Congost obert pel Cardener, entre les serres de Guilanyà i de Busa, a l’esquerra, i el pla de Ricard i la serra d’Encies, a la dreta, al límit meridional de la vall de Lord.
L’embassament de la Llosa del Cavall, comprèn part dels termes de Navés, Guixers i Sant Llorenç de Morunys. La presa, de volta amb doble curvatura, té una altura de 122 m, amb una amplària de 10 m i una longitud de coronació de 300 m, amb una capacitat de 80 hm³, i un sobreeixidor capaç de desguassar 473 m³/segon.
Poble i antiga quadra, a la capçalera de la vall de Sant Grau, al sud del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu.
Fou possessió dels ducs de Cardona.
Masia i antiga parròquia (Santes Creus), situat al vessant meridional de la serra de Busa.
Vora el camí de Tantellatge a Busa hi ha l’antic hostal de Guilanyà.
El lloc és esmentat ja el segle XI.
Petit monestir (Sant Pere de Graudescales), consagrat l’any 913, l’ocupà una comunitat de preveres. Territorialment era propietat del bisbat d’Urgell.
El monestir detingué el deganat de la vall del Lord, fins que aquest s’incorporà a la diòcesi de Solsona.
Tant la vida monacal com la celebració del culte a la seva església hi cessaren al principi del segle XVI.
L’església -una bona mostra de l’art català- ha estat restaurada i el seu aspecte és molt digne, és d’una sola nau, amb cruer, tres absis i cimbori.
(mas de Cavall) Antic terme i masia, al voltant de l’església de Sant Pere de Cavall, a l’esquerra del Cardener, travessat en aquest indret per l’antic pont de Cavall, sota els cingles de la Llosa del Cavall, aigua amunt de la Rua de la Llosa de Cavall, congost per on el riu deixa la vall de Lord.
(Navès, Solsonès, segle XII – segle XIX)
Antiga batllia, estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.
A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló (dels segles XVI o XVII), dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva.
Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloía, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle.
Llogaret, en una plana a l’esquerra del Cardener, aigua avall de l’estret de Vall-llonga, al peu de la serra de Busa.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.
Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt), a l’extrem nord-est de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al planell de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’avenc del Capolatell, de 115 m de profunditat.
Llogaret, que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1.360 m alt és al centre del pla de Busa, superfície quasi tabular. Vers al sud hi ha la serra de Busa, situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada pels cingles de Busa.
A causa de les condicions estratègiques del lloc, durant el segle XIX esdevingué una fortalesa militar; el 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de concentració per a presoners francesos (el Capolatell).
Hom ha afirmat que el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis.
Durant la Primera Guerra Carlina esdevingué quarter general carlí.
Poble (821 m alt), situat damunt la carena que separa les aigües del Cardener i de l’aigua d’Ora.
És esmentat ja el 839. L’església de Sant Sadurni és del 1655.
Les restes del castell de Besora (980 m alt) són situades al cim d’un turó pròxim; és esmentat ja al segle X.
Dades dels Països Catalans 