(Catalunya Nord, segle XIII – Perpinyà, 1258)
Senyor feudal del Donasà i del Capcir. Casat amb Esclaramonda, germana del comte de Foix.
S’adherí al catarisme i, denunciat per Hug de Fenollet, fou cremat viu.
Alió, Bernat d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: nobles
Alemany i Moragues, Jeroni Agustí
(Palma de Mallorca, 1693 – Madrid, 1753)
Historiador. Noble i filipista, exercí diversos càrrecs municipals i d’assessoria jurídica a Mallorca. Fou nomenat cronista del regne (1717).
Fou autor de nombroses obres d’història balear que han quedar inèdites, excepte el primer volum de la seva Historia general del reino de Mallorca (1723), continuació de l’obra de Joan Dameto i interessant per l’aportació de notícies sobre l’època de Felip IV.
Altres escrits foren: Misceláneas historiales (5 vols.), Fastos baleáricos.
Alegre i d’Aparici, Marià d’ *
Noble, més conegut pel baró de Castellet.
Alagó i d’Arborea, Lleonard
(Oristany, Sardenya, Itàlia, 1436 – Xàtiva, Costera, 1494)
Jutge d’Arbòrea (Lleonard II). Marquès d’Oristany i comte de Gocèano. Protagonista de la darrera rebel·lió sarda contra el domini catalano-aragonès.
Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta -i que Joan II el Sense Fe volia incorporar a la corona-, obtingué (1474) el reconeixement de les seves pretensions.
L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, l’induí a rebel·lar-se novament tres anys després. Derrotat a Macomer (1478), on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova; foren capturats i portats al castell de Xàtiva.
Joan II incorporà el marquesat d’Oristany i el comtat de Gocèano al patrimoni reial.
Alagó, Balasc d’ (varis)
Balasc d’Alagó (Aragó, segle XII – 1239/40) Noble. Majordom d’Aragó des del 1221. Prestà suport a Jaume I el Conqueridor durant els primers anys del seu regnat i, més endavant, l’aconsellà d’emprendre la reconquesta de València. Conquerí Morella (1232), que li fou retornada com a feu vitalici per Jaume I.
Balasc d’Alagó (Aragó, segle XIII – Messina, Itàlia, 1301) Noble i majordom reial. Nét de l’anterior. Participà en la conquesta del regne de Sicília (1285) i fou nomenat per Jaume II el Just lloctinent i capità general de Calàbria. No acceptà el tractat d’Anagni (1295), que atorgava el regne de Sicília a la Santa Seu, i continuà al costat de Frederic II de Sicília, germà de Jaume II.
Alagó -llinatge-
(Aragó, 1119 – 1413)
Llinatge. Establerta a la vila d’Alagó, de la qual adoptà el nom el seu conqueridor Lope Garcés (1119).
A partir del segle XIII adquirí importància per la participació en la reconquesta del regne de València i, posteriorment, per la intervenció en els afers italians de la corona catalano-aragonesa, especialment a Sicília.
Aierbe, Pere d’ *
Veure> Pere d’Ayerbe (fill natural de Jaume I el Conqueridor i de l’amistançada Teresa Gil de Vidaure).
Àger, Ramon Berenguer d’ (varis)
Ramon Berenguer d’Àger (Catalunya, segle XII) Noble. En 1143 fou un dels signants de la instauració a Catalunya de l’orde del Temple.
Ramon Berenguer d’Àger (Urgell ? , segle XII – segle XIII) Noble. Era personatge importat al comtat d’Urgell. Fou un dels marmessors del comte Ermengol VIII, mort el 1209.
Àger, Berenguer d’
(Catalunya, segle XII)
Noble. En 1194 fou un dels garantidors dels acords entre Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.
Acadèmia dels Adorants
(València, 1599 – segle XVII)
Institució. Creada per Carles Boïl, que en fou el president, amb el nom d’adorador.
Els seus membres, anomenats adorants, havien de justificar la condició de nobles per tal d’ésser-hi admesos.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 