(Noguera)
Vall monoclina de la comarca, entre la serra de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies; és una depressió sinclinal formada pel desdoblament en falles de l’anticlinal del Montsec.
El principal nucli de població és Artesa de Segre, per on la conca troba sortida al Segre.
L’economia es basa en l’agricultura, que es destina als conreus mediterranis de secà.
(Vilanova de Meià, Noguera)
Antic poble i castell, que és l’origen de la vila.
Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià (909 m alt), contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèl·lics.
El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià.
Antic castell del comtat d’Urgell, probablement prop de Montsonís.
Ramon Borrell I de Barcelona el conquerí vers el 1017 i Ermengol II d’Urgell en reconegué la submissió al seu fill Berenguer Ramon I.
Arnau Mir de Tost el donà en alou a la col·legiata d’Àger.
Poble. Fins al 1970 era del terme de Fontllonga. Situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, al sector meridional de l’antic terme.
Eclesiàsticament depèn de la parròquia de Fontllonga.
(o de Balaguer, o Sant Llorenç de Montgai) Poble (290 m alt), situat a l’oest del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris pre-pirinencs (el Mont-roig, limitat a l’oest pel coll de Llorenç, de 629 m alt), vora la riba occidental del pantà de Llorenç de Montgai, format a la vall del Segre amb la construcció, el 1935, per part de La Canadenca, d’una resclosa 2 km al sud del poble, i destinat a la producció d’electricitat (central de Llorenç de Montgai) i al regadiu.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
(o Sant Salvador d’Isot) Antiga casa i comanda de l’orde de l’Hospital, situada prop de Bellfort.
Consta com a comanda des d’abans del 1190. Entre el 1202 i el 1263 tingué també adjunta una comanda de monges hospitaleres.
Des del segle XIII un sol comanador regia les cases d’Isot, Costoja i Berga.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Antic priorat benedictí de Santa Maria de Gualter, que depenia del monestir de Ripoll. Situat a un quilòmetre i mig de Ponts.
Gaudí de la protecció dels comtes d’Urgell, els quals en feren possible la fundació l’any 1118. L’església, dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Nicolau, fou consagrada el 1207. El priorat s’extingí el 1593.
L’any 1939, quan servia de polvorí a les forces republicanes, fou enderrocat per una explosió; només resten en peu els murs laterals i els arcs torals de la volta de l’església, així com restes del claustre i altres dependències.
És una construcció romànica, d’època tardana.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
(ant: Gauter) Poble, 1 km a l’oest del monestir de Gualter.
L’església fou parroquial fins a la guerra civil de 1936-39.
(ant: Grealó) Antic castell i despoblat, al cim de la muntanya de Grialó (617 m alt), entre els pobles de Collfred i Colldelrat, que domina pel sud la vall del Segre.
Al costat del castell hi ha les restes de l’església de Sant Miquel i una torre d’alta tensió.
Poble (613 m alt) i antic terme, separat del sector principal del terme pels de les Avellanes i Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb.
Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat. El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona.
L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX i en 1937-39.
Dades dels Països Catalans 