(Rupit i Pruit, Osona)
Important masia, als vessants orientals del Collsacabra, prop de l’antiga església sufragània de Sant Llorenç Dosmunts, dita popularment de les Viles.
És un gran casal, amb moltes ampliacions, documentat des del 1117.
Prop dels fonaments de la casa s’han trobat restes romanes.
(Osona)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Julià de Vilatorta.
(Sant Vicenç de Torelló, Osona)
Colònia fabril, situada a la riba esquerra del Ter, entre Torelló i la colònia Fabra i Coats o Borgonyà. Rebé el nom d’un antic mas.
La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880. L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió.
El 1972 tenia 12.000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns.
La colònia es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família. Té dispensari i escola.
(ort trad: Vilarnau) Masia, situada a l’extrem oriental del terme. El seu nom antic és documentat (1082) Villare Malum.
Ha donat nom al turó de la torre de Vilarmau, de 1.081 m alt, ja dins el terme d‘Arbúcies.
(Centelles, Osona)
Antiga demarcació i església (673 m alt), sufragània del municipi, situada al pla de la Garga, entre els masos de l’Ollic i el Cerdà de la Garga.
Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església dedicada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles.
Fou abandonada al principi del segle XX, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà. De la primitiva resten importants ruïnes.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Important masia i veïnat, situada al sud-oest del terme.
És esmentada ja el 1133. Des del 1160 fins al segle XIX els seus hereus (cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354) tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès, propietat de la mitra de Vic.
El mas fou reconstruït entre els segles XVII i XVIII, i té prop seu una capella dedicada a sant Ponç, feta al segle XVIII, en record d’una altra capella del mateix sant, situada més a ponent, dins la propietat del mas, que existia ja el 1080.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)
Masia, situada a poca distància, al nord-oest, de la població.
Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important vil·la rural, de la qual depenien 21 masos. El 1613 es fundà la dinastia actual dels seus propietaris, creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855. El patrimoni dels Vilar arribà a comptar amb 28 masos i 19 cases a diverses poblacions.
El mas actual, un important casal quadrat, amb lliça, galeries annexes i torre, fou construït entre el 1735 i el 1771. Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.
(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)
Antic hostal de camí ral, situat en una collada del municipi, sota la muntanya dels Munts, en un indret travessat per antics camins ramaders i per la moderna cruïlla de carreteres que enllacen el Lluçanès amb el Ripollès i la plana de Vic. Antiga propietat de la masia del Vilar de Sant Boi.
S’hi celebra una tradicional fira de bestiar el 28 de setembre, en l’època en que els ramats de les contrades pirinenques i subpirinenques baixen a hivernar a les zones, més càlides, de l’interior. La fira se celebra en camp obert, i l’hostal li ha donat el nom de Fira de l’hostal del Vilar. Els darrers anys ha decaigut força.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Antic casal i fortalesa i actual masia, al peu de la serra de Curull. És conegut popularment pel castell de la Vinyeta.
Els Vilar es refongueren amb la família Milany (1360). El 1373 adquirí el casal Roger de Malla, senyor també de Curull, i fou en endavant la residència dels senyors de Curull.
És un gran casal del segle XV, amb retocs posteriors.
(Manlleu, Osona)
Antiga masia i capella rural (Sant Jaume de Vilamontà), situades a l’extrem septentrional del terme, prop del límit amb Torelló.
El mas i la capella existien el 1247; la capella, arruïnada al segle XVIII, fou reedificada per un vot en la pesta de còlera del 1854 dalt d’un pujol (1857).
És un santuari, amb casa d’ermitans, molt popular. Romanen restes de l’antiga capella romànica.
Dades dels Països Catalans 