(València, 1862 – Ulldecona, Montsià, 13 setembre 1897)
Músic. Fill de Marià Plasència i Valls, estudià al Conservatori de València i fou organista de les esglésies de Sant Bartomeu i de Corpus Christi.
Deixà nombroses misses, com la coneguda amb el nom de Les campanades, un Miserere, dos Magnificat, alguns motets i una Cançoneta.
(País Valencià, segle XIX)
Família de músics. Els més destacats foren els germans:
Antoni Pitarch i Simó (Sant Mateu, Baix Maestrat, vers 1820 – País Valencià, segle XIX) Organista. Deixeble de Mateu Ferrer. L’any 1841 fou nomenat organista de la catedral de Lo Puèg (Alvèrnia).
Vicent Pitarch i Simó (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1823 – País Valencià, 1910) Músic. Estudià a París i fou organista de l’església dels Sants Joans de València a partir del 1850.
Mateu Pitarch i Simó (Sant Mateu, Baix Maestrat, vers 1825 – València, segle XIX) Músic. Deixeble del seu germà Antoni. Hagué d’exiliar-se a França pel seu ideari carlí. A Ambers (Alvèrnia), i en unió de Manuel Laporta, fou mestre del cèlebre compositor Emmanuel Chabrier. De retorn a València, fou organista de l’església dels Sants Joans i és autor de música religiosa. Fou el pare de:
(Gandia, Safor, 1819 – València, 1870)
Músic. Fou organista a Beniopa, a Gandia i a la seu de València. És autor de música sacra.
(Sogorb, Alt Palància, 8 maig 1803 – 20 juliol 1833)
Músic. Fou infant cantor de la capella de la catedral de Sogorb fins el 1822. Estudià amb Francesc Andreví. Més tard fou primer tenor i mestre de capella de la catedral.
És autor de peces de gran bellesa, com la Missa solemne en fa, a vuit veus, dos Magnificat a sis i vuit veus i diversos motets.
(València, 1802 – 1864)
Músic. Deixeble de Josep Ponç, fou organista de la catedral de València i dirigí l’escola de cant de la Societat Econòmica d’Amics del País. Fou un gran improvisador a l’orgue i escriví nombroses obres religioses: misses, nadales i motets.
L’any 1853 publicà Dos versos de 5 tono, per a orgue, i escriví llibres didàctics de gran difusió, com el Tratado de armonía (1866).
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Músic. Fou l’autor de l’arranjament de la música de les cobles i cantilenes, que foren interpretades el 1413 amb motiu de l’entrada de Ferran I d’Antequera a València.
Veure> Joan Ginés i Pérez (músic valencià, 1548-1600).
(Massanassa, Horta, 1847 – València, 20 abril 1909)
Músic. Fundà el 1868 l’Orfeó Valencià i fou el primer director de l’Escola Municipal de València.
Escriví dos mètodes de solfeig molt notables, cançons i obres religioses i corals.
Fou el pare de Manuel Penella i Moreno.
(la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 1868 – 20 octubre 1920)
Músic. Estudià al seminari de Tortosa i al Conservatori de València. Fou mestre de capella del Col·legi de Corpus Christi de València a partir del 1909 i, posteriorment, catedràtic d’harmonia i de composició del Conservatori de València.
Escriví nombrosos motets i un Magnificat a dotze veus de qualitat notable.
(l’Alguer, 1875 – Càller, Itàlia, 1964)
Músic, poeta i gramàtic. Doctor en química i farmàcia. Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera (1902), dintre la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic.
Musicà l’himne alguerès i popularitza melodies com Desperta-te i O lluna vella; dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic (1912).
Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana: és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero, escrita el 1899 i publicada a Barcelona el 1970.
Dades dels Països Catalans 