Arxiu d'etiquetes: militars

Sala i Cella -germans-

1 Resposta

Benet de Sala i Cella  (Girona, 1684 – 1749) Escriptor i eclesiàstic. Fou partidari de Carles d’Àustria. El 1715 emigrà a Roma prop del cardenal Benet de Sala i de Caramany, oncle seu. Finalment li fou permès el retorn. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Li són atribuïdes unes versions lliures de les sis primeres ègloges de Virgili.

Narcís de Sala i Cella  (Girona, 1693 – 1769)  Militar. Fou oficial a les companyies de guàrdies catalanes de Carles d’Àustria. Quan aquest fou emperador d’Alemanya continuà al seu servei. La seva família posseïa una biblioteca de 1.405 volums, xifra molt notable per a l’època.

Saiol i de Quarteroni, Francesc

1 Resposta

(Catalunya, s XVII – s XVIII)

Militar. Germà de Felicià. Era capità de la Coronela quan Barcelona capitulà davant el mariscal Vendôme (1697).

El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco. Fou lloctinent del batlle general i procurador dels feus reials.

Assistí a la Junta de Braços del 1713, on es mostrà partidari de continuar resistint malgrat la primera oposició del seu Braç Militar. El 28 de març de 1714 fou nomenat lloctinent del portantveus del governador del Principat, Pere de Torrelles, i formà part del govern provisional català.

El 28 de juliol publicà una crida de mobilització total secundant la crida signada per Rafael Casanova. L’11 de setembre prengué part en les dues reunions de govern celebrades a Can Gorgot i sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació.

Li foren confiscats els béns pels borbònics.

Saiol, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. En 1713-14 era capità del regiment del Roser i un dels oficials destacats a la defensa de Barcelona contra els borbònics.

El 12 d’agost de 1714 figurava al contraatac que destrossà les forces que havien pres el baluard del Portal Nou. Dos dies després prengué part al contraatac que expulsà l’enemic del baluard de Santa Clara.

L’11 de setembre es trobava al cos de reserva concentrat al convent de Sant Agustí. Fou enviat amb el tinent coronel Tomeu a l’acció que permeté la retirada dels defensors del baluard del Portal Nou, que es trobaven encerclats. Morí en aquest combat.

Sagnier i Villavecchia, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 3 setembre 1864 – 26 març 1939)

Jurista i militar. Fill de Lluís Sagnier i Nadal i germà d’Enric.

Es doctorà en dret (1893) i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general (1923), càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona.

Fou diputat a corts per Arenys de Mar (1903-06 i 1910-17), alcalde de Barcelona (1913-14) i director de penals.

Saboya Moura, Corterreal y Montcada, Francisco Pío de

Deixa un comentari

(Castella, segle XVII – 1723)

Marquès de Castel-Rodrigo. Capità general de Catalunya (1715-21).

Fou l’home de la repressió de la guerra de Successió i que posà els fonaments de la Nova Planta a Catalunya.

Rubí i de Sabater, Pere de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1637 – 1693)

Militar. Destacà a les guerres contra França.

Després de participar amb el seu terç en el defensa de Puigcerdà i de Girona, fou nomenat general d’artilleria i governador de Roses (1693). Atacat per l’exèrcit del duc de Noailles, organitzà la defensa, i fou ferit al cap de pocs dies. Substituït en el comandament per Gabriel de Quinones, aquest capitula.

Poc després morí a Barcelona a conseqüència de les ferides rebudes.

Rubí i de Boixadors, Josep Antoni de

1 Resposta

(Barcelona, 14 maig 1669 – Brussel·les, Bèlgica, 31 desembre 1740)

Militar i erudit. Marquès de Rubí i primer secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres.

A la guerra de Successió formà part des del 1702 del consell de l’arxiduc Carles i fou el seu lloctinent a la corona catalano-aragonesa. Fou també virrei de Mallorca (1713-15), on hagué de rendir-se al general francès Asfeld, i després, per ordre de l’arxiduc convertit ja en emperador (Carles VI), virrei de Sardenya. Més tard fou nomenat governador d’Anvers.

Deixà escrits alguns llibres.

Rovira, Jeroni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 13 juny 1714)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

Durant el gran setge de 1713-14 defensà Barcelona. Era capità del regiment d’infanteria regular del Roser. Lluità heroicament el 17 de maig de 1714, a les trinxeres exteriors del convent de Caputxins, contenint un gran assalt en massa fins que, ja voltat, rebré l’orde de retirar-se i s’obrí pas a la baioneta.

Morí al contraatac sobre la primera paral·lela de les obres d’aproximació a la plaça.

Rovira, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Serví a l’artilleria durant la guerra de Successió.

Fou un dels millors bombarders que actuaren a Barcelona durant el setge borbònic de 1713-14, en emulació amb el famós Francesc Costa.

Comandà generalment, a la fase final i més perillosa del setge, la bateria del baluard del Portal Nou, una de les més actives i eficaces, tot i que era molt batuda pel foc enemic.

Rosselló i Axet, Pere

Deixa un comentari

(Hostafrancs, Barcelona, 1873 – Barcelona, 1956)

Militar. Ingressà a l’exèrcit (arma de cavalleria) el 1893 i se’n retirà com a comandant el 1926.

Preocupat per l’educació -sobretot física- del jovent, impulsà la creació de l’escoltisme a Barcelona amb la fundació dels Exploradors Barcelonesos; en presentar el grup, poc després (gener 1913), al Palau de Belles Arts ja havia reunit un miler de nois. Aleshores era capità; per això és conegut amb el nom de capità Rosselló.

Sostingué una gran activitat: conferències, diaris, contactes, etc, però el mateix 1913 es retirà, sembla que per interferències del centralisme.

El 1927 publicà l’obra Injusticias. Económica, social, política.