(Palma de Mallorca, 3 maig 1888 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 febrer 1966)
Músic. Deixeble de Enric Granados i de Felip Pedrell. El 1939 s’establí a Mèxic, on va residir fins a la mort, i hi va fer una important tasca docent.
En les seves composicions s’inspirà en la deu melòdica mallorquina. Obres: Danses mallorquines, Cançó trista, Ritual de pagesia, etc.
(Illes Balears, segle XVIII – Toledo, Castella, 1780)
Músic. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca i l’any 1763 substituí Jaume de Caselles a la catedral de Toledo.
Se’n conserva un Villancet i una Fuga y canón, obres a vuit veus.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 22 novembre 1901 – Madrid, 6 juliol 1999)
Músic. Cec des dels 3 anys, la seva família li donà tota mena de facilitats per als estudis musicals. El 1926 s’instal·là a París, on amplià els seus estudis amb P. Dukas, de qui fou deixeble predilecte.
El 1939 s’establí definitivament a Madrid i va compondre el Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra, obra que li donà una gran popularitat arreu del món. Fou acadèmic de l’Academia de San Fernando, professor de música a la universitat de Madrid i doctor honoris causa per la universitat de Salamanca.
La seva música és una última conseqüència del moviment nacionalista, tracta els temes de caire popular en estructures semblants a les dels primitius espanyols però assaonada de modernitat.
Entre la seva abundant producció, cal remarcar Ausencias de Dulcinea (1948), Música para un códice salmantino (1952), Concierto de estío (1953), Fantasía para un gentilhombre (1955), diversos concerts per a diferents instruments, peces simfòniques i nombroses cançons i peces per a piano.
El 1996 fou guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de les Arts.
(Castelló de la Plana, 20 novembre 1867 – Rocafort, Horta, 19 març 1943)
Músic. Deixeble de Salvador Giner, fou mestre de capella, successivament, de la seu de Tortosa (1893-95), del Col·legi del Patriarca de València (1895-1905), de l’església del Patriarca de Sevilla (1905-09) i, a partir del 1930, de la catedral de València. Va ser director del Centre de Cultura Valenciana.
Compongué obres religioses i realitzà transcripcions de música polifònica del segle XVI. És autor del Catálogo de las obras polifónicas conservadas en el Archivo del Patriarca de Valencia (1926), El drama litúrgico (1928), El villancico i la cantata del segle XVIII a València (publicat a Barcelona el 1935) i de Músicos castellonenses (1935).
(València, 31 juliol 1897 – 10 novembre 1967)
Crític musical. Professor a l’Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza. Escriví articles de crítica musical a “El Mercantil Valenciano” i “La Correspondencia de Valencia” i col·laborà a Radio Nacional de España a València.
Deixà una extensa biblioteca amb nombrosos llibres sobre música. Col·laborà a “Taula de Lletres Valencianes”, “Valencia Atracción” i altres revistes.
Nom artístic del músic català Joaquim Portet i Serdà (1957- ).
(València, 1961 – 1969)
Grup de músics. Creat a l’inici de la dècada del 1960. Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc. Enregistraren el primer disc el 1964.
Posteriorment, a la fi de la dècada del 1960, el grup es dissolgué. L’any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu.
Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d’enregistrament Tabalet.
(Vilafermosa, Alt Millars, 21 agost 1689 – València, 11 agost 1757)
Músic i compositor. Estudià amb Antoni T. Ortells a la seu de València i fou nomenat mestre de capella de l’església d’Algemesí. Del 1717 al 1728 ocupà el mateix càrrec a l’església de Santa Maria, de Castelló de la Plana, i, al cap d’un quant temps, fou mestre de capella d’aquesta ciutat.
La seva producció comprèn unes quatre-centes obres: misses, de vuit a dotze veus, amb acompanyament instrumental, misereres, motets i salms. És autor de nadales dins la tradició de l’escola valenciana, de l’Ópera al Patriarca San José, a cinc veus (1708), i de la composició Cantada a San Francisco de Asís (1718).
(Perpinyà, 1797 – 1867)
Músic. Durant més de trenta anys es dedicà a l’ensenyament musical a la seva ciutat natal. Escriví nombroses composicions religioses, en especial càntics i motets.
De les seves obres es destaquen un Stabat Mater i un Miserere per a veus i gran orquestra.
(Manacor, Mallorca, 23 març 1852 – Llucmajor, Mallorca, 1931)
Sacerdot i músic. Germà d’Andreu. Fundador, juntament amb Antoni Noguera, de la Capella de Manacor l’any 1897. Fou director de la capella musical de la catedral de Palma de Mallorca.
Va recollir moltes melodies tradicionals mallorquines, algunes de les quals foren publicades posteriorment al Cancionero musical español, de Felip Pedrell.
Dades dels Països Catalans 