(Geldo, Alt Palància, 27 gener 1769 – València, 4 febrer 1840)
Compositor i músic. Deixeble del mestre López, li succeí en el càrrec de mestre de capella el 1786. Estudià també amb Francesc Morera i ocupà els magisteris de la Col·legial de Xàtiva (1793), de Sogorb (1815) i el del Col·legi Corpus Christi de València (1829), càrrec que ostentà fins a la seva mort.
D’entre les seves nombroses composicions excel·leixen la Missa de difunts i la Seqüència de Corpus.
Nom amb què és conegut el músic i compositor nord-català Andreu Fabresse (1899-1977).
(València ?, segle XVII)
Músic. El 1666 fou tenor del Col·legi del Patriarca de València, on el 1677-78 actuà com a organista. Ordenat de sacerdot (1669), havia estat organista de la catedral de Múrcia (1675-77).
Hom en conserva un gran motet: Post haec autem.
(Carlet, Ribera Alta, 3 juliol 1754 – València, 7 agost 1822)
Músic. Fou mestre de capella al col·legi de Corpus Christi de València, dit del Patriarca.
La major part de les seves obres són d’inspiració religiosa.
(València, vers 1500 – després 1561)
Músic, poeta i prosista. Va formar part de la cort del virrei de València i de la de Germana de Foix, vídua de Ferran II el Catòlic.
Escriví: Libro de motes y juegos de mandar (1535) i Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro (1536).
(València, 21 agost 1905 – )
Societat coral. Fundada per membres del desaparegut Orfeó Valencià El Micalet. Inclou l’Institut Salvador Giner, dedicat especialment a l’ensenyament de la música i que des del 1975 té categoria de conservatori oficial de música.
Posseeix una biblioteca de tema musical i folklòric, amb més de 2.000 volums i arxiu musical (amb molts manuscrits de S. Giner). També posseeix un teatre, on han actuat habitualment companyies teatrals i cantants en català.
El 1975 organitzà el Primer Concurs de Masses Corals Infantils i la Primera Mostra Folk. Des del 1988 atorga els Premis Miquelet.
Enllaç web: El Micalet
(Alacant, 1889 – Madrid ?, segle XX)
Arpista. Estudià als conservatoris de Madrid, Berlín i París. Actuà amb bon èxit a Europa i Amèrica.
Féu diverses transcripcions per a arpa. Fou professora del conservatori de Madrid.
(Palma de Mallorca, 20 juliol 1876 – Pòrtol, Mallorca, 28 maig 1943)
Músic i folklorista. Fill de Guillem Massot i Beltran. Seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra.
Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable col·lecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part. Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines.
Foren germans seus:
Melcior Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1870 – 1953) Músic. Fou organista de Santa Eulària de Mallorca i compositor.
Mercè Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1894 – 1981) Poetessa. Ha publicat algun llibre de poesia, i, als anys 1940, organitzà unes vetllades literàries que tingueren un cert paper en el migrat ambient cultural de la Mallorca de la postguerra.
(Palma de Mallorca, 3 gener 1842 – 7 abril 1900)
Músic. Professor de música i d’ensenyament primari, fou també mestre de capella de l’església de Sant Nicolau des del 1858.
És autor de més de 120 obres, la majoria de música religiosa, entre les quals destaquen uns Laudes per a gran orquestra i cor. Quan a la composició profana, cal remarcar Bagatella all’antico.
Fou també autor d’obres de caràcter docent, com ara Uso de los nuevos acordes, Repaso a algunas obras didácticas del maestro Eslava i Ejercicios progresivos, per a piano.
Fou el pare de Melcior, Josep i Mercè Massot i Planes.
(Crevillent, Baix Vinalopó, 1829 – segle XIX)
Músic. Autodidacte, fou un excel·lent bandurrista.
Constituí el 1864 una banda de guitarres i bandúrries, que de primer tingué quinze instruments i després trenta-cinc, amb la qual triomfà a Madrid i a Barcelona.
Després refermà el seu èxit a diverses ciutats d’Espanya i Portugal i a la seva presentació a París (1878).
Dades dels Països Catalans 