(Oix, Garrotxa, 1909 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1964)
Ceramista i pintor. Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista.
Fou premiat a la Biennal de Venècia (1941) i a l’Exposició Internacional de Canes (1955).
Des del 1950 s’instal·là a la Bisbal d’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Albanyà, Alt Empordà / Montagut i Oix, Garrotxa)
Cim muntanyós (1.376 m alt) molt destacat. Constitueix el sector més oriental de les serres interiors del riu Ter.
S’uneix a través del coll de Bassegoda (1.200 m alt) a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró.
És al límit dels dos termes municipals.
(o Sangles, o els Àngels) Veïnat, al sector del terme situat a la dreta del Fluvià.
La seva església és el santuari de la Devesa.
Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 93,70 km2, 276 m alt, 919 hab (2017)
Situat a la dreta del Llierca, afluent del Fluvià, aquest últim rega el sector meridional del terme, mentre que el Llierca n’assenyala el límit oriental, al límit amb el Vallespir. El relleu és accidentat (serra del Mont, al sud), amb pinedes i alzinars.
Gràcies a l’alta pluviositat estiuenca s’obté blat de moro, sense regar; a més s’hi conreen altres cereals i farratge. Ramaderia bovina i porcina, i avicultura. Destaca la indústria tèxtil cotonera (teixits), cal esmentar-ne també les alimentàries (embotits) i de la construcció. Àrea comercial d’Olot. La població, amb tot, tendeix a disminuir.
La capital és Montagut de Fluvià. El terme comprèn, a més, els pobles d’Oix i Toralles, els veïnats del Cós, Sant Eudald de Jou, els Angles i Colldecarrera, el santuari de la Devesa i les masies i capella de Plansalloses.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 