(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 juliol 1914 – Barcelona, 31 desembre 2009)
Dibuixant i orfebre. Residí a Barcelona, on estudià a l’Escola Massana.
Treballà per a l’orfebre Ramon Sunyer.
Fou professor de l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art.
Ha obtingut premis importants.
(Barcelona, 22 gener 1841 – 31 gener 1912)
Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Francesc i de Frederic.
Excel·lí com a argenter, però és més conegut com a pintor paisatgista, activitat que exercí inspirant-se en els camps de Catalunya (Llavaneres, la Garriga, Camprodon, Sant Hilari, etc).
És també autor d’alguns llibres i escrits sobre temes d’art, entre els quals destaquen els titulats El grabado en las piedras finas i El arte de cincelar.
Fou el pare de Josep, Lluís i Ricard Masriera i Rosés.
(Barcelona, 21 octubre 1842 – 15 març 1902)
Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Frederic. Format a la Llotja barcelonina.
Especialitzat en esmalts, primer fou un pintor anti-acadèmic, però aviat en els seus quadres representà l’alta societat catalana d’aristòcrates i financers; fou especialista en figures femenines.
També pintà quadres religiosos i de costums. Entre les seves obres destaca Hivern, del 1882.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Argenter. Documentat a partir del 1380, que realitzà per al comte d’Empúries diverses obres.
La seva obra més important sembla haver estat la creu de plata de la Confraria de la Sang d’Igualada, contractada el 1399 i que s’encarregà semblant a la que havia realitzat anteriorment per a l’església barcelonina de Sant Miquel.
Restà actiu fins als primer anys del segle XV.
(Catalunya, segle XVIII)
Argenter.
Obrà el peu de la custòdia de la seu de Vic (1750), les imatges de Sant Francesc Xavier (1755) i de Sant Josep (1758) per a la seu de Tarragona (ambdués segons models de Lluís Bonifàs), i el reliquiari de sant Joan Baptista (1767) de l’església de Valls.
(Tarragona, segle XVI – segle XVII)
(o Maymó) Argenter.
Obrà el reliquiari de Sant Andreu (1614) per a l’església de la Selva del Camp i, per a la seu de Tarragona, les imatges de la Puríssima Concepció (1614) i de Santa Tecla (1621), aquesta última amb la col·laboració del barceloní Felip Ros.
Totes dues imatges desaparegueren l’any 1811.
(Manresa, Bages, segle XVI – segle XVII)
Argenter. Actiu a Manresa, obrà les arquetes dels Cossos Sants i la imatge de Sant Maurici per a la seu d’aquesta ciutat.
També és autor de les imatges de Sant Ermenter i de Sant Celdoni per a Cardona i de nombroses creus processionals.
(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1899 – Barcelona, 21 març 1984)
Escultor i medallista. Es formà a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, i en escultura a Llotja.
És autor de restauracions i d’una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, per a la catedral de Quito, que li valgué la medalla al mèrit cultural de la diputació de Barcelona.
Ha treballat al Museu Arqueològic de Barcelona com a restaurador i medallista.
(Barcelona, segle XVIII)
Argenter.
És autor d’obres molt remarcables, en destaca la gran urna per a les restes del cos de sant Ermengol, realitzada per encàrrec del capítol d’Urgell.
Aquesta obra d’argent, contractada el 1753, amida 1,85 m de llarg per 0,85 d’alçada i 1,12 de fons.
(Catalunya, 1790 – 1870)
Mestre ferrer i fonedor. Fill de Francesc Lacambra i Terradelles.
Continua la foneria de campanes i canons del seu pare.
Creà la farga d’aram coneguda per la Farga d’Ordeig, i posteriorment per Colònia Lacambra.
Dades dels Països Catalans 