Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt), a l’extrem nord-est de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al planell de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’avenc del Capolatell, de 115 m de profunditat.
Llogaret, que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1.360 m alt és al centre del pla de Busa, superfície quasi tabular. Vers al sud hi ha la serra de Busa, situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada pels cingles de Busa.
A causa de les condicions estratègiques del lloc, durant el segle XIX esdevingué una fortalesa militar; el 1810 el general Lacy el convertí en quarter general en la lluita contra Napoleó, i hi establí una escola militar, un hospital de sang i un camp de concentració per a presoners francesos (el Capolatell).
Hom ha afirmat que el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis.
Durant la Primera Guerra Carlina esdevingué quarter general carlí.
Poble (821 m alt), situat damunt la carena que separa les aigües del Cardener i de l’aigua d’Ora.
És esmentat ja el 839. L’església de Sant Sadurni és del 1655.
Les restes del castell de Besora (980 m alt) són situades al cim d’un turó pròxim; és esmentat ja al segle X.
Gran espadat, que domina la vall del Cardener, límit occidental de l’altiplà de Busa.
El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny.
Antic terme, situat a la zona muntanyosa que separa la vall del Cardener de la vall d’Ora.
És drenat per la rasa d’Antigues, que neix al coll d’Arques, sota la serra de Busa i desemboca, per la dreta, al torrent de la Vallanca, poc abans de l’aiguabarreig d’aquest amb l’aigua d’Ora.
Antiga quadra, situada a l’oest dels plans de Navès. És drenada pel torrent d’Albereda, que neix prop de l’església de Besora i desguassa al Cardener, per l’esquerra, en ple pantà de Sant Ponç.
Havia estat un castell que, al segle XVII, pertanyia a la universitat literària de Solsona. A l’alta edat mitjana, la seva església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d’Olius; al segle XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès.
Dades dels Països Catalans 