Arxiu d'etiquetes: Pallars Jussà

Castellnou d’Avellanos

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

Poble (1.511 m alt) de l’antic municipi de Benés, damunt la riba dreta de la ribera d’Avellanos.

De l’església parroquial (Sant Pere) depenen les de Castellvell de Bellera i d’Avellanos.

El segle XIX formà part del municipi d’Avellanos.

Castellestaó

(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)

(pop: el Castell)  Poble (1.104 m alt). En un sector de l’antic municipi de la Pobleta de Bellveí, a la dreta del Flamicell.

L’església depèn de la parròquia d’Antist.

Carreu, serra de

(Abella de la Conca, Pallars Jussà)

Contrafort (1.850 m alt) de les serres interiors del Pre-pirineu català, integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix entre Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur), al sud de la serra del Boumort, constituïda per un anticlinal calcari i orientada d’est a oest.

La vegetació és formada per pinassa, pi roig i pi negre. Els matolls s’estenen al vessant meridional aprofitats per a la ramaderia ovina.

Per sota dels 1.400 m, en aquest mateix vessant, hi ha l’escàs poblament en masies.

Carreu -Pallars Jussà-

(Abella de la Conca, Pallars Jussà)

(o les Cases de Carreu)  Despoblat, a la part alta de la vall de Carreu, a la dreta del riu.

La jurisdicció pertanyia al baró d’Abella, que en conservà la propietat després de la supressió de les senyories.

Al segle XIX formà un ajuntament amb Bóixols i, eclesiàsticament, depenia de Montanissell (Alt Urgell).

Carrànima

(Abella de la Conca, Pallars Jussà)

Santuari de la Mare de Déu de Carrànima, a 1.624 m alt, al cim de la serra de Carrànima, alineació muntanyosa de direcció est-oest, limitada pels forats d’Abella i de Bóixols, al sud de la serra de Carreu, que separa la vall d’Abella de la conca de Tremp.

Cadolla -Pallars Jussà-

(Senterada, Pallars Jussà)

Poble (935 m alt), a l’esquerra del riu de Cadolla (que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera).

Al segle XIX formà municipi amb la quadra de Miravet.

Cabdella

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L’església parroquial (Sant Vicenç) és romànica.

Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento.

Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic.

La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.

Bonrepòs -Pallars Jussà-

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Antic priorat premostratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs, contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols.

El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges i donades la cura del santuari i de l’hospital annex. El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat.

El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig.

L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de Bonrepòs.

Bóixols

(Abella de la Conca, Pallars Jussà)

Poble (1.145 m alt), a la dreta del riu de Rialb, al límit amb l’Alt Urgell.

De la seva parròquia de Sant Vicenç depenien les dels Prats (Coll de Nargó, Alt Urgell) i de la Rua.

Biscarri

(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)

Poble (934 m alt) de l’antic municipi de Benavent de la Conca, situat al peu del grau de Moles, a l’extrem oriental de la conca de Tremp.

Fou donat el 1079 pel comte d’Urgell als comtes de Pallars. Fins al primer terç del segle XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d’Urgell.

L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Andreu.