Pere Joan i Lluís eren fills de Bernat de Peguera i de Corbera.

Pere Joan de Peguera i de Vilanova (Catalunya, segle XVI – 1543/60)  (o Pere) Era senyor en part de Castelladral i de la quadra de Valldeperes. Assolí el privilegi de noble. Es casà amb la seva cosina segona Brianda de Brihuega i de Peguera, senyora d’Olost i de Vilanova de l’Aguda. Fou el besavi d’Àngela de Peguera i de Vilafranca i d’Àngela de Peguera i de Llentes.

Lluís de Peguera i de Vilanova (Catalunya, segle XVI – 1561) Veguer de Manresa i Vic. Iniciador de la branca del jurista Lluís. Com el seu germà, també fou agraciat amb el privilegi de noble. Fou el pare de Lluís de Peguera.

(Catalunya, segle XIV – abans 1431)

Fill de Guillem de Peguera i de Cervelló.

Es casà (1404) amb Elisabet Sescomes, que li aportà el castell de Mura, Claret dels Cavallers i la quadra de Castelltallat. Comprà part del castell de Castelladral.

Llur besnét fou Bernat de Peguera i de Jorba.

(Catalunya, segle XV – 1494)

Fill i hereu (1433) de Guillem de Peguera i de Rajadell. Fou el darrer representant de la línia secundària de Balsareny.

Fou enemic del rei en la guerra contra Joan II.

Morí sense fills i féu hereva la seva neboda Elionor de Saplana i de Peguera, muller de Lluís d’Oliver.

(Catalunya, segle XIV – 1458/62)

Noble. Fill de Ramon de Peguera i de Cervelló. El 1423 anà a l’expedició a Nàpols amb els seus cosins de la línia de Balsareny.

El 1436 vengué Lluçà, Olost i Tornamira a Galceran (VII) de Pinós i de Mur, baró de Pinós.

En la resta dels dominis el succeí la seva filla Elionor de Peguera i de Rajadell (Catalunya, segle XV) Fou la darrera representant de la línia primogènita de Lluçà, ja que degué morir sense successió.

Joan, Guillem i Bernat eren fills d’Andreu de Peguera i de Cervelló.

Joan de Peguera i de Rajadell (Catalunya, segle XIV – 1416) Heretà Balsareny, Santa Maria de Cornet, Santa Creu de Mujal i Sant Genís de Massadella. Morí sense fills i fou succeït pel seu germà Guillem.

Guillem de Peguera i de Rajadell (Catalunya, segle XIV – 1439) El 1423 anà a l’expedició de Nàpols. El 1433 féu donació dels seus béns al seu fill Pere Miquel de Peguera i de Torrelles.

Bernat de Peguera i de Rajadell (Catalunya, segle XV – 1454/56) Fou l’autor de la línia secundària de Manresa. Heretà la casa de Manresa i pledejà amb el seu cosí Ramon de Peguera i de Torrelles i amb els Pinós pels castells de Tornamira i Olost, que guanyà. Participà amb el cosí i el germà a l’expedició de Nàpols. Fou el pare d’Andreu i de Bernat de Peguera i de Corbera, i de Guillem de Peguera i de Montbui.

(Catalunya, segle XV)

Fill de Bernat de Peguera i de Rajadell i germà de Berenguer.

Es casà amb Maria Graida de Cruïlles i de Vilafranca, senyora de Foix i de la quadra de Torrelles de Foix. Sembla que fou l’iniciador de la línia de Torrelles de Foix.

El seu rebesnét fou Lluís de Peguera i de Llaudes.

(Catalunya, segle XV – 1509/10)

Germà de Guillem i iniciador de la branca d’Olost. Fill d’un segon matrimoni de Bernat de Peguera i de Rajadell, que heretà el castell d’Olost i es casà amb la que havia estat amant del príncep Carles de Viana, Brianda de Vega.

La branca fou continuada per llur fill, Nuri Joan de Peguera i de Vega (Catalunya, segle XVI – 1546) Senyor d’Olost i cavaller de Sant Jaume. Morí sense successió legítima i deixà els seus béns a la seva neboda Brianda de Brihuega i de Peguera.

(Catalunya, segle XIII)

Castlà de Peguera. Es casà amb Ermessenda de Gurb i d’Olost, que li aportà en dot el castell d’Olost, al Lluçanès.

Foren pares de Ramon de Peguera i de Gurb (Catalunya, segle XIII – vers 1290)  Senyor de Peguera i d’Olost. Comprà (1281) el castell de Balsareny als Vilallonga-Balsareny. Fou avi de Bernat de Peguera.

(Catalunya, segle XVI – 1611)

Nét de Bernat de Peguera i de Jorba (Catalunya, segle XVI – 1564) Noble. Besnét de Joan de Peguera i de Vilalta. Fou agraciat amb el privilegi de noble.

Jacint tingué (sencers o en part, i alguns d’hipotecats) els feus de Castelltallat, Claret dels Cavallers, Salom, Mejà, les quadres de Valldeperes i d’Orriols, i fou veguer de Manresa.

El seu nét fou el coronel Josep de Peguera i de Cortit, i fou el pare d’:

Antoni de Peguera i de Guilla (Catalunya, segle XVII – 1689)  Noble. Fou l’iniciador de la branca de Barcelona, per herència dels béns de la ciutat. Fou el pare d’:

Ermengol de Peguera i de Riba (Catalunya, segle XVII – 1744) Noble. Es casà primer amb Teresa de Rialb i després amb Maria Antònia de Vilana-Peguera i de Millars, senyora de Millars i de Monells, hereva i germana del primer marquès de Vilana. Fou pare de:

Josep de Peguera i de Rialb (Catalunya, segle XVIII) Fill de Teresa de Rialb. Vengué les senyories de Pi i Vilar als Barutell, el 1746. Fou l’avi de Joan de Peguera i Baillet (Catalunya, segle XVIII – 1837) Noble i darrer membre de la branca de Barcelona, ja que morí sense fills, i la representació d’aquesta passà als seus nebots els Càrcer.

Antoni de Peguera i de Vilana-Peguera (Catalunya, segle XVIII)  Fill de Maria Antònia de Vilana-Peguera i de Millars. Dit també Antoni de Millars. Fou l’iniciador de la subbranca dels marquesos de Vilana a Nàpols. Fou senyor de Monells, Millars i Toloriu i creat marquès de Vilana al regne de Nàpols el 1750. El seu fill i successor fou Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps.