on hi ha l’estany de Sotllo, d’origen glacial. Rep com a emissàries les aigües procedents de l’estany d’Estats.
Situat a 2.390 m alt, al vessant meridional de la pica d’Estats i del pic de Sotllo (3.073 m alt), al límit fronterer amb França.
Sorre
(Sort, Pallars Sobirà)
Poble (1.066 m alt), fins el 1976 havia pertangut al terme d’Altron. És situat a la vall d’Àssua, dominant la confluència dels rius de Sall i de Bernui.
De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen els santuaris de Sant Antoni i de Santa Anna. Hom té notícia d’un castell de Sorre.
Sorpe
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.262 m alt), enlairat en un planell, a la dreta de la Noguera Pallaresa. L’església parroquial és dedicada a sant Pere; al Museu d’Art de Catalunya es conserven les restes de les interessants pintures murals que la decoraven.
Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb els de Son i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d’Alt Àneu.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
Son -Pallars Sobirà-
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.393 m alt), situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua. L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos.
El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d’Àneu.
Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d’Alt Àneu.
Sobremonestero, serra de
(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Serra de la zona axial pirinenca, contrafort occidental del pic de Peguera, que separa la coma de Monestero, al nord (a la vall d’Espot), de la capçalera de la vall Fosca.
Culmina al pic de Mar (2.845 m alt).
Siarb, vescomtat de
(Catalunya, segle XII)
Denominació efímera del vescomtat de Pallars al segle XII.
Pere I de Pallars (vescomte de Pallars) apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació.
El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur, nom definitiu del llinatge.
Servàs
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Antic monestir (Sant Esteve de Servàs) originat per un pacte, de tradició visigòtica, entre el propietari del lloc, el prevere Salmó, tres preveres i nou monjos vers el 833.
Hom en desconeix la situació; sembla, però, que era no lluny de Gerri de la Sal, ni de Sant Esteve de Perabella. El 846 part de la comunitat, amb el prevere Salmó, actuava a Perabella, on hi havia un altre petit monestir que fou donat a Gerri el 849 pel comte Frèdol.
Sembla que foren les lluites polítiques entre els comtes Galuidó i Frèdol, que provocaren la ruïna d’aquests monestirs, que el 966 eren una simple possessió de Gerri.
Sellui
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
(ant: Sersui) Poble, fins al 1969 del terme de Montcortès de Pallars, a la vall d’Ancs, al nord del terme.
La seva església parroquial de Santa Coloma (que tenia annexa l’església de Balestui) depèn de la d’Ancs.
Dades dels Països Catalans 