Veure> Joan Antoni de Boixadors i de Pinós (militar i músic català, 1672-1745).
Pacs i d’Orcau, Joan Antoni de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: músics
Orquestra Simfònica de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1946 – 1989)
Agrupació musical fundada com una secció del Cercle de Belles Arts. Inicialment dirigida pel músic coreà Eaktay Ahn (1911-65), que dedicà una atenció especial a la música d’autors mallorquins i compongué ell mateix el poema simfònic Mallorca, donà el primer concert el gener de 1947. El 1959 fou substituït per Gerard Pérez Busquier i més tard per Anthony Morss.
Mancada de mitjans per a dur una vida activa, fou municipalitzada (1973) amb el nom d’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Juli Ribelles, i l’any 1989 es convertí en l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.
Orquestra Simfònica de les Illes Balears
(Palma de Mallorca, 1989 – )
“Ciutat de Palma” Orquestra. Continuació de l’Orquestra Simfònica de Mallorca. Ha estat dirigida per Lluís Remartínez (1989-94) i, des del 1994, per Philippe Bender.
En professionalitzar-se els seus membres, adoptà el nom actual.
Enllaç web: Orquestra Simfònica de les Illes Balears
Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra
(Andorra, 1992 – )
(ONCA) Orquestra. Creada per iniciativa del govern andorrà, que encarregà aquesta tasca al violinista i pedagog Gerard Claret, que assumí la funció de concertino i director. Es presentà oficialment al març de 1993 i des de llavors ha ofert concerts a Espanya, França i Bèlgica, a més d’actuar regularment als diferents cicles del Palau de la Música Catalana.
Ha estat dirigida per Andrew Parrott i amb ells han actuat solistes de prestigi com Narciso Yepes, Jean Pierre Rampal i Joaquín Achúcarro. Ha enregistrat discs amb obres de Vivaldi, Toldrà, Montsalvatge i Britten.
Orquestra Municipal de València
(València, 1943 – )
Entitat musical, organitzada per Joan Lamote de Grignon, juntament amb el seu fill Ricard com a sotsdirector.
Altres directors han estat Hans von Benda, Pedro Pirfano, Lluís A. Garcia i Navarro, Llorenç Martínez Palomo, Benet Lauret, Manuel Galduf i Miguel A. Gómez Martínez.
L’orquestra té la seu al Palau de la Música de València.
Olmos i Canet, Ricard
(Massamagrell, Horta, 23 febrer 1905 – Madrid, 21 novembre 1986)
Músic i folklorista. Deixeble de Manuel Palau a València i de Charles Koechlin a París. Ha estudiat sistemàticament la música folklòrica de Castelló de la Plana i de Múrcia.
És autor d’obres simfòniques, corals i de cambra, com Escenas infantiles i Cançó i Dansa. Destaquen els seus Tres poemes (1952), per a piano.
Oliver -varis bio-
Ambròs Oliver (Sóller, Mallorca, 1799 – 1862) Frare agustí. Fou músic de mèrit. Arran de la supressió d’ordes religiosos ocupà el càrrec de substitut de xantre a la catedral de Palma. És autor del Graduale Romanum juxta ordinem missalio romani, que és un cantoral de tot l’any (publicat a Palma el 1862).
Andreu Oliver (Palma de Mallorca, segle XVIII) Metge. Escriví en llatí algunes obres professionals.
Antoni Oliver (Illes Balears, segle XIX – segle XX) Religiós teatí. Sobresurt pels seus estudis sobre l’obra de Ramon Llull.
Bartomeu Oliver (Felanitx, Mallorca, 1895 – Palma de Mallorca ?, segle XX) Músic. Deixeble de Paul Dukas a París, l’any 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica de Palma de Mallorca. És autor de nombroses obres simfòniques, de cambra i corals.
Francesc Oliver (València, segle XV – segle XVI) Poeta. Són conegudes dues composicions seves: l’una en elogi de la vila de Bocairent, i l’altra lloant els ducs de Gandia i de Sogorb a propòsit de la crisi político-social de les Germanies, davant la qual Oliver adoptà, per tant, la posició dels aristòcrates.
Joan Oliver (València, 1526 – Camarinas, Filipines, 1599) Frare franciscà. Fou actiu missioner. És autor d’un Arte de la lengua tagala en castellà i en tagal.
Joan Oliver (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Escriptor. Fou mestre de gramàtica. És autor dels llibres docents De primis syllabis, De medits syllabis, Prosodiae institutio (1572), Taxandro i d’una Gramatica (1577).
Miquel Oliver (Illes Balears, segle XV – Nàpols, Itàlia, 1533) Prior de la cartoixa de Valldemossa (1505-26). És autor d’un estudi històric, La Germania de Mallorca, que restà inèdit.
Pere Joan Oliver (Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1736) Frare cartoixà. Escriví les obres Floralia mariana, Nomenclator Marianum, Canon, Salutatio ad Sanctisimam Feiparam entre d’altres.
Pere Onofre Oliver (Illes Balears , segle XVI – segle XVII) Eclesiàstic. Fou rector de l’església de Sant Miquel, a Palma. És autor, en col·laboració, d’un Manual sacramentorum acordat a les disposicions dels bisbes de la seva diòcesi.
Reginald Oliver (Felanitx, Mallorca, segle XVI – País Valencià, 1649) Frare dominicà. Prengué hàbit el 1589. Fou prior dels convents de l’orde a València i mestre de teologia. Escriví una obra sobre la devoció del Rosari.
Sebastià Oliver (Illes Balears, segle XVII – 1722) Frare franciscà. És autor de l’obra Ejercicio de confesores y escrutinio de penitentes a modo de diálogo. L’obra, que seria molt consultada pels confessors de l’època, aparegué a Palma en quatre volums, del 1705 al 1716.
Nueda i Llisiana, Daniel de
(Xàtiva, Costera, 1904 – 16 juliol 1971)
Músic. Deixeble de Pérez-Corredor i d’E. López-Chávarri, amplià estudis al conservatori de Madrid, on l’any 1922 guanyà el primer premi de piano. Fou professor de piano al conservatori de València, ciutat on fundà una orquestra de cambra.
Fundà la revista “Musicografía” (1933-36), especialment dedicada a la música valenciana culta i popular.
És autor, entre altres obres, de Panorama de la música sinfónica valenciana, Síntesis de la historia del piano i Apuntes para la historia de la banda.
Morera i Cots, Francesc
(Sant Mateu, Baix Maestrat, 4 abril 1731 – València, 17 octubre 1793)
Músic i compositor. Deixeble de Pere Rabassa a València, on fou tiple de la catedral (1741-47) i organista del Patriarca. Fou mestre de capella de les catedrals de Conca (1758-68) i de València (1768-93).
Escriví nombroses composicions religioses, de les quals destaquen tres-centes nadales.
Moreno i Gans, Josep
(Algemesí, Ribera Alta, 12 agost 1897 – A Corunya, Galícia, 28 agost 1976)
Músic. Deixeble de Conrado de Campo. Guanyà amb Pinceladas goyescas (1928) el premi Nacional de Música.
És autor, entre altres composicions, de Simfonia d’estampes llevantines i de Simfonia Esopo (1972). Escriví també obres de cambra.
Dades dels Països Catalans 