Arxiu d'etiquetes: monestirs

Santa Susanna -Matarranya-

3 Respostes

(Maella, Matarranya)

(modernament de la Trapa) Antic monestir cistercenc del poble de Vilanova d’Almassà, prop del Matarranya.

Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I el Conqueridor hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d’Escarp.

Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte (1575) fou retornat per Gregori XIII a Escarp. Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren (1610) el convent de Santa Maria de Maella.

Al segle XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang. El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de França i dirigida per Gerásimo de Alcántara. Ells restauraren el monestir i passaren en pocs anys de vuit comunitaris a prop del centenar.

La invasió francesa (1810) obligà la comunitat a emigrar al desert de Sant Josep de la Palomera, d’Andratx (Mallorca), d’on retornaren a Maella el 1817. Fou extingida per l’exclaustració del 1835, quan els trapencs preparaven el seu trasllat a la Magdalena de Casp.

Santa Maria de Panissars *

Deixa un comentari

(el Pertús, Vallespir)

Veure> priorat del Coll de Panissars  (priorat benedictí).

Santa Maria de la Real -Perpinyà-

3 Respostes


(Perpinyà, Rosselló)

(o Real de Perpinyà)  Canònica agustiniana, establerta el 1381, procedent del monestir d’Espirà de l’Aglí.

L’església, magnífic exemplar de l’art gòtic meridional, fou construïda al principi del segle XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301. Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d’Elna uní els canonges de l’Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe. Jaume Borró, el darrer prior d’Espirà, passà a ésser-ne el primer abat.

El 1592 fou secularitzada i es convertí en col·legiata, que continuà regida per un abat fins el 1689. A partir del 1691 la seva església i dignitat, per concessió reial, s’uniren a la mitra d’Elna, aleshores ja de Perpinyà.

Santa Maria de la O *

Deixa un comentari

(Sopeira, Ribagorça)

Veure> Alaó  (monestir benedictí).

Santa Maria d’Artà *

Deixa un comentari

(Artà, Mallorca Llevant)

Veure> Bellpuig  (priorat premonstratenc).

Santa Magdalena de Montpeller

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera)

Antic monestir de donades i després de cistercenques, construït sobre l’antiga aljama jueva de la ciutat el 1320.

El monestir fou fundat inicialment a Alzira (Ribera Alta) el 1273, amb la protecció de Jaume I el Conqueridor, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller. Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna.

El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa. La comunitat era formada per 13 monges. A la fi del segle XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausura disposada pel concili tridentí, que acabaren amb la dissolució de la comunitat vers el 1575.

El 1580 el seu edifici fou ocupat pels monjos de Simat.

Santa Magdalena * -Gironès-

Deixa un comentari

(Aiguaviva, Gironès)

Veure> el Temple de Santa Magdalena  (antiga casa templera).

Santa Faç, la

2 Respostes

(Alacant, Alacantí)

Santuari i antic monestir.

La primitiva església s’aixecà el 1490 per guardar una relíquia de la Santa Faç del Crist, que segons tradició hauria passat de Jerusalem a Xipre i d’aquí a la capella del papa a Roma. El 1489 l’havia fet portar a Alacant amb motiu d’una secada el rector de Sant Joan d’Alacant Pere Mena, a qui n’havia fet donació un cardenal. Es tracta en realitat d’una icona bizantina que hom pretén que es pintà sobre el drap amb què la Verònica eixugà la faç del Crist.

Prop del santuari s’aixecà un monestir de jerònims que fou reemplaçat el 1518 per l’actual convent de monges de Santa Clara. Durant la segona meitat del segle XVIII es reedificà el santuari i el monestir.

La ciutat d’Alacant ha venerat sempre aquesta relíquia que es traslladava a la ciutat amb motiu de les calamitats públiques (pestes, secades, etc). El patronat del santuari pertany a la ciutat.

Entorn del santuari s’edificà un grup de cases que forma l’actual poblet de la Santa Faç.

Santa Anna de Muro

Deixa un comentari

(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)

Antic monestir de mínims, fundat el 1589 per Gaspar de Bono, futur beat, a l’antiga ermita de Santa Anna; els fundadors procedien del convent de la Soledat de Palma.

En 1703-30 hi fou construït el nou edifici conventual.

Santa Anna d’Albaida

1 Resposta

(Albaida, Vall d’Albaida)

Antic monestir de dominicans, al peu del vessant septentrional de la serra de la Covalta.

Fou fundat el 1538 pel segon comte d’Albaida Cristòfor Milà d’Aragó i perdurà fins a l’exclaustració del 1835.