(Naut Aran / Canejan / Viella, Vall d’Aran)
Altiplà, entre els tres municipis, a la divisòria d’aigües de l’Unyòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomera i d’Es Armeros, al sud, i el portilló d’Albi, al nord.
És centrat per l’estany de Liat, capçalera de l’Unyòla.
Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomera.
Depressió (2.498 m alt) de l’antic municipi de Salardú, a la línia de crestes que separa la Vall d’Aran (vall de l’Unhòla, dins l’antic terme de Bagergue) de la comarca occitana de Coserans, entre el pic de Comenge (2.582 m) i el de serra Alta (2.713 m).
(Alt Àneu, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit entre Montgarri i València d’Àneu.
El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta.
Aquest port forma un clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord (2.503 m) i al sud (2.441 m), per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès.
(ant: Guixa) Poble (1.232 m alt) de l’antic municipi de Salardú, situat a la dreta de la Garona, a la seva confluència amb el barranc de Corilla.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica.
Fou municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el santuari de Sant Marti de Corilla i l’enclavat de Varimanya. Tenia condomini a la Mancomunitat dels Cinc Pobles.
Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
Poble (1.115 m alt) de l’antic municipi de Salardú, a la dreta de la Garona, aigua avall d’Arties, al peu de la muntanya d’Espiargo, davant la vall de Bargadera. El nord és dominat pel bony de Garòs (2.173 m alt), que forma part de la serra d’Estanys.
L’església de Sant Julià, romànica d’origen, fou renovada al segle XV.
Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs.
Antic castell de la vila d’Arties, situat a la confluència de la Garona i de la ribera de Valarties.
Fou construït pels hospitalers (1379). Tenia mur i contramur i torre de l’homenatge; la capella (actual església parroquial) era a la plaça d’armes.
(aranès: Et Dossau) Despoblat de l’antic municipi de Salardú, dit també les Cases de Montgarri, a la vall de Montgarri, a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall del santuari de Montgarri.
Era l’únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona.
És dominat, al sud, per la muntanya del Dossal (2.520 m alt), contrafort septentrional del massís de Varimanya.
Llogaret (1.348 m alt), a l’antic municipi de Tredòs, en un coster a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de Santa Maria de Cap d’Aran (imatge romànica de fusta) i, més endavant, església parroquial de Tredòs. És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau i tres absis, amb decoració escultòrica.
(Espot, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Cim (2.813 m alt) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús -2.750 m alt-, al nord), que limita els dos termes. El coll de Bergús (2.765 m) el separa, a l’est, de la serra de Crabes.
Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l’estany de Bergús (o de Colomers d’Espot) (2.450 m alt), que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot; més amunt, a 2.480 m alt, hi ha els estanys superiors de Bergús.
Ha estat anomenat també pic del Desengany.
Dades dels Països Catalans 