Depressió (1.250 m alt), del contrafort que des del serrat de la Guàrdia de Busa es dirigeix devers l’oest, fins a Guilanyà, sobre el Cardener.
Al costat del coll es troba l’ermita de Sant Jaume.
Arques, coll d’ -Solsonès-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Navès
Montanyà i Coca, Ramon
(Navès, Solsonès, 10 agost 1752 – Manresa, Bages, 1811)
Sacerdot i guerriller. Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès (1808).
Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc.
Marçanyac
(o Marcinyac) Antiga parròquia (Sant Miquel de Marçanyac) i església (1.070 m alt), situada als contraforts sud de la serra de Busa, entre Besora i la Selva.
Esmentada al segle XI, com a sufragània de Sant Martí de Tarascó, vers la fi del segle XIV passà a dependre de la de Sant Climent de la Selva.
Llosa del Cavall, rua de la
Congost obert pel Cardener, entre les serres de Guilanyà i de Busa, a l’esquerra, i el pla de Ricard i la serra d’Encies, a la dreta, al límit meridional de la vall de Lord.
L’embassament de la Llosa del Cavall, comprèn part dels termes de Navés, Guixers i Sant Llorenç de Morunys. La presa, de volta amb doble curvatura, té una altura de 122 m, amb una amplària de 10 m i una longitud de coronació de 300 m, amb una capacitat de 80 hm³, i un sobreeixidor capaç de desguassar 473 m³/segon.
Linya -Solsonès-
Poble i antiga quadra, a la capçalera de la vall de Sant Grau, al sud del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu.
Fou possessió dels ducs de Cardona.
Guilanyà
Masia i antiga parròquia (Santes Creus), situat al vessant meridional de la serra de Busa.
Vora el camí de Tantellatge a Busa hi ha l’antic hostal de Guilanyà.
El lloc és esmentat ja el segle XI.
Graudescales, monestir de
Petit monestir (Sant Pere de Graudescales), consagrat l’any 913, l’ocupà una comunitat de preveres. Territorialment era propietat del bisbat d’Urgell.
El monestir detingué el deganat de la vall del Lord, fins que aquest s’incorporà a la diòcesi de Solsona.
Tant la vida monacal com la celebració del culte a la seva església hi cessaren al principi del segle XVI.
L’església -una bona mostra de l’art català- ha estat restaurada i el seu aspecte és molt digne, és d’una sola nau, amb cruer, tres absis i cimbori.
Cavall -Solsonès-
(mas de Cavall) Antic terme i masia, al voltant de l’església de Sant Pere de Cavall, a l’esquerra del Cardener, travessat en aquest indret per l’antic pont de Cavall, sota els cingles de la Llosa del Cavall, aigua amunt de la Rua de la Llosa de Cavall, congost per on el riu deixa la vall de Lord.
Castelló -Solsonès-
(Navès, Solsonès, segle XII – segle XIX)
Antiga batllia, estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.
A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló (dels segles XVI o XVII), dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva.
Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloía, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle.
Cases de Posada, les
Llogaret, en una plana a l’esquerra del Cardener, aigua avall de l’estret de Vall-llonga, al peu de la serra de Busa.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.
Dades dels Països Catalans 