Arxiu d'etiquetes: Pallars Jussà

Alsamora

2 Respostes

(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Poble (851 m alt). Situat al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l’entrada de l’estret de Mont-rebei. Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares. Conserva unes torres de defensa medievals.

La senyoria pertanyia al baró d’Eroles. En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual.

Adoberies, les

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà)

Barri de la ciutat. Situat a l’antiga quadra de Margarit, vora el monestir de Sant Jaume de Pallars.

Tot i només ésser separat del nucli urbà per un torrent, ha pertangut fins al 1956 al monestir de Talarn.

Abella, baronia d’

3 Respostes

(Pallars Jussà, segle XII – )

Jurisdicció senyorial creada el s XII. Comprenia Abella de la Conca, amb el castell baronal i els llocs de la Torre d’Eroles, Bóixols, la Rua i Sant Romà d’Abella.

La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV.

A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran; el 1817 fou confirmada com a títol del regne.

Tremp, col·legiata de

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà)

Comunitat presbiteral (Santa Maria de Tremp), fundada a l’església parroquial de la vila sota el títol de Santa Maria de Valldeflors. El 839 ja hi havia vida comunitària. Tradicionalment hom ha cregut que s’hi instal·là la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del segle IX.

Després d’unes escomeses islàmiques durant el segle XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell; aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus. El 1097 rebé dels comtes una nova dotació. La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit membres.

El 1257 el bisbe d’Urgell aconseguí la supressió de l’ardiaconat de Tremp i la incorporació de les seves rendes a la mesa episcopal. Els canonges passaren a ésser proveïts pel bisbe i reberen notables compensacions econòmiques per la seva renúncia. Una nova concòrdia entre el bisbe d’Urgell i el capítol de Tremp del 1312 fixava el nombre de 8 canonges i establia les porcions i rèdits. El 1391 entraren a formar part de la comunitat quatre beneficiats, i arribaren a ésser-ne 24 a la fi del segle XVIII.

Entre el 1638 i el 1642 fou construïda l’església actual (el campanar actual, del 1909, substituí l’antic d’espadanya). Conserva la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, patrona de la ciutat, talla de fusta gòtica de 2 m d’alçada (primera meitat del segle XV). La comunitat era considerada secular i col·legiata des del segle XV; per això no l’afectà la secularització canonical del 1592.

Fins al concordat del 1852 un canonge tenia la cura d’ànimes, i la resta participava del cor i de les porcions canonicals. Després hom suprimí la col·legiata, que passà a cura d’un arxipreste.

Tremp (Pallars Jussà)

132 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Pallars Jussà (Catalunya): 302,82 km2, 468 m alt, 5.906 hab (2017)

0pallars_jussaSituat al centre de la conca de Tremp.

L’agricultura és en bona part de regadiu (farratge, cereals, blat de moro i hortalisses, gràcies als canals del pantà de Sant Antoni; el secà és dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres. Ramaderia. La indústria és molt reduïda i es limita a petites indústries relacionades amb l’agricultura, amb la fusta i metal·lúrgiques. Durant el segle XX augmentà la seva funció de centre comercial.

La ciutat es troba en un replà enlairat a la dreta de la Noguera; s’originà entorn de l’església arxiprestal, antiga col·legiata de Tremp, de Santa Maria; resten tres torres circulars de les muralles de l’edat mitjana; barri de les Adoberies. El 1884 Alfons XII li atorgà el títol de ciutat.

pobl_trempEl municipi, molt extens, comprèn també els pobles de Puigcercós, Eroles, Claramunt, Castissent, Puigverd de Talarn, Sant Adrià de Tendrui, Tendrui i Santa Engràcia, alguns d’ells amb esglésies d’interès, l’enclament de Claret.

El 1970 li foren annexats els antics termes de Fígols de la Conca, Gurp de la Conca, Sapeira i Espluga de Serra, el 1972 els de Vilamitjana i Palau de Noguera i el 1973, el de Suterranya, amb la qual cosa ha passat a ésser un dels municipis més extensos de Catalunya. És un important nus de comunicacions.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre de Capdella, la (Pallars Jussà)

53 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 165,27 km2, 1.075 m alt, 754 hab (2017)

0pallars_jussa(o la Torre de Cabdella)  Situat a la vall Fosca, a la ribera del Flamicell, als vessants de la serra de Montsent, comprèn l’extrem nord de la comarca, que coincideix amb la vall alta del riu. El terme és molt muntanyós.

Agricultura de secà (cereals, patates i farratges); el regadiu és destinat majoritàriament a prats i a una mica d’horta. Important ramaderia bovina, equina i ovina. Explotació forestal. Central hidroelèctrica de Cabdella, amb aprofitament dels estanys de capçalera del Flamicell, i de l’estany Gento–Sallente. Pren importància el sector turístic, en especial el turisme rural. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. La població cresqué el 1970 gràcies a l’annexió del municipis de Mont-ros i la Pobleta de Bellveí.

El poble és situat a l’esquerra del Flamicell, al peu de la serra d’Altars; església romànica de Sant Martí de Cabdella.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Espui, Astell, Aiguabella, Cabdella, Guiró i Oveix, l’església de Sant Cristau d’Oveix i el santuari de Far.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Talarn (Pallars Jussà)

26 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 27,95 km², 572 m alt, 702 hab (2017)

0pallars_jussaSituat en un terreny accidentat, al mig de la conca de Tremp, a la dreta de la Noguera Pallaresa i vora el pantà de Sant Antoni o de Talarn, al nord de Lleida.

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu, amb aprofitament d’aigües derivades de l’embassament; els conreus més difosos són els de cereals (blat, moresc, ordi i civada), farratge, vinya i oliveres. Ramaderia de llana. Avicultura. Pedreres. Central hidroelèctrica de Talarn. Campament d’instrucció militar i acadèmia de suboficials dins del terme municipal. Àrea comercial de Tremp.

La vila és enlairada a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, es formà a recer de l’antic castell de Talarn, enrunat; església parroquial de Sant Martí, probablement romànica i totalment refeta al segle XVII; plaça Major i carrer del Mig, porticats.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Castelló d’Encús, els antics llocs d’Enhorts, Casals i Santes Creus i l’antic convent de Sant Jaume de Pallars, a l’antiga quadra de Margarit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Senterada (Pallars Jussà)

17 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 34,45 km2, 729 m alt, 136 hab (2017)

0pallars_jussa(ant: Santa Grata)  Situat a la serralada interior Pre-pirinenca, a l’aiguabarreig dels rius Flamicell i Bellera, al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Alta Ribagorça.

Agricultura fonamentalment de secà (cereals); el regadiu aprofita l’aigua dels rius i produeix hortalisses, patates i farratges. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Turisme. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble és situat a la riba esquerra del riu de Bellera. Església parroquial de l’antic monestir de Senterada.

El municipi comprèn, a més, els poblets de Cérvoles, Naens, Puigcerver, Reguard, Cadolla i Lluça, el llogaret de Burguet, la quadra de Miravet i un petit enclavament, on hi ha el poble de Larén i on s’eleva el tossal de Santa Bàrbara (1.596 m alt).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sarroca de Bellera (Pallars Jussà)

34 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 87,51 km2, 1.002 m alt, 120 hab (2017)

0pallars_jussaSituat a la vora del riu de Bellera, al nord-oest de la comarca, al límit amb l’Alta Ribagorça. El terme és molt muntanyós.

Agricultura (prats, farratges i cereals) enfocada a l’alimentació de la ramaderia (vaques, bestiar de llana i porcs); avicultura. Hostaleria. L’antiga fàbrica d’explotació de calcàries aprofitades per a la construcció de les obres hidroelèctriques de la comarca fou tancada el 1973. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Població disseminada, en descens.

El poble és dalt un serrat, sota les ruïnes de l’antic castell de Sarroca, que fou un dels centres de la baronia de Bellera. L’església parroquial de Sant Feliu conserva la imatge de la Mare de Déu de Bellera.

El municipi comprèn també els pobles de la Bastida de Bellera, les Esglésies, Santa Coloma d’Erdo, les caseries d’Erdo i de Vilella, l’antic lloc de Salmanui, l’antic poble de Castellgermà, el desaparegut monestir de Bellera i l’antic municipi de Benés, que se li agregà el 1972.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)

19 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 92,87 km2, 875 m alt, 130 hab (2017)

0pallars_jussaSituat als vessants septentrionals de la serra de Montsec, a l’extrem sud-oest de la conca de Tremp i de la comarca, a la vora de la Noguera i de la Ribagorça. El territori és drenat per la Noguera Ribagorçana.

El clima continental no permet més que l’agricultura extensiva de secà (cereals, hortalisses, patates i llegums). Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Població en descens constant.

El poble és en un coster que vetlla el camí del coll d’Ares. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Alsamora, l’Alzina, Moror, Castellnou de Montsec, la Clua de la Conca, Estorm, la Torre d’Amargós i Mont-rebei, el llogaret i església de Beniure i el santuari de Fabregada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques