(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Noble. Serví Jaume II.
El 1314 assistí a Lleida al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença, i signà l’acta de concessió del comtat d’Urgell a favor dels contraents.
El 1323, amb Arnau de Soler, mestre de Montesa, era curador de l’infant Jaume, fill gran del rei, que havia causat grans escàndols amb la seva conducta desordenada.
Veure> Dalmau (III) de Queralt i de Codina (noble i lloctinent general de Catalunya, 1638-40).
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. El 1390, arran de la invasió feta pel comte d’Armanyac al nord de Catalunya, durant el regnat de Joan I, actuà en defensa del país. Un germà seu caigué presoner en aquest conflicte.
Pel maig de 1409 anà a Sardenya amb l’expedició sortida de Barcelona a les ordres de Pere Torrelles. Participà a la campanya on fou obtinguda la gran victòria de Sanluri.
Pel desembre de 1409 tornà a Catalunya, on informà Martí l’Humà de la situació sarda.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Noble. Serví a Sicília. Destacà a les campanyes per dominar l’illa enfront dels rebels. Fou partidari de Bernat de Cabrera. Actuà com un dels caps principals de les forces armades que s’enfrontaven a les oposicions nobiliàries alçades contra Martí el Jove.
Tornà a Catalunya, prengué part a les turbulències sorgides durant l’interregne (1410-12). Aleshores actuava a les ordres del comte de Foix i vescomte de Castellbó per afavorir la candidatura reial de Lluís de Calàbria, tot provocant alguns desordres de caràcter coactiu.
Pel desembre de 1411 s’emparà per sorpresa del castell de Rosanes. Aquest fet mogué la Generalitat a alçar sometent per a foragitar-lo.
(Catalunya, segle XII)
Noble. Serví al rei Alfons I el Cast. L’acompanyà el 1179 a fer els pactes de Cazola amb Castella.
Es casà en primeres núpcies amb Sança de Bell-lloc, d’il·lustre família.
Sembla que morí abans de 1193, any en què el seu fill Guillem de Sant Vicenç era senyor del castell de Sant Vicenç o de Burriac.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Noble. El 1299 destacà entre els capitans de Jaume II a la batalla naval de Cap Orlando.
El 1314, a Lleida, assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença. Signà com a testimoni a l’acta de concessió als contraents del comtat d’Urgell.
(Catalunya, segle XIII – 1290)
Noble. El 1262 rebé del seu pare Berenguer de Sant Vicenç el castell de Sant Vicenç, dit després de Burriac.
El 1274 participà a la revolta nobiliària d’aquest any. Arribà a deseixir-se de Jaume I.
Fou un dels cent cavallers que havien d’assistir Pere II el Gran al frustrat desafiament de Bordeus contra Carles d’Anjou (1283). Col·laborà amb l’infant Alfons als preparatius per a aquell esdeveniment, abans del qual visità Bordeus com a missatger.
Era procurador a Catalunya del comte Gastó VII de Biarn.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. Pertanyia a la cort de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.
El 1274, arran del conflicte nobiliari que enfrontà Jaume I i l’infant amb part de la noblesa catalana, es barrejà amb els rebels.
Modificà la seva actitud a requeriment del monarca i després serví aquest en missions de confiança relacionades amb el mateix afer.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. El 1314 assistí, a Lleida, al casament de Teresa d’Entença amb l’infant Alfons, i figurà entre els signants de l’acta d’adjudicació del comtat d’Urgell als contraents.
El 1326 era ambaixador de Jaume II a Sicília i Nàpols per afavorir la pau entre els dos reialmes.
El 1341, a Poblet, formava part de l’assemblea especial convocada per Pere III de cara a debatre la situació tibant que hi havia amb França.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Noble. Fill de Pere de Sant Vicenç. Almenys del 1193 al 1243 era senyor del castell de Sant Vicenç, posteriorment dit de Burriac.
El 1229 participà a l’expedició de Jaume I a Mallorca. Hi anava amb les forces dels Montcada. Combaté a la davantera a la batalla de la serra de Portopí, el 12 de setembre. Al final de la campanya li foren concedides 11 cavalleries.
El 1238 prengué part al setge de València. Fou un dels qui juraren els pactes de capitulació d’aquesta ciutat.
Fou el pare de Berenguer de Sant Vicenç (Catalunya, segle XIII) Noble. Almenys des del 1251 era senyor del castell de Sant Vicenç, dit després de Burriac, al Maresme. El 1262 el donà al seu fill Guillem de Sant Vicenç. El mateix any, a Montpeller, fou membre d’un consell davant el qual Jaume I el Conqueridor procedí a una nova partició de l’heretatge reial entre els fills del monarca.
