(Catalunya, segle XI – 1123)
Vescomte de Besalú (vers 1115-1123). Fill de Pere.
Succeí en el títol vescomtal el seu avi Udalard I, perquè el seu pare havia mort abans que aquest.
Udalard II també morí molt jove, i deixà un fill petit, Pere I, sota la tutela del seu oncle Guillem Ramon de Montcada.
(Catalunya, segle XI – 1077/80)
Vescomte de Barcelona (abans 1041 – 1077/80). Fill i successor del vescomte Bernat Udalard, que va morir quan Udalard II era encara petit; per aquest motiu, el seu oncle Guislabert, què més tard fou bisbe de Barcelona, exercí el vescomtat fins a la majoritat del nebot.
Casat amb Guisla de Balsareny, vídua de Berenguer Ramon I de Barcelona, i mare del comte Ramon Berenguer I, sostingué amb aquest últim un enfrontament, donant així suport a la revolta de Mir Geribert, cosí seu, al Penedès.
Es reconcilià amb ell ja abans de la sentència arbitral dictada per diversos prohoms, entre ells Oliba (1046). Vers el 1070 va assistir a la gran reunió que tingué lloc amb motiu de la promulgació dels Usatges.
A la seva mort el succeí el seu fill Gelabert Udalard.
(Catalunya, segle XI – vers 1115)
Vescomte de Besalú (vers 1055 – vers 1115). Fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i d’Amaltruda.
Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078. Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona.
Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló; segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta el 1079 pels germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, on figura com a marmessor de Ramon Berenguer I. Morí poc després de l’expedició del 1114 a les Balears, en la qual, segons Tomic, participà.
Fou casat amb Ermessenda, senyora de Beuda i de Montagut.
(Catalunya, segle X – vers 1014)
Vescomte de Barcelona (vers 985 – vers 1014). Fill i successor del vescomte Guitard. Es casà amb Riquilda, filla de Borrell II.
El 985, arran de la gran expedició d’al-Mansur contra Barcelona, el comte Borrell, que n’era absent, li encarregà la defensa de la ciutat; havent estat capturat, fou conduït a Còrdova amb els captius cristians.
Durant els cinc anys que hi va restar presoner, exercí el vescomtat el seu germà Geribert. Rescatat a mitjan 990, reprengué les funcions vescomtals fins que, a la seva mort, el succeí el seu fill Bernat Udalard.
Veure> Udalard I de Besalú (vescomte de Besalú, segle XI-vers 1115).
(Rosselló, segle XIV)
Noble. Pels anys 1326-28 era veguer de Cerdanya i Baridà i batlle de Puigcerdà.
Anys després s’inclinà per Pere III el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca, el qual el féu dur a Mallorca i tancat al castell de Bellver. En fou alliberat per l’arribada del rei Pere a Mallorca (1343). Mesos després, en ser signat l’armistici entre els dos monarques, Jaume III prometé que no atacaria en represàlia els dominis rossellonesos dels Totzó durant la suspensió d’hostilitats.
El 1344 formà part del consell de Pere III quan fou realitzada la segona i definitiva invasió del Rosselló. També era membre del consell que decidiria la sort de Jaume III un cop aquest hagué capitulat. Pere III el nomenà lloctinent reial al Rosselló i la Cerdanya, dins el mateix any. Actuà diverses vegades en funcions de conseller del nou monarca.
El 1347 es trobava a Morvedre durant els avalots promoguts pels unionistes valencians. A requeriment d’aquests hagué d’abandonar aleshores la companyia del rei, seguint els altres consellers rossellonesos.
(Rosselló, segle XIII – segle XIV)
(o Huguet) Cavaller. Noble i almirall rossellonès actiu durant el regnat de Sanç de Mallorca, la regència de Felip de Mallorca i el regnat de Jaume III.
L’any 1315 era lloctinent de Sanç de Mallorca al Rosselló, participant aquell any en la cerimònia de reconeixement del futur Jaume III, quan essent un nadó va ser portat de Messina a Perpinyà per part de Ramon Muntaner.
L’any 1323 va comandar la flota mallorquina, conformada per vint galeres i altres embarcacions menors, amb que Sanç de Mallorca participà a la conquesta de Sardenya. Exercí el càrrec d’almirall del Regne de Mallorca, almenys fins a 1330.
L’any 1339 participà en el tractat de pau i comerç entre Jaume III i el soldà de Marroc.
(Catalunya, vers 1153 – vers 1195)
Noble. Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV.
El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16.000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa.
El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis.
Era casat amb Gaia de Bas. El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament amb el seu cunyat Hug (I) de Bas, els drets d’Agalbursa, germana de Gaia, i muller de Barisó, jutge d’Arborea, contra Pere, fillastre seu. El 1185 moriren Barisó i Hug (I) i aleshores retornà a Sardenya, on mantingué una guerra oberta contra el fillastre Pere, amb l’ajut d’una expedició tramesa pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, emparentat amb els Bas.
En morir Agalbursa, deixà l’herència al seu nebot Hug (II) Ponç, fill d’Hug (I) de Bas, i Ramon de Torroja aconseguí pel conveni d’Oristany (1192) que Pere reconegués la meitat del jutjat d’Arborea a favor d’aquell, amb el pacte que residís a Sardenya.
El 1195, en morir Ponç de Bas, que exercia la regència del vescomtat de Bas, passà a regir-lo Hug (III) de Torroja, fill de Ramon, i, mort aquest (1221), heretà el càrrec Eldiardis, filla també de Ramon, que arribà a ésser vescomtessa titular de Bas.
(Catalunya, segle XII – Marsella, França, 1221)
Regent del vescomtat de Bas. Fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí per tant d’Hug Ponç de Bas.
L’any 1195 morí sense fills Ponç de Bas, regent o lloctinent del vescomte en absència d’Hug Ponç. La lloctinència passà aleshores al jove Hug de Torroja. Fou conseller de Pere I el Catòlic als darrers anys d’aquest.
En 1208, amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, es féu càrrec de diversos castells que Guerau de Cabrera hagué de posar en custòdia com a sanció pels seus intents d’usurpar el comtat d’Urgell. Fou l’encarregat de pledejar per la dissolució del matrimoni entre Pere I i Maria de Montpeller, pretensió que era refusada pel papa.
Deixà hereva la neboda Agnès, muller de Ramon Folc de Cardona. La lloctinència del vescomtat de Bas passà a ser ocupada per la germana d’Hug, Eldiardis de Torroja, que era casada amb Ramon de Palau.
(Catalunya, segle XII)
Noble. Fou conseller destacat del comte Ramon Berenguer IV. El seu nom figura en una quinzena de documents importants d’aquest període, entre els anys 1143 i 1157.
En destaquen el privilegi d’instauració i dotació de l’orde del Temple (1143), la carta de població de Lleida (1150), la donació arxiepiscopal de la meitat de Tarragona al comte barceloní (1151) i la compra del terç genovès de Tortosa (1153), on fou ofert entre els ostatges de garantia.
També formà part del tribunal del comte en l’administració de justícia.
El seu germà fou Arnau de Torroja (Catalunya, segle XII) Noble. El 1153, alternativament amb el seu germà o el seu fill Ramon, fou proposat entre els ostatges oferts als genovesos per garantir la compra del terç de Tortosa que Gènova posseïa per dret de col·laboració a la conquesta. Fou fill seu:
Ramon de Torroja (Catalunya, segle XII) Noble. A partir del 1135 figura alguna vegada entre els consellers de Ramon Berenguer IV. El 1143 figura entre les conegudes personalitats signants del privilegi d’instauració i dotació a Catalunya i Aragó de l’orde militar del Temple. Sembla que fou el pare de Ramon de Torroja.
