(Catalunya, vers 1395 – 1469)

Alt funcionari reial. Senyor de les baronies d’Altafulla, l’Arboç i Castellet, senyor de la Nou i Agosta. Fill de Lluís de Requesens i de Relat.

Fou propietari de la nau La Falomenegua. El 1437 anà a Orient i el 1439 era cambrer del rei a Gaeta i defensà el Castell Nou de Nàpols.

El 1442 fou qualificat de malfactor pel patriciat barceloní juntament amb el seu germà Galceran per haver-se negat a ajudar a perseguir unes galeres armades per Jaume de Vilaragut (cunyat de Galceran) que reclutaven violentament mariners al Baix Ebre.

El 1458 fou agraciat amb el privilegi de noble i féu d’enllaç entre el nou rei Ferran I de Nàpols i el príncep de Viana que era a Sicília; aquest l’envià prop de Joan II per obtenir una reconciliació; retornà amb ell de Sicília i li prestà 18.000 florins.

Durant la guerra contra Joan II, fou fidel al rei.

El 1463, com a virrei a Sicília, aconseguí dels sicilians el reconeixement del príncep de Girona, Ferran, com a primogènit.

Un altre germà seu fou Lluís de Requesens i de Santacoloma  (Catalunya, s XV)  Donzell i cambrer d’Alfons IV. Iniciador de la línia dels Requesens de Lleida. No fóra arriscat d’identificar-lo amb el poeta homònim.