(Morella, Ports, 1673 – Montserrat, Bages, 1 abril 1726)
Músic. Format a l’Escolania de Montserrat, exercí els càrrecs de mestre de capella de l’Escolania i d’organista.
És autor d’una àmplia producció, avui perduda. En la cèlebre controvèrsia sobre la Missa Aretina de Francesc Valls fou un defensor de la teoria tradicional.
(Palma de Mallorca, 1850 – Barcelona, 1929)
Músic. Deixeble d’Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l’església de Betlem, a Barcelona.
Deixà un Repertori de música sacra, amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i diversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X (1904).
(Milà, Itàlia, 1858 – Barcelona, 1900)
Clarinetista i compositor. Format a Milà.
Després del 1880 s’establí a Barcelona, on fou primer clarinet del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu.
Actuà com a concertista per l’Amèrica del Sud, a València (1892), etc.
Deixà concerts per a clarinet, danses i romances, com Povero fiore!, dedicada a Evarist Arnús.
(Palma de Mallorca, 2 abril 1813 – Barcelona, 5 maig 1890)
Músic i compositor. Estudià música a Barcelona i celebrà concerts als jardins del Tívoli, de Barcelona.
És autor de diverses òperes italianitzants com El trovador (1842), Rosmunda in Ravenna (1844) i Sueño y realidad (1853).
Compongué també la música de nombroses cançons dels soldats catalans que lluitaven a Àfrica (1859-60).
(Verges, Baix Empordà, 19 maig 1944 – )
Instrumentista i compositor. Ha estat membre de diverses cobles.
Amb les seves sardanes aporta un segell innovador i compromès.
Algunes de les seves obres més representatives són: L’estany blau, Sol de tardor, Evocant aquells temps, Noces d’argent a Anglès, Bell aplec sota el Montseny, Aquest mar tan blau, La Bisbal 1906, etc, i les suites per a cobla Contemplant els estels i Recordança.
(Mollerussa, Pla d’Urgell, 1893 – Barcelona, 1968)
Flautista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Fou flautista de l’Orquestra Pau Casals, amb la qual actuà com a solista a Barcelona i a París.
Més tard ho fou de la Banda i de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
(Barcelona, 12 setembre 1925 – Montserrat, Bages, 22 juliol 2011)
Músic. Fill d’Antoni Planàs i Marca.
Ingressà a l’Escolania de Montserrat l’any 1939 i estudià amb Lluís Millet i Farga i amb Sants Sagrera.
És autor de melodies litúrgiques sobre text català i de composicions per a orgue i polifòniques.
(Reus, Baix Camp, 23 agost 1890 – Barcelona, 12 setembre 1980)
Músic. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau.
Escriví sardanes de molta qualitat, com Dolç esplai i Sant Jordi.
Fou el violoncel·lista del Quartet Renaixement.
Fou el pare del també músic Odiló Maria Planàs i Mas.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13 gener 1877 – 17 setembre 1928)
Músic. Germà de Claudi. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.
Fou mestre de capella i professor de música a Vilanova durant més de trenta anys.
Escriví una missa en si bemoll (1910), la sarsuela El consejo de amor i un gran nombre de sardanes.
Dades dels Països Catalans 