Arxiu d'etiquetes: nobles

Pere I de Castellbó

(Catalunya, segle XI – 1143/50)

Vescomte de Castellbó (1114-1143/50). Fill del vescomte Ramon II de l’Alt Urgell i d’Ermessenda. Fou el primer vescomte de l’Alt Urgell a titular-se vescomte de Castellbò (1126).

La seva muller Sibil·la, filla i hereva del vescomte cerdà Ramon II, li aportà en dot els vescomtats de Cerdanya i de Conflent i els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, pels quals el 1134 prestà vassallatge al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1135 obtingué del comte Ermengol VI d’Urgell la cessió del castell de Ciutat, que li disputaven els bisbes d’Urgell.

Morí després d’haver fet un viatge de devoció a Terra Santa, i fou succeït pel seu fill el vescomte Ramon II.

Pere I de Carcassona

(Carcassona, França, vers 1000 – Girona, 1051)

Comte de Carcassona i de Foix i bisbe de Girona (1010-50).

Germà de la comtessa Ermessenda de Carcassona, la qual el féu entrar a la canongia de Girona el 1004 i l’elevà a la dignitat episcopal sis anys més tard.

Impulsà la construcció de la catedral gironina i fou el gran conseller i home de confiança de la seva germana.

Actuà de pacificador en les constants desavinences entre Ermessenda i els comtes Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I, i el 1041 col·laborà amb la comtessa a defensar les costes gironines contra les incursions dels pirates sarraïns.

Pere I de Bearn

(França, segle XII – 1153)

Vescomte de Bearn, d’Oloron, de Montaner, de Gabardà i de Brulhès, senyor d’Osca. Es casà vers el 1145 amb Matel·la dels Baus, cosina germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Assistí als setges de Fraga i Lleida (1149). Rebé del comte de Barcelona les viles d’Osca i de Bespen en compensació de la pèrdua de les senyories d’Uncastillo i Saragossa.

El succeí el seu fill, el vescomte Gastó V, sota la tutela de la seva mare Guiscarda.

Pere, Jaume

(Catalunya, 1258 ? – 1296) 

Fill natural de Pere II de Catalunya-Aragó i d’una dama anomenada Maria. Es casà amb Guillema de Bearn, en un inútil intent de vincular aquest vescomtat occità a Catalunya.

El seu germanastre Alfons el Benigne l’hagué de lliurar com a ostatge als nobles unionistes aragonesos, com a garantia de compliment dels privilegis que els concedí el desembre de 1288.

Quan Jaume II es proposà eixamplar els estats catalano-aragonesos en perjudici de Castella, envià un exèrcit comandat per l’infant Pere que devastà terres castellanes i lleoneses, s’emparà de la ciutat de Lleó i posà setge a Maiorga. Simultàniament, Jaume II entrà per terres de Múrcia.

Els seus objectius eren constituir un senyoriu entorn de la ciutat de Conca per a l’infant Pere i annexionar Múrcia a la corona. El primer objectiu fracassà per la inesperada mort de Pere.

Pere

(Catalunya, segle XIII – Portugal, segle XIII)

Fill de Pere II el Gran. Un dels quatre fills naturals que tingué el rei amb Agnès Zapata.

Emigrà de jove a Portugal, on fou ben acollit a la cort de Dionís i d’Isabel, germana de sang de Pere.

Es casà amb la dama portuguesa Constança Mendes Pelita, amb la qual tingué un fill, Alfons.

Peratallada, Bernat de

(Catalunya, vers 1250 – vers 1325)

Noble. Fill de Gilabert de Cruïlles i de Guillema de Peratallada (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla d’un Ponç i hereva de la senyoria familiar de Peratallada, a l’Empordà.

Fou un fidel servidor de Pere II el Gran. Participà amb ell en la conquesta de Sicília i fou l’únic cavaller dels tres que l’acompanyaven que li féu costat fins a Bordeus mateix, lloc on s’havia de celebrar el desafiament amb Carles d’Anjou (1283).

En temps d’Alfons II el Liberal actuà com a almirall al capdavant d’un estol que intervingué al nord d’Àfrica, per bé que sota el comandament suprem de Roger de Lloria.

Perapertusa i d’Erill, Pere de

(Catalunya Nord, 1573 – 1624)

Cavaller de Sant Jaume. Fill de Francesc de Perapertusa (m 1552-54). Heretà de la seva mare la meitat de la baronia de Gelida i fou creat (1599) vescomte de Jóc.

La seva segona muller Rafaela de Vilademany-Cruïlles (òlim d’Oms i d’Agullana) li aportà les baronies de Rupit (amb Susqueda), Santa Coloma de Farners, Taradell (amb Viladrau), la varvassoria de Vilademany, la senyoria de Fornells de la Selva i Sant Martí Sacalm i les castlanies de Seva i el Brull.

Tot aquest important patrimoni passà a llur fill Antoni de Perapertusa i de Vilademany-Cruïlles.

Perapertusa i de Vilademany-Cruïlles, Antoni de

(Catalunya Nord, segle XVII – 1676)

Segon vescomte de Jóc. Fill de Pere de Perapertusa i d’Erill i de Rafaela de Vilademany-Cruïlles, dels quals heretà un important patrimoni.

Lluità contra Felip IV en la guerra dels Segadors, però el 1652, quan la revolta al Conflent es posà contra els francesos, Lluís IV li confiscà els béns el 1653, però li foren restituïts el 1659.

El llinatge s’extingí en ell i la successió passà als fills i descendents de la seva filla Maria de Perapertusa i de Clariana (Conflent, segle XVII – 1660)  Casada el 1659 amb Jean François de Bournonville, marquès de Risbourg.

Perapertusa, Bernat Berenguer de

(Rosselló, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)

Baró de Tavi (rebut el 1397). Fill de Guillem de Perapertusa (mort vers 1426) i germà d’Amell, de qui rebé la baronia de Favara. Estava casat amb Ilaria di Ventimiglia.

Sembla segur que es pot identificar amb l’homònim que el 1396 era guardià dels ports i costes del Rosselló, que fou escuder i uixer d’armes del rei Martí I i s’havia casat (1401) amb Constança de Perellós, hereva de la baronia de Jóc, que fóra una altra muller.

Amb Ilaria havia estat pare de Guillem de Perapertusa, baró de Rebollet i de Favara. Amb Constança foren pares de:

Bernat Berenguer de Perapertusa i de Perellós (Sicília, Itàlia, segle XV – Rosselló, 1485)  Baró de Rebollet. El 1459 heretà de la seva tia Elionor de Perellós la baronia de Jóc. Fou pare de:

Constança de Perapertusa  (Catalunya Nord, segle XIV – segle XV)  Muller de Roger de Brugueres (o Bruguera), baró de Chalabre (Llenguadoc). Fou la mare de:

Gastó de Perapertusa (Catalunya Nord, segle XV – vers 1505)  Fou baró de Jóc i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd, i pare del seu successor:

Francesc de Perapertusa (Catalunya Nord, segle XVI – 1552/54)  Fou baró de Jóc i Rebollet i senyor de Trevillac i Rocaverd. El 1543 comprà les senyories de Rodés i Ropidera als Vilardell i adquirí també les de Saorla, Finestret, Rigardà, Glorianes i Traiguera, convertint-se en el senyor més poderós del Conflent. El seu nét fou Pere de Perapertusa i d’Erill.

Perapertusa, Berenguer de

(Rosselló, s XIV – 1360)

Noble (dit també, Berenguer d’Ortafà). Fill de Berenguer de Perapertusa (m 1309) i de Clemència d’Ortafà.

Fou castellà d’Ortafà. Tenia la fortalesa el 1344. La lliurà sense dificultats a Pere III el Cerimoniós quan aquest envaïa el Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.

Es casà amb Esclarmunda de Santjoan, senyora de la baronia de Sant Joan de Pladecorts. Ambdós foren pares de Berenguer d’Ortafà i de Pere de Perapertusa.