Arxiu d'etiquetes: Osona

Vilamirosa

4 Respostes

(Manlleu, Osona)

Antic poble, situat prop de l’antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu.

Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter. Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana i que deixà d’existir el 1868.

El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa després amb el terme de Manlleu.

Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, avui abandonada.

Vilambert

Deixa un comentari

(Vic, Osona)

Antiga quadra, del terme del castell de Sentfores, situada prop del límit amb Malla.

Prengué el nom d’un villare Lamberti, documentat als segles X i XI. Formà una quadra de domini eclesiàstic (3 masos el 1380) que es fusionà amb Sentfores al segle XV.

Vilageriu

Deixa un comentari

(Tona, Osona)

(o Vilageliu)  Important masia i església, situada al límit amb el terme d’Hostalets de Balenyà. El lloc és esmentat des del 948.

L’església de Sant Miquel, a l’origen una parròquia de fundació particular, existia ja el 948, i fou reedificada al segle XI, època que s’havia refós amb la parròquia de Tona. Subsisteix íntegra, bé que sense culte.

Formà una quadra del segle XI al XIV amb sis masos, que es refongué amb Tona al segle XV.

Subsisteix ara un gran mas prop de l’església romànica.

Vilagelans

3 Respostes

(Gurb, Osona)

Antic castell i quadra, centrada en el casal de Vilagelans, situat en una recolzada del riu Gurri, poc abans d’unir-se al Ter.

La vil·la Evigilanus (1012) es transformà en castell vers el 1050, i els seus senyors, els Vilagelans, intervingueren activament en la vida comarcana fins que es fusionaren amb els Alta-riba, el 1440. El seu terme es convertí en quadra civil, amb 7 famílies, al segle XV, sota el domini dels consellers de Vic.

L’antiga fortalesa es transformà en masia fortificada al segle XV, i en casal residencial vers el 1925. Prop seu hi ha la capella romànica de Santa Fe, molt reformada modernament.

El 1840 l’antiga quadra es fusionà amb el terme de Gurb.

Viladecans -Osona-

1 Resposta

(Sant Boi de Lluçanès, Osona)

Antiga vil·la i important masia, documentada des del 1221.

Té adossada una torre de defensa del segle XVI, sota la qual es trobava la primitiva capella del mas, dedicada a sant Joan.

L’actual fou refeta el 1751.

Vilacetrú

2 Respostes

(Manlleu, Osona)

Antiga parròquia rural (Sant Esteve), situada al nord-oest de la població, prop de l’antic mas de Corcó i de mas de Vilacetrú, que li ha donat el nom.

S’originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI.

L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII. Continua com a sufragània de Manlleu.

Vic, vegueria de

6 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XVIII)

Antiga demarcació administrativa (2.302 focs, uns 11,510 h el 1553), creada entorn del 1188 i estructurada definitivament vers el 1228, dita inicialment vegueria d’Osona. El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n’excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent.

Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan segle XIV. També n’era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué el segle XV, fins que arribà a formar sots-vegueria pròpia el 1611.

Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès, a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès, Camprodon i la Ral, i per fi, a partir del segle XV, eren només veguers de Vic, de Ripoll i del Ripollès.

Durant l’època d’actuació dels comtes d’Osona (1354-66) els veguers passaren a residir a Moià, i hom els adjudicà la sots-vegueria de Moianès, després retornaren a Vic, on residia sempre un sots-veguer, que era l’executor de les tasques inherents al càrrec del veguer.

Distint del veguer reial, hi hagué un veguer i batlle de Vic per la partida o part de la ciutat del bisbe, que fou reial des del 1315 i que, amb la unificació de la ciutat, el 1421 refongué el seu càrrec amb el de veguer d’Osona, que des d’aleshores s’intitulà veguer de Vic i d’Osona.

El 1716 esdevingué corregiment de Vic.

Vic, regió de

Deixa un comentari

(Osona / Ripollès)

Regió del nord-est humit de Catalunya, repartida entre l’Altiplà Central i els Pirineus Orientals. Osona engloba per llevant fragments del Sistema Transversal i de la Serralada Pre-litoral. Correspon a la conca alta del Ter i a la capçalera del Congost, de tendència continental, com tota la plana de Vic.

La població és la més feble de la Catalunya continental (63 h/km2), però la més densa de la Catalunya interior. L’increment màxim del darrer segle (63%) és la del vicenni 1950-70, després del qual sembla haver-se estancat la industrialització, relativament forta (tèxtil, metal·lúrgica, de la construcció i la fusta sobretot) a Vic, Manlleu, Ripoll i Torelló.

És important la riquesa agrària. Canalitzen el comerç tradicional el mercat regional de Vic, el comarcal de Ripoll i els subcomarcals de Ribes de Freser, Camprodon, Prats de Lluçanès i Sant Quirze de Besora.

La regió coincideix aproximadament amb les antigues vegueries de Vic i Camprodon i les sots-vegueries de Ribes i Lluçanès, amb el corregiment de Vic i amb la meitat llevantina de l’actual diòcesi de Vic.

Vic, plana de

87 Respostes

(Osona)

Sector de la comarca, centrada per la ciutat de Vic.

Litològicament està constituïda per materials terciaris, eocènics i oligocènics, a causa de la sedimentació marina. Queda limitada pel Lluçanès al sector nord-oest, i pel Moianès al sud-oest.

Clima mediterrani d’interior, manté un règim de precipitacions alt.

Drenada pel Ter i afluents, ha estat des d’antic una zona eminentment agrícola i ramadera.

Vic, corregiment de

7 Respostes

(Catalunya, 1716 – 1833)

Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta. Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vic, al qual hom annexà el territori de la vegueria de Camprodon, amb Olot i la vall de Bianya i el Ripollès. Tenia 76 municipis de jurisdicció reial i 25 de jurisdicció baronial.

El corregidor, que tenia casa a la plaça del Mercadal de Vic, tenia funció merament representativa a l’alcaldia de la ciutat, però, en canvi, exercia una funció oficial governativa i policíaca. Tenia dos lloctinents de corregidor, l’un a Vic i l’altre que residia a Camprodon o a Olot.

Fou suprimit amb la creació de les províncies.