Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà

Vilamur -llinatge-

5 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XV)

Llinatge pallarès, que senyorejà el vescomtat de Vilamur i segurament prengué el nom del castell homònim.

El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur (Catalunya, segle XI)  Noble. El seu fill i hereu fou:

Pere (III) de Vilamur (Catalunya, segle XII – vers 1203)  Vescomte de Vilamur. Potser era fill seu -o potser germà- el bisbe Bernat de Vilamur-. El succeí el seu fill:

Pere (IV) de Vilamur (Catalunya, segle XIII – vers 1255)  Vescomte de Vilamur. Fou pare de Ponç de Vilamur i de:

  • Pere (V) de Vilamur  (Catalunya, segle XIII – 1275)  Vescomte de Vilamur. Es digué parent del bisbe de Lleida Guillem de Montcada. Fou pare de Ponç, de Bernat i de Ramon de Vilamur i de Pallars.
  • Bernat de Vilamur  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels (1280). El dit rei el defensà (1281) dels atacs del comte de Foix.
  • Sibil·la de Vilamur  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Tenia la vila d’Araós en penyora per l’ardiaca de Galliners (1231).

Vilamur -Pallars Sobirà-

3 Respostes

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Vila (1.264 m alt), a l’oest de Soriguera, al vessant sud-occidental del pic de l’Orri, dominant, per la dreta, la vall del riu del Cantó.

L’església parroquial (Santa Maria) és originària del segle XIII (en resta un antic portal gòtic). D’ella depèn la d’Embonui.

El castell de Vilamur, que presidia la vila, era el centre del vescomtat de Vilamur.

Vilamflor

Deixa un comentari

(Sort, Pallars Sobirà)

Despoblat, a l’est del municipi, al vessant occidental del pic de l’Orri, dins l’antic terme de Pernui. La seva església era dedicada a sant Feliu. El segle XVII era ja només un mas.

Hom ha suposat, sense fonament, que era l’origen de Sort.

Ventolau, estanys de

3 Respostes

(Lladorre / Unarre, Pallars Sobirà)

Grup d’estanys de la capçalera de la vall d’Unarre, al vessant sud-occidental del pic de Ventolau (2.849 m alt), termenal dels dos municipis.

Vellanega

3 Respostes

(Llavorsí, Pallars Sobirà)

Antiga abadia benedictina (Sant Pere de Vellanega), situada a la parròquia de Sant Romà de Tavèrnoles, prop de la confluència del Romadriu amb la Noguera Pallaresa.

El 969 era regit per l’abat Sal·la i el 976 ja no tenia abat; per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitularen també abats de Vellanega. La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles.

Tenia encara alguna vida monàstica el 1286, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del segle XIV era una simple possessió regida per un clergue.

En resten les ruïnes.

Vedo, estanys del

Deixa un comentari

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Grup d’estanys, a la capçalera de la vall de Cardós, als vessants orientals del pic de Ventolau i del seu contrafort septentrional, el pic del Vedo.

L’emissari, el barranc del Vedo, aflueix al riu de Tavascan.

Vallat d’Estaon, el

6 Respostes

(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

Vall de l’antic municipi d’Estaon, de direcció nord-sud, que comprèn la major part del municipi d’Estaon, dins la vall de Cardós.

Davalla de la serra de Campirme, s’obre pas entre el Montcalbo i la serra Mitjana, i després de passar per Estaon, Anàs i Bonestarre es dirigeix vers l’est a la vall principal de Cardós per Surri i Ribera de Cardós.

És anomenada també vall d’Estaon.

València d’Àneu

11 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.085 m alt) i capital del municipi, situat a la vall d’Àneu, a les ribes del riu de la Bonaigua, al vessant llevantí del port de la Bonaigua.

L’església parroquial (Santa Maria) és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior. Entre les cases es destaca la casa de la Senyora.

Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València, pertanyent als comtes de Pallars. Sota el castell, a l’antic lloc de Segura, hi havia la pedra comtal on els comtes de Pallars juraven els privilegis de la vall d’Àneu. A la bassa Morta, indret proper al poble, es reunia anualment l’assemblea dels veïns de la vall d’Àneu durant el règim anterior a la Nova Planta.

Del 1991 al 2016 hom hi dugué a terme diverses intervencions per tal de convertir-lo en punt referència del turisme de la comarca.

Useu

4 Respostes

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Poble (846 m alt), fins el 1969 pertanyia al terme de Baén, situat en un tossal que domina, per la dreta, la vall del riu Major.

La seva església parroquial (Sant Romà) era annexa de la de Baén. La jurisdicció del lloc era de l’abat de Gerri.

Triador, coll de

Deixa un comentari

(Llessui, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Depressió (2.083 m alt), a la serralada que separa les valls Fosca i d’Àssua.

S’obre entre la serra d’Altars, al sud, i el tossal de Triador (2.156 m alt), al nord.