(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic priorat benedictí (Sant Joan de Viu), filial de Lavaix, situat a l’església del castell de Viu.
El 946 el bisbe de Pallars, Ató, i el comte Guillem I de Pallars el cediren a l’abat Adroer de Lavaix perquè hi fundés un monestir. Subsistí fins a mitjan segle XII, i romangué més tard com a simple possessió de Lavaix.
(Vilallonga dels Monts, Rosselló)
Antiga canònica agustiniana (Santa Maria del Vilar) filial de Lledó, situada al lloc del Vilar. Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela (el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts).
La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l’església actual. Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat. El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó. El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d’Alamans (cedida el 1146) i Sant Joan de l’Albera (1181).
Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II de Mallorca, la jurisdicció civil del lloc del Vilar. Des del segle XV no hi hagué pràcticament comunitat, tot i que hagué fins a la fi del segle XVII alguns prepòsits (purament titulars).
Resta l’església romànica, sense culte, de planta de creu llatina amb tres absis. La volta és un xic apuntada, i hi ha restes de pintures romàniques. El seu primitiu portal esculpit és ara al castell de Mesnuls de Montfort l’Amaury. Al nord hi ha traces de l’antic claustre.
Antic monestir cartoixà, fundat inicialment amb monjos de Portaceli a la capella de Sant Cristòfol, dins el terme d’Oriola, el 1640. L’any següent es traslladaren a l’antic monestir mercedari de Sant Genís d’Oriola, on adoptaren el nom de Via Coeli.
El 1654 es traslladaren de nou, a la torre de Masquefa, i prengueren el nom de Viaceli i de Sant Josep; però abans de deu anys ja tornaven a trobar-se a Sant Genís, on, per falta de rendes, es dissolgué la fundació el 1681.
(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Antic nom del monestir de Sant Pau de Fenollet.
Important monestir cartoixà, situat prop de la vila. Fou fundada per l’infant Martí, futur rei Martí I, quan era comte de Xèrica i senyor de Sogorb, després d’obtenir l’autorització del papa Climent VII (1385) i del rei Pere III (1386). L’orientà el prior de Portaceli, però els seus primers monjos procedien d’Escaladei.
Tot seguit la nova casa rebé del fundador i dels reis Pere i Joan importants donacions, que la feren senyora d’Altura, Alcubles, Xèrica i de molt importants béns i drets a Sogorb, Massalfassar, Mauella, Castelló de la Plana, etc. La parròquia de Castelló li fou unida durant quatre segles, igual que el santuari de la Cova Santa, prop de Sogorb, que se’n separà el 1606.
Per al nou monestir hom féu una primera església de Sant Martí, consagrada el 1401, i una nova església, molt més gran, iniciada pel rei Martí el 1403 i continuada els anys següents. La seva muller Maria de Luna féu construir el claustre gòtic i dotze noves celles.
A l’època del Cisma d’Occident tingué un paper molt important, per tal com l’escollí per residència fra Bonifaci Ferrer, antic mestre de novicis, creat per Benet XIII prior general de l’orde en els territoris de la seva obediència. S’hi celebraren capítols generals entre el 1411 i el 1419, en temps també del seu successor Guillem de Lanotte.
El 1448 el monestir tenia 18 monjos i 8 llecs, però el seu nombre normal era de 24 monjos, nombre que superà el 1764, quan tenia 26 monjos, 14 conventuals, 8 donats i 17 fàmuls.
En fundar-se la Congregació Nacional de Cartoixans Espanyols el 1785 fou designada aquesta cartoixa per a residència perpètua del definitori de la congregació, i s’hi celebrà el 1774 el segon capítol general de la nova congregació. El convent fou abandonat temporalment i espoliat a l’època de la invasió francesa, i fou exclaustrat el 1835.
L’antic terreny de la cartoixa és avui explotat agrícolament, però els edificis, voltats d’un mur el 1647, són una ruïna total, i s’han ensorrat del tot els claustres i l’església gran, reformada el 1633, i les cel·les monacals. La part més sencera és la primitiva església de Sant Martí i algunes dependències, utilitzades per a magatzem agrícola. Molts elements artístics i retaules es guarden en poblacions veïnes.
Veure> Sant Aniol d’Aguja (monestir benedictí).
Nom modern del monestir cistercenc de Santa Susanna.
(Lloret de Vistalegre, Mallorca Pla)
Antic monestir de monges dominicanes, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de Sineu.
La comunitat hi és testimoniada des dels primers anys del segle XVIII.
Veure> Sant Salvador de Cirà (antic petit monestir benedictí).
Priorat canonical (Santa Maria de Serrabona). La primitiva església, en part encara subsistent, fou obra de Ramon II, vescomte de Cerdanya, del seu germà i del noble Bernat Ramon, vers el 1080. La fundació monàstica es féu dos anys després, en que s’hi instal·là una comunitat de canonges augustinians, i Ramon Ermengol en fou el primer prior; el 1592 el priorat fou secularitzat.
Cap a la meitat del segle XII fou ampliada l’església i novament consagrada el 1151; consta de tres naus, la lateral nord com a vestíbul o corredor, i la de migdia com a galeria o ala de claustre, creuer, tres absis i torre campanar.
El més important d’aquest conjunt és la magnífica tribuna de marbre rosa, situada al mig de la nau central, decorada amb lleons, centaures i animals fantàstics, obra del mestre de Serrabona (segle XII).
Dades dels Països Catalans 