(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1797 a Fèlix Pastor i Duran, comerciant valencià ennoblit. Es tracta del marquesat de Contreras concedit el 1772 a José de Contreras, fill dels comtes de l’Alcúdia, i que havia estat venut, per a beneficiar, el 1796.
Ha passat als Vallès, comtes d’Albalat.
(País Valencià, 1917 – )
Corporació de la noblesa. Fundada amb estatuts propis reformats el 1923, per donar culte i guàrdia d’honor al Sant Calze de la seu de València. És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja.
Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat. Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1798 a Gaspar Pelegero i Mesquita, regidor noble de Xàtiva.
Ha passat als Serna i als Aráoz.
(País Valencià, segle XVIII)
Títol concedit, pel rei-arxiduc Carles III, el 1707, al seu sumiller de cortina Jaume Josep de Rossell i Rocamora, natural d’Oriola, únic titular.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca. Al seu nét, el capità general Pere Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, li fou annexada la grandesa d’Espanya (1802).
El títol passà als Alcázar, marquesos de Peñafuerte i comtes de Villamediana.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1793 a Francesc Viudes i Maltès de Vera, noble oriolà, tinent de fragata i cavaller de Montesa, en mèrits als serveis prestats a la corona pels seus avantpassats els Laborda.
Es casà amb Josefina Gardoqui i fou pare de Josep A. Viudes i Gardoqui (1800-77). Continua en la mateixa família.
(País Valencià, segle XIX – 1874)
Partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santes, durant la tercera guerra Carlina.
Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries. Posteriorment assaltà diverses ciutats.
Derrotada a Iecla (Múrcia), la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França (1874).
(País Valencià, segle XIX)
Títol concedit el 1869, pel pretendent Carles (VII), a Pere Maça de Liçana-Cornell-Cardona-Luna-Aragó (òlim Caro i Álvarez de Toledo) (Madrid 1827 – ? 1888), cinquè marquès de la Romana, baró de Moixent i Novelda.
Fou l’únic titular.
Designació del País Valencià, especialment a la zona més pròxima del Principat de Catalunya.
(País Valencià, segle XX)
Títol concedit el 1921 a l’advocat Lluís Martí i Olivares, delegat i cap superior (1939) de la polícia de Barcelona i col·leccionista d’obres d’art.
Dades dels Països Catalans 