Arxiu d'etiquetes: Pallars Jussà

Benés

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

(ant: el Batlliu de Sas)  Poble (1.249 m alt) i antic municipi (62,44 km2) de l’Alta Ribagorça, annexat el 1972 a l’actual. Ocupava les valls de Manyanet i d’Avellanos (a la conca de la Noguera Pallaresa) i comprenia una part de la vall del riu d’Erta (a la conca de la Noguera Ribagorçana).

El terme, molt muntanyós, era obert cap al sud. La vegetació és molt pobra, especialment arbòria.

El poble, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas. L’ajuntament es reunia a les cases de la Mola d’Amunt.

Escampats pel terme hi havia diversos pobles i llogarets.

Benavent de la Conca

(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)

(o de Tremp)  Poble i antic municipi: 21,55 km2, 1.004 m alt, agregat el 1970 a l’actual, situat a l’extrem sud-est de la conca de Tremp, a la capçalera de la vall del riu de Conques, al peu d’una gran cinglera de conglomerats rogencs que el sobrepassen més de 200 m.

Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà i al límit del municipi, travessa la important collada de Comiols, a 1.102 m alt.

El castell de Benavent és documentat el 1055.

Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri, la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc.

Bellera, monestir de

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà, segle IX – segle XIX)

Antic monestir benedictí (Sant Genís de Bellera), actualment desaparegut, situat vora el Flamicell, prop de la borda de Sant Genís, del municipi de Senterada.

Fou fundat al principi del segle IX (el 840 el regia l’abat Vulgarà i tenia dotze monjos) i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve. Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal.

L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular. Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del segle XI i fou confiat a Lavaix; Gerri en protestà, però sense èxit.

L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges. Al segle següent era una simple possessió de Lavaix, i continuà essent-ho fins al segle XIX.

Avellanos

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

Poble (1.376 m alt) de l’antic municipi de Benés (Alta Ribagorça), situat a la dreta del riu d’Avellanos, afluent, per l’esquerra, del riu de Manyanet.

La seva església depèn de la de Castellnou d’Avellanos.

El segle XIX formava un municipi amb aquest darrer poble i Vilancós.

Ares, coll d’ -Noguera / Pallars-

(Àger, Noguera / Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Depressió (1.497 m alt) de la serra del Montsec d’Ares, per on passa l’antic camí i la carrerada de Balaguer a l’Alta Ribagorça.

Al vessant meridional, prop del coll (dins el terme d’Àger), hi havia, els segles XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares (o de Sant Joan de Jerusalem).

Arbull

(Tremp, Pallars Jussà)

Antic terme i santuari de la Mare de Déu d’Arbull, a l’antic municipi de Fígols de la Conca, situat al vessant occidental de la serra de Montllobar, a la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany a la parròquia de Puigverd de Talarn.

Era de la jurisdicció de la comanda de Susterris.

Aransís

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Poble (936 m alt) i antic municipi (25,38 km2), agregat el 1970 a l’actual, situat a la dreta del barranc de Xèrcoles, era de la jurisdicció dels comtes d’Aranda.

Dins de l’antic terme es troben els pobles de Sant Miquel de la Vall (que donava nom al municipi fins a mitjan segle XX), Sant Martí de Barcedana i Sant Cristòfol de la Vall i el castell i ermita de Sant Gervàs.

Aramunt

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble (650 m alt) i antic municipi, fusionat amb altres municipis el 1969 per crear el nou (i al qual hom ha donat la denominació confusionària de Pallars Jussà).

El poble antic, es troba força enrunat i gairebé deshabitat. Conserva el camí medieval d’accés, el portal d’entrada, les restes de la capella gòtica de Sant Antoni, la font i, en el lloc més elevat i mig enrunada, l’antiga església de Sant Fructuós, amb elements pre-romànics. Prop d’una torre medieval mig enrunada es troba l’ermita de Santa Maria, dels segles XVII i XVIII.

Al començament del 1969 es cedí les cases del poble vell a un grup de famílies en un intent de restauració del conjunt i d’habilitació com a lloc d’estiueig.

A uns 500 m a ponent es troba el poble modern, el veïnat de les Eres, amb la nova església.

Antist

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Poble (1.231 m alt) de l’antic municipi de la Pobleta de Bellveí, a la vall Fosca, situat en un coster, a la dreta del Flamicell.

La senyoria pertangué fins al segle XIX al bisbe de Lleida.

Alzina, l’ -Pallars Jussà-

(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Poble i nucli més important del municipi (958 m alt), situat en un coster, enfront del Montsec d’Ares.

La seva església parroquial de la Santa Creu era, el segle XIX, annexa de la de Moror.