(Barcelona, 13 maig 1925 – )
Músic. Estudià música al conservatori de Barcelona i ciències químiques a la Universitat de València.
Encara estudiant, fundà l’Orfeó Universitari, del qual fou director fins al 1971, en què, a instàncies de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de València, fundà l’Orfeó Navarro Reverter. El 1963 creà el Cor dels Petits Cantors i deu anys després el de Minicantors.
A partir del 1972, fou assessor musical de la Federació Internacional dels Pueri Cantores.
(Barcelona, segle XX)
Clavicembalista. Féu els seus estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona. Foren professors seus els mestres Joan Gibert i Camins, Joaquim Zamacois i Joan Massià.
Ha actuat com a solista, ha participat als Festivals Internacionals de Música de Barcelona i ha col·laborat a diverses audicions d’oratoris com La Passió segons Sant Mateu, de Bach; El Mesies, d’Hendel, i La Creació, d’Haydn.
Ha gravat en disc algunes obres del compositor montserratí Narcís Casanoves.
(Palma de Mallorca, 7 agost 1948 – Tiana, Maresme, 6 març 2022)
“Pau Riba“ Músic i cantant. El 1968 aparegueren els seus dos primers discos de country-folk (Taxista i Noia de porcellana) i amb Jordi Pujol fundà el duet Pau i Jordi i després s’integrà al Grup de Folk.
El 1969 evolucionà cap al rock, adoptant una imatge provocadora i rebel que ha provat de mantenir en el temps.
D’entre els seus discos sobresurten Dioptria 1 (1969), Dioptria 2 (1970), Electròccid, àcid, alquimístic xoc (1975) i De Riba a Riba (1993), amb textos del seu avi Carles Riba i Bracons.
(Lleida, 1851 – 1908)
Escriptor, músic i dibuixant, conegut popularment per “Lo Teta“.
Fou una figura lleidatana molt popular al seu temps. Tocava diversos instruments. Col·laborava a algunes publicacions periòdiques.
És autor de bon nombre de poesies humorístiques, glossant els més sovint esdeveniments o costums locals.
(Barcelona, 1979 – )
Grup de rock. Format per Carlos Segarra (veu i guitarra), Moisés Sorolla (bateria) i Aurelio Morata (baix).
Formació pionera de rock a Barcelona, en els seus inicis reivindicava el rockabilly i el rock-and-roll dels anys 1950. Debutà discogràficament el 1981 amb Cerveza, chicas y rockabilly.
La formació canvià a mitjan anys 1980 amb la incorporació de Dani Nel·lo (saxo i harmònica, que deixà el grup el 1996), Jorge Rebenaque (teclats) i Sergi Manobens (baix).
El 1987 aconseguí grans èxits a Espanya i Amèrica del Sud amb Más allá del bien y del mal, Mediterráneo o Bajo la luz de la luna. Seguiren En cuerpo y alma (1990), Tiempos de rock’n’roll (1991), La rosa y la cruz (1993), Esto es rocanrol (1984), Rebeldes con causa (1985), Preferiblemente vivos (1987), Básicamente rebeldes (1995), Carne para tiburones (1997) i Vicios y virtudes (1999).
L’any 2000, el líder i vocalista del grup, Carles Segarra, publicà un disc en solitari on homenatjà el rock & roll clàssic, de títol Rock & Roll Club, amb la col·laboració de Loquillo, Dani Nel·lo i Lorenzo Quinn.
(Londres, Anglaterra, 1869 – Barcelona, 1945)
Músic i astrònom. Residí a partir del 1879 a Begur, on de molt jove actuà com a organista.
Escriví sardanes, música de cambra i sarsueles. Fou crític de “Las Noticias”, de Barcelona, i publicà Records d’una evolució musical a l’Empordà (1913).
Intentà de restaurar a l’Empordà el contrapàs cerdà i realitzà un estudi sobre l’obra manuscrita de Pep Ventura.
(Barcelona, 21 setembre 1683 – Sevilla, Andalusia, 12 desembre 1767)
Músic i tractadista musical. Fou mestre de capella de les catedrals de València (1713) i Sevilla (1724).
És autor d’una Guía para los que quieran aprender composición.
La seva producció musical es compon d’obres religioses, misses, motets, salms, etc. Escriví unes quaranta nadales, de quatre a dotze veus, en els quals introduí àries i recitats.
(les Borges Blanques, Garrigues, 1740 – Barcelona, 28 febrer 1825)
Músic. Mestre de capella a la catedral de Barcelona, preparà tot de deixebles, que es van instal·lar en diverses capelles de la Península.
L’obra personal de Queralt és religiosa, de gran qualitat i pot ésser cantada per dos o tres cors i orquestra.
A Barcelona i a l’Escorial es conserven motets, salms i oratoris, com Virgo Dei Genetrix, Magnificat, Beatus vir.
(Barcelona, 1971 – 1988)
Grup instrumental. Fundat pel mestre Gracià Tarragó i Pons, i integrat pels guitarristes Laura Almerich, Manuel Calve, Jordi Codina i Jaume Torrent (que substituí J.J. Henríquez el 1976).
La seva fundació i continuïtat ha estimulat l’aparició d’obres d’autors catalans i estrangers expressament escrites per a quatre guitarres. Ha enregistrat diversos discs.
Ha actuat en les sales de concert més prestigioses d’Europa i Amèrica. El 1985 fou seleccionat pel Consell d’Europa per al concert inaugural de l’Any Europeu de la Música.
Es dissolgué l’any 1988.
(Mataró, Maresme, 18 juny 1570 – Barcelona, 17 maig 1626)
Músic. Succeí Rafael Coloma com a mestre de capella de la seu de Tarragona (1593), i l’any 1596 obtingué el mateix càrrec a l’església del Pilar de Saragossa.
A partir del 1612 esdevingué, a petició del capítol barceloní, mestre de capella de Barcelona.
De les seves obres destaquen una Missa pro defunctis, per a vuit veus i dos cors, dos Laudate Pueri Dominum i quatre In Te Domine speravi.
És autor de diversos himnes i d’una vintena de nadales, amb text castellà.
Dades dels Països Catalans 