Arxiu d'etiquetes: nobles

Perellós -llinatge-

(Rosselló, segle XIV – Roma, Itàlia, 1853)

Llinatge noble, les notícies del qual són incertes fins al segle XIV. Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons IV de Castella (el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa).

Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei (1312).

Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós.

Pere Ramon I de Pallars Jussà

(Catalunya, segle XI – 1113)

Comte de Pallars Jussà (1098-1112). Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost.

Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l’església d’Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix (1078, 1094), i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà (1094) o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença.

Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d’ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn.

Fundà (1100) i dotà (1112) l’església canonical de Santa Maria de Mur, juntament amb els seus germans Arnau Ramon, Bernat Ramon i Llorença, i féu algunes donacions a la seu urgellesa (1109). Empenyorà a Pere I d’Aragó certs béns i acompanyà Alfons I el Bataller a Barbastre quan pactà amb el comte Bertran de Tolosa.

Dins els seus dominis signà una convinença amb Tebdall Ramon d’Orcau sobre la vila de Figuerola (1111) i afavorí la repoblació del terme de Montanyana en donar el lloc de Puiggiró a una família de la noblesa perquè el fortifiqués i colonitzés i en encomanar a Bernat Pere el castell de Montanyana i el seu feu.

Mort sense descendència poc després del seu germà Arnau Ramon I, el comtat passà a l’altre germà Bernat Ramon I.

Pere Ramon de Barcelona

(Catalunya, vers 1045 – al-Àndalus, 1073)

Fill primogènit de Ramon Berenguer I de Barcelona i de la seva primera muller, la comtessa Elisabet.

Després del matrimoni del seu pare amb Almodis de la Marca sorgiren desavinences entre aquesta i Pere Ramon. Sembla que s’arribà a decidir la partició dels dominis comtals a base de cedir les terres de Carcassona i Rasès al futur Ramon Berenguer II Cap d’Estopes.

La situació tingué un tràgic desenllaç quan Pere Ramon assassinà Almodis el 16 d’octubre de 1071. Per aquest crim el papa Gregori VII li imposà una dura penitència (22 abril 1073) per espai de vint-i-quatre anys i exiliat a Jerusalem.

Hom li degué commutar el lloc d’exili perquè morí en combat sense fills a Espanya (terra de sarraïns) sota penitència.

Pere II d’Urgell

(Catalunya, 1340 – Balaguer, Noguera, 1408)

Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1347-1408). Fill de Jaume I d’Urgell i de Cecília de Comenge. Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí.

Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d’aquest, Ferran (1358), i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca (1363) i acudint en ajut d’Oriola (1364).

El rei el féu lloctinent seu al Regne de València (1365) i com a tal recuperà Sogorb; després li donà la baronia de Fraga (1369).

No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d’Agramunt, l’església de Castelló de Farfanya i el claustre d’Àger. Defensà el nord de Catalunya i Aragó contra la invasió del comte de Foix el 1396.

Es casà en primeres noces (1363) amb Beatriu de Cardona, de qui no tingué successió, i en segones, amb Margarida de Montferrat, de qui tingué el seu primogènit i successor Jaume II d’Urgell.

Pere I d’Urgell

(Coïmbra, Portugal, 23 febrer 1187 – Palma de Mallorca, 2 juny 1258)

(o Pere de Portugal) Comte d’Urgell (1229-31). Infant de Portugal, fill del rei Sanç I d’aquest país i de la seva muller Dolça, filla del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Per diferències amb el seu germà Alfons, fugí de Portugal i es refugià al Marroc, on aplegà una considerable fortuna, i després a Catalunya, on fou molt ben rebut per Jaume I el Conqueridor, que li donà possessions al Camp de Tarragona.

Esdevingué comte consort d’Urgell per casament amb la comtessa Aurembiaix (1229), i en morir aquesta permutà el comtat pel regne de Mallorca i les illes d’Eivissa i Formentera (aquestes amb el comte Nunyó Sanç I de Rosselló si les conquerien abans de dos anys) en feu pel rei (1231).

Acompanyà Jaume I en el seu tercer viatge a Mallorca (1232) i hi residí intermitentment. Participà en la conquesta d’Eivissa (1235). El 1244 permutà les Illes per Morella, Almenara, Castelló i Sogorb. Ajudà el rei en l’etapa final de la conquesta del Regne de València (1245).

En les desavinences entre Jaume I i el seu fill Alfons estigué al costat d’aquest darrer i l’acompanyà en el seu exili de Sevilla fins a l’arranjament de l’afer en 1250-51, que normalitzà també la situació de Pere, el qual, mentrestant, havia estat privat de les seves possessions.

Pere II d’Empúries

(Catalunya, segle XIV – 1401)

Comte d’Empúries (1401). Fill de Joan I d’Empúries i de Joana d’Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós.

A causa de la rebel·lió contra el Cerimoniós i de la seva vinculació amb la invasió de Mateu de Foix, Joan I havia estat empresonat (1396) a Castellví de Rosanes, on morí (1398).

El succeí el seu fill Joan II, el qual, mort sense fills al cap de pocs anys de govern (1401), féu hereu el seu germà Pere II. Aquest morí al cap de pocs dies, sense que el títol fos reconegut pel sobirà català.

No valgué el testament de Pere II a favor de la seva muller Joana de Rocabertí, per la qual cosa el rei Martí incorporà el comtat a la corona (1402), encara que el títol subsistí.

Pere I d’Empúries

(Barcelona, 1305 – Pisa, Itàlia, 4 novembre 1381)

Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries i Prades. Fill de Jaume II de Catalunya i Blanca de Nàpols. tingué una actuació molt remarcable com a comte de Prades, càrrec que assumí juntament amb el de senescal de Catalunya, i fou un dels col·laboradors més eficients del rei Pere III, nebot seu.

Fou lloctinent general dels regnes (1345). La seva intervenció fou decisiva en els afers de Castella, Mallorca i Sardenya, així com en les relacions amb la Santa Seu. També fou ell qui comandà les hosts que conqueriren Mallorca, i fou més tard mitjancer entre el rei Pere i Jaume III de Mallorca.

La mort de la seva muller, Joana de Foix, li accentuà les tendències místiques. L’any 1358 prengué l’hàbit franciscà en el convent de Barcelona, cosa que el privà pas d’intervenir enèrgicament (1367) en el retorn del papa Urbà V a Roma.

Personatge d’enorme complexitat, també fou poeta i mecenes dels poetes de l’escola de Tolosa.

Tingué quatre fills: Alfons, el primogènit, que heretà els comtats de Ribagorça i de Dénia; Joan, que rebé el comtat de Prades i la baronia d’Entença; Jaume, que fou bisbe i cardenal, i Elionor, que fou reina de Xipre.

Pere I de Castellbó

(Catalunya, segle XI – 1143/50)

Vescomte de Castellbó (1114-1143/50). Fill del vescomte Ramon II de l’Alt Urgell i d’Ermessenda. Fou el primer vescomte de l’Alt Urgell a titular-se vescomte de Castellbò (1126).

La seva muller Sibil·la, filla i hereva del vescomte cerdà Ramon II, li aportà en dot els vescomtats de Cerdanya i de Conflent i els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, pels quals el 1134 prestà vassallatge al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1135 obtingué del comte Ermengol VI d’Urgell la cessió del castell de Ciutat, que li disputaven els bisbes d’Urgell.

Morí després d’haver fet un viatge de devoció a Terra Santa, i fou succeït pel seu fill el vescomte Ramon II.

Pere I de Carcassona

(Carcassona, França, vers 1000 – Girona, 1051)

Comte de Carcassona i de Foix i bisbe de Girona (1010-50).

Germà de la comtessa Ermessenda de Carcassona, la qual el féu entrar a la canongia de Girona el 1004 i l’elevà a la dignitat episcopal sis anys més tard.

Impulsà la construcció de la catedral gironina i fou el gran conseller i home de confiança de la seva germana.

Actuà de pacificador en les constants desavinences entre Ermessenda i els comtes Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I, i el 1041 col·laborà amb la comtessa a defensar les costes gironines contra les incursions dels pirates sarraïns.

Pere I de Bearn

(França, segle XII – 1153)

Vescomte de Bearn, d’Oloron, de Montaner, de Gabardà i de Brulhès, senyor d’Osca. Es casà vers el 1145 amb Matel·la dels Baus, cosina germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Assistí als setges de Fraga i Lleida (1149). Rebé del comte de Barcelona les viles d’Osca i de Bespen en compensació de la pèrdua de les senyories d’Uncastillo i Saragossa.

El succeí el seu fill, el vescomte Gastó V, sota la tutela de la seva mare Guiscarda.