(o la Llosa d’Olocaive) Poble, al vessant septentrional de la serra del castellet d’Aixa, entre Alcalalí (de la parròquia del qual depèn l’església dels Sants Reis) i Pedreguer.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (24 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(Planes de la Baronia, Comtat)
Despoblat. Lloc de moriscs (23 focs el 1609), depenia eclesiàsticament de Catamarruc.
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Despoblat, situat al sector occidental del terme, entre Benissili i Alpatró.
Antic lloc de moriscs (56 focs, amb Alpatró, el 1602), fou de la senyoria del duc de Gandia. Des del 1535 depèn eclesiàsticament d’Alpatró.
(Faura / Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre)
Antic municipi, situat entre els dos actuals, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó (a Santa Coloma hi ha l’església de Sant Joan).
El 1845 foren annexats a Faura. Havien estat llocs de moriscs.
Despoblat. Era un poble de moriscs (15 famílies el 1563), i es despoblà amb l’expulsió del 1609.
(la Vall de Laguar, Marina Alta)
Despoblat, a la sortida de l’estret d’Ísber, profund congost per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.
El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1.500 ha; és receptor d’una conca de 57 km2 i té uns recursos eventuals d’11 hm3; en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues; la resclosa té 27 m d’altura.
L’antic nucli de població fou lloc de moriscs (11 focs el 1602) de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva.
Despoblat. Lloc de moriscs dependent de la parròquia i baronia de Bolulla el segle XVI, restà despoblat a l’expulsió (1609).
Despoblat, situat en el centre de la vall de Segó. Juntament amb Santa Coloma i la Garrofera formava el nucli de Llogarets, que tingueren ajuntament independent fins al 1845.
Era lloc de moriscs dependent de la parròquia de Benifairó de les Valls i restà despoblat quan foren expulsats.
(o Fraga dels Abats) Raval de la vila, a l’est del nucli antic.
Lloc de moriscs (68 focs el 1602), propietat del convent de Sant Miquel dels Reis de València, el 1535 hom hi erigí l’església de Sant Roc.
El 1616 fou annexat a Cocentaina.
(Vilallonga de la Safor, Safor)
Un dels barris que formen el poble.
Antic lloc de moriscs (67 focs el 1602), on fou erigida, el segle XVI, una església (Santa Cecília), de la qual depenien també l’Alcúdia de Vilallonga i Cais.
Dades dels Països Catalans 