(Granada, Andalusia, 1074 – Oriola, Baix Segura, vers 1162)
Poeta i historiador andalusí. Cadí de València.
Ultra la seva abundant obra poètica, és notable per la seva història de la dinastia almoràvit, Ta’rïh al-dawla al·lamtüniyya, avui perduda, però conservada fragmentàriament al Bayän al-mugrib d’Ibn ‘Idärï.
(València, 926 – Còrdova, Andalusia, segle X)
Escriptor àrab. Fou valí de València sota el califat de Muhammad II.
Lluità al costat d’aquest i dels seus aliats catalans contra el partir bereber, durant la guerra civil que determinà la famosa expedició de Ramon Borrell I de Barcelona a Còrdova (1010). Quan els berebers recuperaren la ciutat, el mataren.
És autor d’unes biografies de sarraïns il·lustres.
(València, 1199 – Tunísia, 1260)
Historiador, tradicionista i poeta. De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València.
Durant el setge cristià se n’anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria (1238). Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada.
És autor de la Takmilat li-kitäb al-Sila, continuació de la Sila d’Ibn Baskuwäl, i d’una col·lecció de biografies, al-Hulla al-Siyarä. Escriví planyents poemes sobre la pèrdua de València.
(Illes Balears, vers 1029 – Bagdad, Pèrsia, 1095)
Escriptor andalusí. Fou deixeble d’Ibn Hazm quan aquest es refugià a Mallorca.
Establert a Bagdad (1056), escriví un diccionari biogràfic de savis andalusins precedit d’una introducció històrica que arriba al 1058.
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Antiga població d’origen islàmic, dins el primitiu terme de Muro, que donà lloc a la vila de Santa Margalida.
Fou de la senyoria de Berenguer Arnau d’Illa; passà als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera.
Veure> Barba-rossa (pirata i almirall turc, vers 1465-1546).
(Menorca)
Un dels quatre districtes en què fou dividida l’illa en època islàmica, centrat a Ciutadella.
(Alzira, Ribera Alta, 1164 – Sevilla, Andalusia, 1248)
Literat andalusí. És autor d’un diccionari biogràfic titulat Llibre de les perles i de les utilitats sobre les tradicions escollides.
Un dels castells de la ciutat durant l’època musulmana.
(Illes Balears, 1126 – 1203)
Família almoràvit, que s’independitzà a les Illes durant la dominació almohade. Portava el nom de la filla del cap almoràvit Ali ibn Iusuf, Ganiya, el fill del qual, Mohammad, governà Mallorca des de 1126.
Mohammad aprofità la invasió almohade de la Península per a proclamar l’autonomia de les Illes, i establí relacions comercials amb Pisa (1149) i Gènova (1150).
Els seus successors continuaren la lluita contra els almohades a Mallorca i al nord d’Àfrica, fins a la caiguda de Mallorca durant el regnat d’Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganïya (1187-1203). Yahyà ibn Ishäq ibn Ganiya continuà el seu fustigament dels almohades durant molts anys al nord d’Àfrica.
Dades dels Països Catalans 