Arxiu d'etiquetes: nobles

Montseny, Guillem Umbert II de

(Catalunya, segle XII – Girona, 31 maig 1151)

Fill de Guillem Umbert I de Montseny. El 1113, havent ja recuperat Montpalau, fou comanat, juntament amb aquest castell pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera, d’aquesta manera els Cabrera passaren a tenir la senyoria major d’aquest feu.

Casat amb Agnès, fixà la seva residència a Baseia (Alt Empordà), i fou també conegut com a Guillem Umbert de Baseia.

Només deixà una filla, Beatriu de Montseny, i llegà el burg de Sant Celoni i la baronia de Montseny a l’orde de l’Hospital. Aquesta deixa fou impugnada pel seu germà Riambau I de Montseny.

Montseny, Guillem Umbert I de

(Catalunya, segle XI – 1112)

Fill i hereu d’Umbert de Sesagudes i germà del bisbe Bernat Umbert. Heretà les baronies de Montseny i Montpalau. Es casà amb Guillema.

Fou un magnat de la host del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Fomentà el seu poder fortificant el burg de Sant Celoni i proveint-se de naus dedicades al cors. A Sant Celoni féu donació d’un priorat a la canònica regular de Santa Maria de l’Estany (1088).

S’indisposà amb el comte, que l’obligà a retre la potestat del castell de Montpalau (1089) i lliurar-lo a d’altres feudataris per un terme de dotze anys, passats els quals havia d’ésser retornat al seu fill i hereu Guillem Umbert II de Montseny, germà de Riambau I.

Altres germans seus foren:

Guisla de Montseny  (Catalunya, segle XI)  Heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls; Ramon de Montseny  (Catalunya, segle XI)  Ardiaca de Girona; Riambau de Montseny i Udalard de Montseny.

Montredó, Guillem de

(Catalunya, segle XIII)

Noble i cavaller. Fou mestre de l’orde del Temple.

El 1214, per indicació d’Innocent III i d’acord amb el testament de Maria de Montpeller, li fou confiada la guarda i educació del rei Jaume I.

Durant la minoritat d’aquest li van ésser confiades també certes funcions financeres.

Montpaó, Pere de

(Catalunya, s XIV)

Noble. Probablement altre que l’homònim.

El 1331 cooperà amb Alfons III el Benigne al projecte de croada contra Granada, que al capdavall fou suspesa.

El 1339 assistí, a la capella reial de Barcelona, a l’homenatge prestat per Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós.

Montoliu, Ramon de -senyor Vespella-

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Noble. Senyor del castell de Vespella.

És citat entre els catorze primers que havien pres l’hàbit de la Mercè en 1218, arran de la creació de l’orde. Aquesta data de fundació resulta molt dubtosa.

Montoliu, Jaume de

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne.

Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada (1331), que finalment fou suspesa.

El 1340 intervenia a les bandositats sorgides entorn de la jurisdicció de Vila-seca, lluitant contra els Solcina.

Montfort, Simó de

(França, vers 1150 – Tolosa, Llenguadoc, 25 juny 1218)

Noble i comte de Leicester.

Dirigí la croada contra els albigesos, decretada per Innocent III (1208) i secundada pel rei Felip August de França, que pretenia de separar Occitània de la influència política de la corona catalano-aragonesa. La lluita fou molt cruel.

L’any 1209 Simó de Montfort s’emparà dels dominis de Ramon Roger, vescomte de Besiers i de Carcassona. Els intents del rei catalano-aragonès Pere I per solucionar pacíficament el conflicte fracassaren davant les comunes ambicions de dominar el Llenguadoc.

A la batalla de Muret Simó derrotà Ramon VI de Tolosa i Pere I, i després d’aixó dominà tot el Llenguadoc.

El concili del Laterà, del 1215, l’investí amb la possessió dels territoris conquerits, pels quals reté homenatge al rei de França.

Ramon VI, però, ajudat per tropes catalanes, no trigà a reconquerir les seves terres, i Simó morí quan assetjava Tolosa.

Montclús, Riambau II de

(Catalunya, segle XIII)

Fill de Guillem II de Montclús i de Gueraua de Cabrera, i germà de Guerau.

Tant violent com el seu pare, tingué bregues amb els hospitalers, ajudat pel seu germà il·legítim (el Bord de Montclús) i pel seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès, a qui cedí (1277) les seves baronies.

Montclús, Guillem II de

(Catalunya, segle XIII – 1273)

Fill de Guillem I de Montclús (Catalunya, segle XIII), que era fill i hereu de Guillem Umbert III de Montseny.

Tingué conflictes armats amb la comanda de Sant Celoni i repetits plets i bregues amb el monestir de Sant Pol i amb els senyorius i homes de les cases aloeres de les seves baronies.

Es casà amb Gueraua de Cabrera, filla del vescomte Guerau V de Cabrera, de la qual tingué dos fills: Guerau de Montclús (Catalunya, segle XIII), que fou frare de l’Hospital; i Riambau II de Montclús.

Montcada i Maça de Liçana, Ot (III) de

(Catalunya, segle XIV – 1413/26)

Fill i successor de Guillem (II) de Montcada i de Montcada, i d’Elvira Maça de Liçana.

Es casà amb Elfa, germana del cèlebre Antonio de Luna y de Xèrica, la qual volgué empresonar (1382), i es mantingué neutral en la pugna entre el rei Pere III i el seu fill, el duc de Girona.

El 1381 anà a l’expedició a Grècia amb la galera Santa Coloma, que portava el nou vicari general, el vescomte de Rocabertí, i en retornà l’any següent.

El 1392, amb els seus fills Guillem Ramon III i Pere de Montcada i de Luna, anà a l’expedició de Sicília per sotmetre els barons sicilians a l’obediència dels reis Martí I i Martí II, dels quals fou camarlenc i conseller.

Sembla que al seu temps els Montcada perderen la important baronia de Fraga.

També fou pare del bisbe Ot de Montcada i de Luna.