(Tavertet, Osona)
Antic castell, prop de l’església de Sant Miquel de Sorerols.
Pertangué a la família Sorerols (segles XI-XII), Malla (XII-XIV) i Rovira, de Sant Joan de Fàbregues (XIV-XVI).
El 1587 el comprà Antoni Vilà, baró de Savassona, que l’annexà al terme de Tavertet.
(Roda de Ter, Osona)
Santuari marià de la vila, situat al capdavall del pont.
A l’origen era una capella dita de Santa Maria del Pont (1177), que el 1332 es transformà en església parroquial de Sant Pere de Roda, després de la destrucció de l’antiga església de l’Esquerda (1314); aleshores es féu una nova capella a Santa Maria al sòl del pont, que es reedificà entre el 1719 i el 1783.
El 1936 fou profanada l’església i destruïda la imatge mariana d’alabastre del segle XIV, que fou restaurada el 1941.
Masia i antiga quadra de Terrassola, a l’extrem oriental del terme. Existia el 1230 i fou sempre una gran pairalia.
Prop del mas s’edificà vers el 1925 una torre per als amos, els Soler de Terrades, obra de Josep Puig i Cadafalch.
(Osona)
Alineació muntanyosa de la comarca, que limita la plana de Vic (termes d’Orís i de les Masies de Voltegrà) amb el Lluçanès (Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès) i separa les aigües de les rieres de Talamanca i Sorreigs.
Al seu cim culminant (950 m alt) hi ha l’església de Santa Llúcia de Sobremunt. En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà (855 m alt).
Masia de l’antiga quadra de Sorerols.
Es troba a poca distància de l’església de Sant Miquel de Sorerols, coneguda també per Sant Miquel de Sobiranes, i de les ruïnes de l’antic castell de Sorerols, dit també castell de Sobiranes.
És esmentat des del 1112 amb el nom de Cases Sobiranes.
(Espinelves / Vilanova de Sau, Osona)
Coll de les Guilleries, al límit dels dos municipis, al camí de Vic a Sant Hilari Sacalm.
L’antiga masia i hostal de Collsesplanes tingué anomenada per les gestes dels bandolers del segle XVII.
(Osona)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Bartomeu del Grau.
(Vic, Osona)
Antic municipi, fusionat el 1932 amb l’actual, a la vall del riu Mèder, a l’oest del qual és situat. Era centrat pel poble de Sentfores, dit popularment la Guixa.
La parròquia primitiva (Sant Martí de Sentfores) es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada. Fou consagrada el 1151 en substitució d’una altra de consagrada des del 900. La formació del raval de la Guixa, on hom féu erigir una nova església (1865-78), motivà l’abandonament de l’antiga.
Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores, en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911; el seu domini fou dels cavallers Sentfores, que el tenien en feu de la mitra de Vic; després passà als Centelles i a Bernat III de Cabrera, que el comprà el 1362. La dualitat de domini entre els Cabrera i el domini superior de la mitra foren causa de plets constants entre ambdós senyors els segles XIV i XV. El castell fou enderrocat en la guerra remença del 1472.
(Vic, Osona, 1978 – 2006)
Companyia teatral. Els seus membres treballen en circ i teatre. El 1988, amb In concert, assolí prestigi en l’àmbit internacional.
Amb una dramatúrgia particular, fonamentada en la sorpresa i la investigació escènica, ha presentat Pols de matrimoni (1991), Híbrid (1992), Esperanto (1996), premi Kontatk 1999 al Teatre Wilama Horzycy de Polònia, Bailamos, estrenat durant el Festival Grec 2000, Centivinticinc (2004).
El 2004 la seu de la companyia patí un incendi que destruí bona part dels seus recursos materials. Malgrat tot, el suport dels col·lectius teatrals catalans i la bona acollida internacional del seu nou espectacle ajudaren la companyia a superar la crisi.
L’any 2006 la companyia es dissolgué.
(Oristà, Osona)
Antiga masia, situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers, afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló.
Existia ja el 1131 i era una antiga vil·la rural. Abans donà nom a la capella de Sant Nazari (d’Oristà), situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers.
Dades dels Països Catalans 