Arxiu d'etiquetes: nobles

Torroja, Ramon de

11 Respostes

(Catalunya, vers 1153 – vers 1195)

Noble. Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV.

El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16.000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa.

El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis.

Era casat amb Gaia de Bas. El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament amb el seu cunyat Hug (I) de Bas, els drets d’Agalbursa, germana de Gaia, i muller de Barisó, jutge d’Arborea, contra Pere, fillastre seu. El 1185 moriren Barisó i Hug (I) i aleshores retornà a Sardenya, on mantingué una guerra oberta contra el fillastre Pere, amb l’ajut d’una expedició tramesa pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, emparentat amb els Bas.

En morir Agalbursa, deixà l’herència al seu nebot Hug (II) Ponç, fill d’Hug (I) de Bas, i Ramon de Torroja aconseguí pel conveni d’Oristany (1192) que Pere reconegués la meitat del jutjat d’Arborea a favor d’aquell, amb el pacte que residís a Sardenya.

El 1195, en morir Ponç de Bas, que exercia la regència del vescomtat de Bas, passà a regir-lo Hug (III) de Torroja, fill de Ramon, i, mort aquest (1221), heretà el càrrec Eldiardis, filla també de Ramon, que arribà a ésser vescomtessa titular de Bas.

Torroja, Hug de

6 Respostes

(Catalunya, segle XII – Marsella, França, 1221)

Regent del vescomtat de Bas. Fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí per tant d’Hug Ponç de Bas.

L’any 1195 morí sense fills Ponç de Bas, regent o lloctinent del vescomte en absència d’Hug Ponç. La lloctinència passà aleshores al jove Hug de Torroja. Fou conseller de Pere I el Catòlic als darrers anys d’aquest.

En 1208, amb el senescal Guillem Ramon de Montcada, es féu càrrec de diversos castells que Guerau de Cabrera hagué de posar en custòdia com a sanció pels seus intents d’usurpar el comtat d’Urgell. Fou l’encarregat de pledejar per la dissolució del matrimoni entre Pere I i Maria de Montpeller, pretensió que era refusada pel papa.

Deixà hereva la neboda Agnès, muller de Ramon Folc de Cardona. La lloctinència del vescomtat de Bas passà a ser ocupada per la germana d’Hug, Eldiardis de Torroja, que era casada amb Ramon de Palau.

Torroja, Berenguer de

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Noble. Fou conseller destacat del comte Ramon Berenguer IV. El seu nom figura en una quinzena de documents importants d’aquest període, entre els anys 1143 i 1157.

En destaquen el privilegi d’instauració i dotació de l’orde del Temple (1143), la carta de població de Lleida (1150), la donació arxiepiscopal de la meitat de Tarragona al comte barceloní (1151) i la compra del terç genovès de Tortosa (1153), on fou ofert entre els ostatges de garantia.

També formà part del tribunal del comte en l’administració de justícia.

El seu germà fou Arnau de Torroja  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1153, alternativament amb el seu germà o el seu fill Ramon, fou proposat entre els ostatges oferts als genovesos per garantir la compra del terç de Tortosa que Gènova posseïa per dret de col·laboració a la conquesta. Fou fill seu:

Ramon de Torroja  (Catalunya, segle XII)  Noble. A partir del 1135 figura alguna vegada entre els consellers de Ramon Berenguer IV. El 1143 figura entre les conegudes personalitats signants del privilegi d’instauració i dotació a Catalunya i Aragó de l’orde militar del Temple. Sembla que fou el pare de Ramon de Torroja.

Torroella, Ponç Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Nebot de l’homònim. Era fill del famós Bernat de Santaeugènia, senyor de Torroella de Montgrí. Destinat a heretar aquesta possessió, n’adoptà el nom com a cognom, suprimint la variant que usava el pare. Secundà diverses activitats d’aquell.

En 1265-67 tingué un plet accidentat amb el comte Ponç IV d’Empúries, que li reclamava drets sobre el castell de Rocamaura i altres fortaleses pròpies. El rei Jaume arbitrà la qüestió. Morí no gaire després, abans de la data de traspàs del pare (1269).

Torroella, Ponç Guillem de

3 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, segle XII – 1226)

Noble. Fill de Pere de Torroella i germà de Guillem de Montgrí, de Bernat de Santaeugènia i de Ramon de Torroella. El 1202 signà amb el seu pare un conveni d’amistat amb Pere I.

Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d’Ullà. El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d’aquests amb el comte Nunyó Sanç I de Rosselló, que era ajudat per Jaume I. Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir.

El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia.

Torroella, Pere de -noble, s. XII/XIII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Noble. Senyor de Torroella de Montgrí. Serví Alfons I el Cast. Fou un dels signants de la convalidació del seu testament, arran de la mort del monarca a Perpinyà (1194).

El 1202 signà un conveni d’amistat amb el rei Pere I el Catòlic. Morí abans del 1208. Fou succeït pel fill gran Ponç Guillem de Torroella.

Altres fills seus foren els famosos Bernat de Santaeugènia i Guillem de Montgrí, i potser també Ramon de Torroella.

Torrelles i Marquet -germans-

3 Respostes

Eren fills d’Arnau (II) de Torrelles i de Constança Marquet.

Arnau de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV – Mallorca, abans 1374)  Iniciador de la línia dels barons de la Roca. Donzell i senyor de la força de Torrelles. Residí a Mallorca i es casà amb Sibil·la Marc i de Llacera, germana de Pericó, la qual, ja vídua, sostingué diverses qüestions familiars per la successió d’aquest, que compartí amb el seu parent Galceran de Rosanes i de Llacera. Foren pares d’Antoni i de Joan de Torrelles i Marc.

Blanca de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Fou muller de Bernat de Fenollar, senyor de Tivissa i Sitges.

Guillem de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Canonge de Girona i Barcelona, fou enviat al papa per raó del tribut de Sardenya (1349-50). Fou bisbe d’Osca (1357-61), de Barcelona (1361-69) i de Tortosa (1369-79).

Humbert de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Fou senyor de Banyalbufar, i heretà del seu cunyat Tivissa i Sitges, així com el cognom (1326), i esdevingué Humbert de Fenollar.

Ramon (I) de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV – després 1408)  Era senyor de Rubí i fou l’iniciador de la línia del senyors de Rubí. Es casà amb Elionor de Rosanes i de Llacera. El seu fill i hereu fou Guillem (I) de Torrelles i de Rosanes.

Torrelles i Marc, Antoni de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1419)

Veguer de Puigcerdà, Cerdanya, Baridà, Urgellet, de la baronia d’Orcau (1399) i de Barcelona-Vallès (1405). Fill i hereu d’Arnau de Torrelles i Marquet i de Sibil·la Marc i de Llacera, i germà de Joan.

Assistí a la coronació de Martí I (1399), fou majordom reial, enviat a Igualada per tal de castigar criminals i encarregat dels afers de Frederic d’Aragó, comte de Luna (1410).

Casat amb Graïda de Blanes, senyora de la casa aloera de Palau i de Campins, foren pares, entre altres fills, de Ramon i de Pere de Torrelles i de Blanes.

Fou germà seu Joan de Torrelles i Marc  (Catalunya, segle XIV – després 1394)  Senyor de Rosanes. Deixà descendents.

Torrelles i López de Gurrea, Martí de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – després 1451)

(dit també Martí López de Gurrea)  Fill de Pere de Torrelles i de Blanes, i germà de Joan de Torrelles i López de Gurrea i de Carles de Torrelles i de Gurrea.

Heretà els béns d’Aragó i de Catalunya. Casat amb Aldonça de Gurrea.

Fou succeït per llur fill:

Joan de Torrelles i de Gurrea (Aragó, segle XV – després 1498)  (o Juan López de Torrelles) Senyor de Berbegal. Participa en les lluites contra França i obtingué el privilegi de noble (1488). Morí sense fills, i fou succeït pel seu germà:

Martí Joan de Torrelles i de Gurrea  (Aragó, segle XV)  Senyor de Berbegal. Litigà amb el seu altre germà:

Pere de Torrelles i de Gurrea  (Aragó, segle XV)  Amb el seu germà arribaren a una concòrdia. Es casà amb Francesca de Perellós-Fenollet, vescomtessa de Rueda i Perellós. Fou succeït per llurs fills Francesc i Joan de Torrelles i de Perellós.

Torrelles i López de Gurrea, Joan de

5 Respostes

(Aragó, segle XV – 1483/87)

Noble. Senyor de Castellet. Essent infant, li fou donada la batllia d’Osca i de les seves aljames i la merindad d’Osca, Barbastre i Sobrarb (1406), i tingué altres béns a Aragó.

Fou uixer d’armes del rei Alfons i el serví a Itàlia. Comandà les galeres d’Antoni de Cardona durant el saqueig de Marsella (1423). El rei li donà l’illa d’Ischia, amb el títol de comte. Lluità contra els genovesos en la defensa de Barcelona (1457).

No fou addicte al rei Ferran I de Nàpols i es féu vassall de Joan II, el qual li donà llicència d’unir a les seves armes heràldiques les d’Aragó, Navarra i Sicília i de donar l’empresa de l’Estola i la Guerra a tres fills seus (1462). Ferran I assetjà Ischia. Carles de Torrelles, germà de Joan, volgué trencar el bloqueig i fou pres, juntament amb el seu nebot Tomàs, per Galceran de Requesens (1465). Joan capitulà i tornà a Catalunya amb els seus familiars alliberats.

Seguint la causa de la generalitat, fou camarlenc del duc de Calàbria i lloctinent del governador de Catalunya (1468-70). Acabada la guerra, se sotmeté a Joan II i pogué recuperar les possessions aragoneses.

De la muller Antonia d’Alagno, germana de Lucrezia i tia de Ferran I de Nàpols, tingué diversos fills: l’esmentat Tomàs, que amb les seves galeres lluità contra les sarraïnes a Cartagena i tingué un incident amb les castellanes de Múrcia (1474), Francesc, també capità de mar, que fou hereu del seu oncle Carles (1483), lluità al regne de Granada i tingué dissensions amb el capità general Bernat de Vilamarí, i Miquel, Joan Carles i Lluís. Però restà solament descendència per línia femenina.