Arxiu d'etiquetes: nobles

Roger II de Pallars Sobirà

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1257)

Comte de Pallars Sobirà (1236-56) i de Comenge, i vescomte de Coserans (Roger III, 1240-56). Fill de Roger I de Pallars Sobirà i d’una dama desconeguda.

S’alià amb el comte de Tolosa, Ramon VI, i afrontà les forces de Simó de Montfort.

Es casà amb Guillema, filla de Bernat II de Pallars, de la qual no tingué fills. Comprà el comtat de Pallars a la seva muller, que entrà en religió.

Contragué noves núpcies amb Sibil·la de Saga (1235), i el seu fill Arnau Roger, rebé en herència el comtat de Pallars. El comtat de Comenge fou per a Roger IV de Coserans, fill natural seu.

Roger I de Pallars Sobirà

2 Respostes

(Coserans, França, 1182 – després 1240)

Comte de Pallars Sobirà (1229-36) i vescomte de Coserans (Roger II: 1211-després 1240).

Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà, l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrasà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars.

Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III (Guillem d’Erill, mort en 1205/16), li vengué el comtat per 15.000 morabatins (1229 i 1231).

D’acord amb Guillema, proveí a la continuïtat comtal en el seu fill Roger II de Pallars Sobirà, nascut d’una unió anterior; es retirà dels assumptes públics (1236).

Cal tenir en compte que la seva personalitat històrica i la del seu fill han estat confoses fins ara en la d’un sol individu.

Roger IV de Foix

10 Respostes

(Foix, França, segle XIII – 24 febrer 1265)

Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I, 1230-65). Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò (1230).

Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell.

Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat (1241), l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se’n vassall immediat (1243).

El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-Aragó, pels castells de So i Queragut i les viles d’Évol i Estavar. Es negà, en canvi, a reconèixer la senyoria dels bisbes d’Urgell sobre les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra.

Els greuges mutus foren sotmesos al tribunal del papa Innocenci IV (1243), sota la protecció del qual el comte posà els seus dominis. Després d’un llarg procés, en què acredità els seus dots diplomàtics, aconseguí, amb la deposició del bisbe Ponç de Vilamur i l’aixecament de l’excomunió llançada contra ell (1256), un assenyalat triomf personal. Roger també tingué conflictes amb el seu veí, el comte de Pallars.

Concertà casaments molt avantatjosos per a les seves filles: Agnès amb el comte Esquivat I de Bigorra, Sibil·la amb el vescomte Eimeric IV de Narbona, Felipa amb el vescomte Arnau I de Coserans, i Esclarmunda amb el rei Jaume II de Mallorca, els quals, d’altra banda, contribuïren en gran manera a reforçar el prestigi del seu llinatge.

Roger III de Foix

3 Respostes

(Foix, França, segle XI – 1148)

Comte de Foix (1124-48). Fill de Roger II i de la seva segona muller, Estefania de Besalú.

En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de Barcelona (vers el 1117), filla de Ramon Berenguer III, marcà, de fet, una preferència que havia de contribuir a l’increment de les relacions amb Catalunya i a facilitar la política d’expansió occitana dels darrers comtes barcelonins i dels seus immediats successors.

Roger II de Foix

Deixa un comentari

(Foix, França, segle XI – 1124)

Comte de Foix (1072-1124). Fill del comte Pere I i de Lergarda.

Participà a la primera croada (1095) i abans de la partença cedí a la seva cosina segona, la comtessa Ermengarda de Carcassona i Rasès, i al fill d’aquesta, el vescomte Bernat Ató I, els drets que tenia en aquells comtats i els reconegué també la successió en el comtat de Foix, cas de morir sense descendència legítima.

Excomunicat pels papes Urbà II i Pasqual II, a causa de la retenció indeguda de béns eclesiàstics, el 1111 signà un pariatge amb l’abadia de Sant Antoni de Pàmies, després d’haver-la restaurada, referent a les atribucions respectives sobre el castell i la vila del mateix nom, considerat com el més antic dels nombrosos convenis d’aquesta mena concertats pels comtes de Foix amb diferents monestirs i esglésies dels seus estats, abans dels famosos pariatges andorrans del 1278 i el 1288 amb els bisbes d’Urgell.

Roger I de Foix

1 Resposta

(Foix, França, segle XI – 1067)

Primer comte de Foix (1035-67). Fill del comte Bernat I de Carcassona.

La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort (1050/51) del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona i del conveni celebrat amb el nebot (1034/35), compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat.

De la muller, Amícia, no tingué descendència i fou succeït en el comtat pel seu germà Pere I.

Roger IV de Coserans

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Gascunya, Occitània, 1257/67)

Vescomte de Coserans i Cabadan (vers 1257-vers 1267). Fill del comte Roger II de Pallars (vescomte Roger III de Coserans) i de Cecília de Forcalquier.

El comtat de Pallars fou adjudicat pel pare a l’altre fill, més jove, hagut amb la seva muller Sibil·la de Berga o de Saga, Arnau Roger I de Pallars.

Aquesta partició, feta ignorem en quines condicions, havia d’originar una llarga disputa entre ells i llurs descendents entorn de la possessió del Pallars, a conseqüència de la qual aquest comtat fou diverses vegades envaït entre el 1283 i el 1328, al·legant drets successoris, pels vescomtes de Coserans descendents de Roger IV (que s’intitulà comte de Pallars) amb l’ajuda dels seus parents els comtes de Foix.

Rodonella, Guerau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble.

El 1379 lluità en la defensa d’Atenes contra els navarresos. Fou premiat amb les propietats de Joan Conomines, que havia traït els catalans.

El 1380 fou enviat a Catalunya, amb el bisbe Joan Boïl, per posar el ducat d’Atenes sota la sobirania directa de Pere III de Catalunya-Aragó, si aquest aprovava els articles d’Atenes (que hom ha qualificat de Carta Magna d’Atenes), cosa que aquest féu a Lleida.

Tornà a Grècia i el 1386 fou novament enviat a Catalunya per demanar socors per a Atenes, assetjada pels florentins; arribà a Barcelona quan Joan I ja ocupava el tron, i reté homenatge al nou rei en nom d’Atenes. Hom no sap si arribà a tornar a Atenes.

Rocasalva, Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Castellà de la fortalesa de Bellver de Baridà.

En 1344 acompanyà Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Formà part del consell reial d’aquesta avinentesa.

Reté el castell de la Roca, que tenia Pagà, fill bastard del rei Jaume, i el féu presoner. Pere III el nomenà veguer de Cerdanya un cop finida la lluita.

Pel novembre del mateix any defensà el castell de Llívia d’una incursió de Jaume III.

Rocabertí-Tagamanent -varis/es-

Deixa un comentari

Jaume de Rocabertí-Tagamanent i de Sarriera  (Catalunya, segle XVI – vers 1582)  Baró de Montbui. Iniciador de la línia dels Rocabertí-Tagamanent. Fill del vescomte Onofre Martí I de Rocabertí i de Rocabertí. Heretà els béns de la seva mare i es casà amb la pubilla Aldonça Descoll i de Tord. Fou l’avi de:

Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d’Icard  (Catalunya, segle XVII)  Baró de Montbui. Es casà (1628) amb la pubilla Maria d’Alentorn i de Salbà, baronessa de Rialb i senyora de Graell, Seró, la Vansa i la torre Salbana. Fou el pare de:

Maria de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d’Alentorn  (Catalunya, vers 1650 – vers 1710)  Baronessa de Montbui. Fou la darrera representant de la línia dels barons de Montbui. El patrimoni passà als seus descendents els Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà.