Arxiu d'etiquetes: nobles

Santapau, Hug (V) de

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1443)

Noble. Fill de Galceran (I) de Santapau i de Ribelles. Ja en vida del seu pare prengué possessió de la baronia de Santa Pau, mentre el seu germà Ramon de Santapau era destinat a rebre les vastes possessions paternes a Sicília.

Es casà amb Damiata de Centelles. Aquesta féu de procuradora de la baronia durant la llarga absència d’Hug, potser participant a les empreses mediterrànies d’Alfons IV el Magnànim. Deixà tres filles anomenades Beatriu, Violant i Isabel.

La baronia de Santa Pau restava en una situació econòmica greu. Pel que sembla, era empenyorada en gran part a un oncle del difunt Hug, Berenguer d’Oms, el qual assumí la senyoria de Santa Pau el 1445 en virtut d’una sentència reial de fonaments mal coneguts. Així passà la baronia a la família dels Oms, a través de la dona de Berenguer, Joana de Santapau i de Ribelles.

Santapau, Galceran de

1 Resposta

(Catalunya, segle XV – Burgos, Castella, 1475)

Noble. Era fill de Ramon de Santapau, pres a Sicília. Per redimir-lo, anà a servir l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la guerra de Castella per assegurar al tron la princesa Isabel.

Fou ferit de mort al setge de Burgos. Abans que morís, el príncep Ferran li féu una visita emocionada.

Santapau, Galceran de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Esglésies, Sardenya, segle XIV)

Noble. Féu la campanya de conquesta de Sardenya el 1323, a les ordres de l’infant Alfons.

Segurament hi anà, com Hug de Santapau, incorporat a la força del vescomte de Rocabertí, una mica avançada al gros de l’expedició.

Morí durant el setge de la vila d’Esglésies.

Santa Coloma, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. Serví Jaume II.

El 1314 assistí a Lleida al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença, i signà l’acta de concessió del comtat d’Urgell a favor dels contraents.

El 1323, amb Arnau de Soler, mestre de Montesa, era curador de l’infant Jaume, fill gran del rei, que havia causat grans escàndols amb la seva conducta desordenada.

Santa Coloma, comte de *

Deixa un comentari

Veure> Dalmau (III) de Queralt i de Codina (noble i lloctinent general de Catalunya, 1638-40).

Santa Coloma, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. El 1390, arran de la invasió feta pel comte d’Armanyac al nord de Catalunya, durant el regnat de Joan I, actuà en defensa del país. Un germà seu caigué presoner en aquest conflicte.

Pel maig de 1409 anà a Sardenya amb l’expedició sortida de Barcelona a les ordres de Pere Torrelles. Participà a la campanya on fou obtinguda la gran victòria de Sanluri.

Pel desembre de 1409 tornà a Catalunya, on informà Martí l’Humà de la situació sarda.

Santa Coloma, Arnau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. Serví a Sicília. Destacà a les campanyes per dominar l’illa enfront dels rebels. Fou partidari de Bernat de Cabrera. Actuà com un dels caps principals de les forces armades que s’enfrontaven a les oposicions nobiliàries alçades contra Martí el Jove.

Tornà a Catalunya, prengué part a les turbulències sorgides durant l’interregne (1410-12). Aleshores actuava a les ordres del comte de Foix i vescomte de Castellbó per afavorir la candidatura reial de Lluís de Calàbria, tot provocant alguns desordres de caràcter coactiu.

Pel desembre de 1411 s’emparà per sorpresa del castell de Rosanes. Aquest fet mogué la Generalitat a alçar sometent per a foragitar-lo.

Sant Vicenç, Pere de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Noble. Serví al rei Alfons I el Cast. L’acompanyà el 1179 a fer els pactes de Cazola amb Castella.

Es casà en primeres núpcies amb Sança de Bell-lloc, d’il·lustre família.

Sembla que morí abans de 1193, any en què el seu fill Guillem de Sant Vicenç era senyor del castell de Sant Vicenç o de Burriac.

Sant Vicenç, Guillem de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. El 1299 destacà entre els capitans de Jaume II a la batalla naval de Cap Orlando.

El 1314, a Lleida, assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença. Signà com a testimoni a l’acta de concessió als contraents del comtat d’Urgell.

Sant Vicenç, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – 1290)

Noble. El 1262 rebé del seu pare Berenguer de Sant Vicenç el castell de Sant Vicenç, dit després de Burriac.

El 1274 participà a la revolta nobiliària d’aquest any. Arribà a deseixir-se de Jaume I.

Fou un dels cent cavallers que havien d’assistir Pere II el Gran al frustrat desafiament de Bordeus contra Carles d’Anjou (1283). Col·laborà amb l’infant Alfons als preparatius per a aquell esdeveniment, abans del qual visità Bordeus com a missatger.

Era procurador a Catalunya del comte Gastó VII de Biarn.