(o l’Alqueria de Francesc Miró o la Vila de Francesc Miró) Despoblat.
Formà part de la rectoria de moriscs de Favara (1574).
Atzúvia de Francesc Miró, l’
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: moriscs
Atzúbia, l’ (Marina Alta)
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 14,74 km2, 102 m alt, 744 hab (2013)
(ant: l’Atzúvia dels Roques o la Vila dels Roques; ort ant: l’Adsúvia) Situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra de Gallinera i de la serra Negra, a l’oest de Dénia i drenat per la rambla de Gallinera. La zona muntanyosa és coberta de pinedes i brolles.
El conreu de les terres, bàsicament de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cirerers), no ha impedit una lenta davallada de la població durant la segona meitat del segle XX. Àrea comercial de Gandia.
El poble es troba al peu del puig de la Creu. Era lloc de moriscs que restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609.
El terme municipal comprèn també el poble de Forna, agregat el 1910.
Enllaç web: Ajuntament
Atzeneta de Pego
Despoblat. Era lloc de moriscs habitat per 13 famílies el 1602; formà part de la rectoria de Favara (1574).
Pertanyia a la jurisdicció del duc de Gandia.
Atzeneta -Marina Baixa-
Assoc, l’ -Safor-
Despoblat, situat a l’esquerra del riu d’Alcoi, aigua amunt de la ciutat.
Era lloc de moriscs habitat el 1609 per 14 famílies.
Artesa d’Onda
Poble, a l’esquerra del riu de Sonella, a mig camí entre Tales i Onda.
Era una antiga alqueria islàmica que després de la conquesta cristiana fou habitada pels musulmans procedents d’Onda, els quals s’hi mantingueren fins a l’expulsió del 1609 (el 1602 era habitada per 38 famílies morisques).
La seva església parroquial de Santa Anna és annexa a la parròquia de Tales.
Argeleta (Alt Millars)
Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 15,36 km2, 311 m alt, 91 hab (2014)
(cast: Argelita) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i drenat pel riu de Vilamalefa (o riu d’Argeleta), afluent, per l’esquerra, del Millars. Dues terceres parts del territori, molt accidentat per turons que dominen la vall del riu, són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins.
L’activitat agrícola (cereals, garrofers, arbres fruiters, oliveres i vinya) és reduïda. Hi ha una pedrera de marbre negre. La població ha experimentat una lenta i progressiva davallada.
El poble es troba situat a la dreta del riu de Vilamalefa. Població de moriscs, restà deshabitada amb l’expulsió del 1609; el 1611 el baró d’Argeleta, atorgà carta de població.
Dins el terme es troben l’antic castell de Boinegro i, prop del poble, l’antic poblat de La Muela, on han estat trobades restes de l’època ibèrica. Partit judicial de Nules.
Enllaç web: Ajuntament
Ares del Bosc
(ant: Ares de Penàguila) Llogaret, situat a la dreta del barranc d’Ares, afluent, per la dreta, del riu de Frainos.
Fou població de moriscs del terme de Penàguila; fou atribuïda a Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems amb Benasau, i, finalment, en independitzar-se aquest darrer lloc, Ares del Bosc passà a formar part del nou terme.
Aranyel (Alt Millars)
Municipi de l’Alt MIllars (País Valencià): 19,15 km2, 406 m alt, 181 hab (2014)
(cast: Arañuel) A la zona de llengua castellana del País Valencià i a banda i banda del riu Millars. Al terreny, muntanyós, hi abunden els boscos de pins, que proporcionen al municipi, gràcies a l’exportació de la fusta i l’escorça de pi, la seva principal font d’ingressos.
L’agricultura de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i arbres fruiters) i de secà (cereals, ametllers, oliveres, garrofers i vinya) complementa l’activitat econòmica. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població, amb tot, ha disminuït notablement els últims trenta anys a causa de l’emigració.
El poble, a la dreta del riu, va ser una població de moriscs.
El terme comprèn el despoblat de La Artejuela i alguns caserius.
Enllaç web: Ajuntament
Annauir
(o Anauir o Anuir) Poble, situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa. L’església, que ja existia el segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè.
Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies. El seu senyor, Alfons de Castro atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians.
Fou municipi independent fins al 1883.
Dades dels Països Catalans 