Arxiu d'etiquetes: nobles

Perapertusa -llinatge-

(França, segle X – Catalunya Nord, segle XVII)

Llinatge noble. Originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló. El genearca conegut és Amell, casat amb Ermengarda i pares de Seguer I i de Pere I de Perapertusa.

Sembla que hi hagué diferents línies del llinatge, una de les quals tingué les senyories de Montalbà i Bellestar i anà a parar per enllaç als Senespleda, senyors de les Fonts, i una altra les de Trevillac, Sequera i Rocaverd, que sembla que acabà refonent-se amb la línia de Rebollet.

Peramola, Berenguer de

(Catalunya, segle XII)

Noble. Serví Pere I el Catòlic.

En 1212 prengué part a la batalla de les Navas de Tolosa, seguint el rei.

L’any següent, pocs mesos abans de la batalla de Muret, acompanyà el rei al breu viatge que féu a Tolosa, abans de decidir la mobilització i la intervenció oberta.

Peralta i Chiaramonte -germanes-

Eren filles de Nicolau de Peralta i de Randazzo i d’Isabella Chiaramonte.

Joana de Peralta i Chiaramonte (Sicília, Itàlia, segle XIV – 1402)  Filla gran. A la mort del seu pare (1398), n’heretà el comtat de Caltabel·lota. Martí l’Humà volgué casar-la amb Artal de Luna. Joana morí en tot cas abans del matrimoni, que al capdavall contrauria la seva germana Margarida.

Margarida de Peralta i Chiaramonte  (Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Per mort de la seva germana gran Joana heretà el comtat de Caltabellota i es casà amb el noble Artal d’Alagó. Un cop vídua, es casà amb Antoni de Cardona i de Luna, fill del comte Hug II de Cardona i de Beatriu de Luna. El comtat de Caltabellota, amb les baronies de Luliana, Bisbona i Nari, s’incorporà així a la nova casa siciliana dels Cardona.

Constança de Peralta i Chiaramonte  (Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Dama.

Peralta i de Randazzo, Nicolau de

(Sciacca, Itàlia, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1399)

Quart comte de Caltabellotta i gran justicier de Sicília, fill de Guillem de Peralta i Sclafani.

El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa. Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi. Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare.

Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals.

Com a premi de la seva col·laboració per dominar la revolta de Guillem Ramon de Montcada rebé el mateix any el càrrec de gran justicier, a més de la terra de Bivona, confiscada a Pere de Montcada.

Es casà (1388) amb Isabella Chiaramonte e Ventimiglia, filla de l’almirall de Sicília Manfredo Chiaramonte, comte de Mòdica, que li aportà en dot el castell de Bivona. El succeí la seva filla Margarida.

Peralta, Ramon de

(Itàlia, després 1292 – Catània, Itàlia, 1349)

Primer comte de Caltabellota. Havia participat molt activament en la campanya de Sardenya (1323) i després en el setge d’Esglésies i de Càller, d’on fou nomenat governador.

Hagué de fer front, amb èxit, a la rebel·lió dels pisans (1325), juntament amb l’almirall Francesc Carròç i de Cruïlles, però aviat es féu palesa la incompatibilitat d’ambdós. Aixó féu que Jaume II els retirés els càrrecs.

Llavors Ramon de Peralta es traslladà a Sicília, on s’establí i es casà amb Elisabet, filla de Frederic II i vídua de Ponç Hug V d’Empúries, i inicià així la branca siciliana dels Peralta.

Alfons III li tornà el càrrec i el nomenà almirall dels estols d’Aragó fins al 1338.

Amb la seva muller, morta el 1341, foren pares de:

  • Berenguer de Peralta  (Ribagorça, després 1324 – després 1344)  El seu pare el deixà a terres catalano-aragoneses segurament amb la intenció que el succeís a la baronia de Peralta.
  • Felip de Peralta  (Ribagorça, abans 1325 – segle XIV)  Segurament morí jove.
  • Guillem de Peralta  (Ribagorça, segle XIII – Catània, Itàlia, 1348)  Segon comte de Caltabellotta i canceller de Sicília. Ell o el seu fill Guillem es desprengueren de la baronia de Peralta, venuda a llurs parents els Castre. Morí en el setge de Catània. Altres fills seus foren Mateu de Peralta i Sclafani, potser també Galceran de Peralta i Ramonet de Peralta (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Fou senyor de Sambucca i del feu Comichi.
  • Ramonet de Peralta  (Sicília, Itàlia, segle XIII – abans 1342)  Pere II de Sicília li donà el lloc de Cristia, que passà després al seu fill Ramonet de Peralta (Sicília, Itàlia, s XIV)  Morí petit, i el lloc de Cristia passà després a la branca primogènita..
  • Elionor de Peralta i de Sicília  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Dama.
  • Joana de Peralta i de Sicília  (Sicília, Itàlia, segle XIV – 1354/55)  Es casà amb Mateu de Montcada i Sclafani, comte d’Agosta. Fill seu fou Guillem Ramon II de Montcada, comte d’Agosta. Morí jove i el seu marit tornà a casar-se amb Al·legrança Abbate.

Peralta i d’Urgell, Ramon de

(Ribagorça, segle XIII)

Fill de Guillem de Peralta i de Marquesa d’Urgell. Figura entre els consellers del rei en la promulgació dels furs de València el 1250.

El 1274 acompanyà l’infant Pere a Tarassona, amb altres consellers, en les negociacions amb els navarresos per a obtenir la successió en llur regne per a Jaume I, tal com havia estat estipulat.

El 1277 es mantingué fidel al rei en la insurrecció nobiliària, l’ajudà a contenir la invasió del comtat d’Urgell per part del comte de Foix i intervingué en les negociacions amb aquest.

En el decenni del 1290 Jaume II li tornà a discutir la possessió dels castells de Montmagastre, Purroi, Gavasa, Rocafort i Pelegrinyó i uns drets a Saidí i a Geminell que Pere el Gran li havia donat com a penyora de 3.500 monedes d’or que li havia manllevat. A més d’aquests llocs, posseïa també el castell de Tamarit de Llitera en feu pel rei.

Degué morir sense descendència, perquè la successió recaigué en el seu germà Guillem de Peralta (m d 1286).

Peralta, Ramon de

(Urgell, segle XIII)

Noble. Fill de Guillem de Peralta i potser germà de Jordà de Peralta.

El 1228, arran de les reivindicacions d’Aurembiaix, hereva legítima d’Urgell, contra els usurpadors Cabrera, que senyorejaven el comtat, es posà tot seguit al costat d’ella. Li lliurà Montmagastre.

Morta Aurembiaix i reconegut Ponç I de Cabrera com a comte indisputat d’Urgell, Ramon de Peralta li fou bon vassall, malgrat els precedents esmentats. Assistí a les corts generals de Montsó el 1236.

En 1242 fou un dels nobles urgellencs que hagueren de comprometre’s a no ajudar mai Ponç I contra Jaume I el Conqueridor, compromís que el monarca exigí per a restituir al comtat d’Urgell la ciutat de Balaguer, que encara retenia la corona. L’any següent fou marmessor de Ponç I.

Fou pare de Guillem de Peralta.

Peralta i d’Urgell, Guillem de

(Ribagorça, segle XIII – després 1286)

Senyor de Montmagastre. Era germà de Ramon, el qual degué morir sense descendència, perquè la successió recaigué en Guillem o potser ja directament en la filla d’aquest Sibil·la de Peralta.

El 1283 era un dels cavallers que havien de fer costat a Pere II al desafiament de Bordeus contra Carles d’Anjou.

El 1286 assistí a les exèquies solemnes celebrades al monestir de Santes Creus per l’ànima del rei Pere II el Gran, mort l’any anterior quan el seu successor Alfons II el Franc era a Mallorca.

Els seus pares foren Marquesa d’Urgell i Guillem de Peralta (Ribagorça, segle XIII)  Fill de Ramon de Peralta. Era una figura important al comtat d’Urgell, en temps de Ponç I, pare de la seva muller.

Peralta, Galceran de

(Sicília, Itàlia, segle XIV – després 1416)

Noble. Possiblement fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta. Es traslladà, molt jove, a Grècia.

Nomenat veguer, capità i castellà d’Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs (1372). Els catalans de Tebes protestaren al·legant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït (1374).

Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius. Per acord amb el vicari Lluís Frederic d’Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia.

Anà a ajudar els assetjats de Tebes i fou pres, amb el notari Pere Balter, pels navarresos de Juan de Urtubia, els quals demanaren per ell un alt rescat (1379). Els Capítols d’Atenes fan esment d’aquest fet, i el parlament demanà al rei ajut per a l’alliberament de Galceran (1380). Pere III intercedí per mitjà de Joan Fernández de Heredia i Galceran fou alliberat (1381).

No pogué recuperar els seus càrrecs ni els seus béns, i tornà a Sicília, on vivia encara el 1416, any del matrimoni del seu fill Nicolau.

Peralta -llinatge-

(Ribagorça, segle XII – Catalunya-Aragó, segle XV)

Llinatge noble, que al segle XIV s’establí a Sicília.

Els Peralta de Lleida probablement foren descendents d’alguna línia menor dels Peralta, conqueridors i repobladors de Lleida.

El primer membre documentat és Ramon de Peralta (Ribagorça, segle XII) Noble. Participà en la conquesta de Lleida (1149), on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d’Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat.

Potser fou el pare de Guillem de Peralta (Ribagorça, segle XII – segle XIII)  Noble. Es distingí al servei del comte Ermengol VIII d’Urgell. Participà en la batalla de Las Navas de Tolosa amb Pere el Catòlic. Fou el pare de Ramon de Peralta i potser de Jordà de Peralta.