(Montuïri, Mallorca, 1761 – 1829)
Poeta. Fou tinent de les milícies urbanes de la seva vila.
Només s’han conservat d’ell dos goigs, escrits el 1780 i de no gaire qualitat literària, i una més remarcable Glosada de la fam.
Eremitori (259 m alt), a l’est de la vila, al cim del puig de Sant Miquel (o puig des Bous), on es venera la Mare de Déu de la Bona Pau, esmentada ja al segle XVI (hom ha suposat que fou la primera església de l’extens terme musulmà de Montuïri després de la conquesta cristiana).
Hi hagué ermitans fins a la fi del segle XIX.
Poblat talaiòtic, emmurallat, que fou ocupat de forma ininterrompuda des del segle VII aC fins al IV dC.
Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena (talaiòtica) que finalitzà al darrer terç del segle VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa (segles IV i III aC) i, finalment, la fase romanitzada (segles II aC-IV dC).
Les excavacions foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat.
Enllaç web: Museu Arqueològic de Son Fornés
(Montuïri, Mallorca, 21 abril 1946 – )
Narrador i periodista. Fill de Pere Capellà i Roca.
Conreà la narració: No hi ha vent a la teulada (1971) i Una cinta de dol al capell (1985), premi Víctor Català; i les novel·les: Un dia de maig (1972), El pallasso espanyat (1973), premi les Illes d’Or 1972, Romanç (1973), Jack Pistoles (1981) i Ailòviu (1984).
Periodista al diari “La Última Hora”, ha publicat diverses entrevistes: Quinze empresaris mallorquins: Economia, Societat, Cultura (1975), Les ideologies polítiques a Mallorca (1975) i Mallorca i el món obrer (1977), que formen una trilogia sobre la realitat social mallorquina de la darrera etapa del franquisme.
Possessió (actualment dividida), situada al nord de la vila i del puig de s’Almudaina (201 m alt), en un pla (anomenat pla de s’Almudaina) que s’estén en part també pel terme de Sant Joan de Sineu.
Antiga possessió, situada al sud del terme.
Ha estat dividida (Alcoraia Vell i Alcoraia Nou).
Dades dels Països Catalans 