Arxiu d'etiquetes: moriscs

Florent

(Confrides, Marina Baixa)

Llogaret, al sud del poble, als vessants del tossal de Florent, contrafort meridional de la Serrella.

Era lloc de moriscs (22 focs el 1602), de la fillola de Guadalest.

Fleix

(la Vall de Laguar, Marina Alta)

(o Alfleix) Poble (437 m alt) i cap del municipi, a la dreta i damunt del barranc de l’Infern, capçalera del riu Girona. La parròquia és dedicada als sants Abdó i Senén. Hi havia hagut un castell.

Era de la jurisdicció dels ducs de Gandia. Fou un lloc de moriscs del terme de Laguar, dins la fillola d’Oliva.

Favara de Pego

(Pego, Marina Alta)

Llogaret. Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego (que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques).

El 1602 tenia 15 focs de moriscs; despoblat amb l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611.

Faldeta

(Manuel, Ribera Alta)

Antic poble, unit actualment al nucli urbà de Manuel, on fou agregat el 1836.

Lloc de moriscs (33 focs el 1602) de la parròquia de l’Ènova, fou agregat el 1535 a la nova parròquia de Manuel. Despoblat (1609), el 1646 l’habitaven ja 15 famílies.

Elca -Vall d’Albaida-

(Salem, Vall d’Albaida)

Despoblat. Lloc de moriscs (8 focs el 1602), restà despoblat a l’expulsió (1609).

Elca -Safor-

(Oliva, Safor)

Despoblat, a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera.

Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609.

Cucaló

(Altura, Alt Palància)

Despoblat, al vessant meridional del Montmajor.

Antic lloc de moriscs, del terme d’Olocau de Carraixet (Camp de Túria), esdevingué una masia (mas de Cucaló).

Cota

(Finestrat, Marina Baixa)

Despoblat i antic lloc de moriscs.

Costurera

(Balones, Comtat)

Despoblat de la vall de Seta. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest (tenia 15 focs el 1602), agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs.

Una inscripció aràbiga procedent de l’antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot.

En resta l’antiga fortificació, coneguda com a castell de Costurera (o de Seta).

Corberà -Costera-

(Rotglà i Corberà, Costera)

Poble, al nord de Rotglà, amb el qual forma actualment un sol nucli.

Antic lloc de moriscs (el 1609 tenia 40 focs), fou repoblat després de l’expulsió. Pertanyia als Sanç i, posteriorment, al marquès de Bèlgida.

L’església de Sant Antoni depenia de la de Rotglà, municipi amb el qual es fusionà el 1850.