Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Orts i Llorca, Francesc

(Tampico, Mèxic, 10 juny 1905 – Madrid, 21 abril 1993)

Metge. De família de mariners d’origen valencià, fou portat a Benidorm (Marina Baixa) als 3 anys. Llicenciat en medicina a València (1928), amplià estudis a París, Viena i Munic. Catedràtic d’anatomia de Cadis (1935), professor a València (1936-39) i Madrid (1954-75), treballà també com a cirurgià.

Fou un dels impulsors de l’orientació embriològica de l’anatomia a l’estat espanyol. El 1982 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.

Autor del text Anatomía humana (1944) i de La fisiología del desarrollo y su importancia en biologia (1956) ha treballat en l’estudi dels vasos limfàtics de l’ull, l’aparell urinari i el desenvolupament del cor.

Orivai i Monreal, Joan Baptista

(València, 1633 – 1682)

Metge. També era llicenciat en arts. Fou catedràtic de medicina hipocràtica i de llengua grega a la Universitat de València. Ocupà càrrecs públics.

És autor d’alguns escrits professionals.

Orfila i Rotger, Mateu

(Maó, Menorca, 24 abril 1787 – París, França, 12 març 1853)

Metge i químic. Estudià medicina a les universitats de València i Barcelona, i ciències naturals a la de París. S’especialitzà en química i en toxicologia i féu recerques aprofundides sobre la morfina, l’hidroclorat de barita, l’àcid arsènic, etc.

Va ésser nomenat membre de l’Institut de França, professor de medicina legal a la Facultat de París i catedràtic de química a la mateixa institució. Organitzà l’Hospital Clínic de París i altres institucions científiques a la capital francesa (Jardí Botànic, Galeria d’Anatomia Comparada, etc). Fou considerat una de les personalitats més eminents del s XIX en la seva especialitat i en medicina legal.

Publicà un Traité des poisons ou Toxicologie générale (1814-15), llibres sobre medicina legal i forense i llibres de química.

Oliver -varis bio-

Ambròs Oliver  (Sóller, Mallorca, 1799 – 1862)  Frare agustí. Fou músic de mèrit. Arran de la supressió d’ordes religiosos ocupà el càrrec de substitut de xantre a la catedral de Palma. És autor del Graduale Romanum juxta ordinem missalio romani, que és un cantoral de tot l’any (publicat a Palma el 1862).

Andreu Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Metge. Escriví en llatí algunes obres professionals.

Antoni Oliver  (Illes Balears, segle XIX – segle XX)  Religiós teatí. Sobresurt pels seus estudis sobre l’obra de Ramon Llull.

Bartomeu Oliver  (Felanitx, Mallorca, 1895 – Palma de Mallorca ?, segle XX)  Músic. Deixeble de Paul Dukas a París, l’any 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica de Palma de Mallorca. És autor de nombroses obres simfòniques, de cambra i corals.

Francesc Oliver  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta. Són conegudes dues composicions seves: l’una en elogi de la vila de Bocairent, i l’altra lloant els ducs de Gandia i de Sogorb a propòsit de la crisi político-social de les Germanies, davant la qual Oliver adoptà, per tant, la posició dels aristòcrates.

Joan Oliver  (València, 1526 – Camarinas, Filipines, 1599)  Frare franciscà. Fou actiu missioner. És autor d’un Arte de la lengua tagala en castellà i en tagal.

Joan Oliver  (Alcoi, Alcoià, segle XVI)  Escriptor. Fou mestre de gramàtica. És autor dels llibres docents De primis syllabis, De medits syllabis, Prosodiae institutio (1572), Taxandro i d’una Gramatica (1577).

Miquel Oliver  (Illes Balears, segle XV – Nàpols, Itàlia, 1533)  Prior de la cartoixa de Valldemossa (1505-26). És autor d’un estudi històric, La Germania de Mallorca, que restà inèdit.

Pere Joan Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVII – Valldemossa, Mallorca, 1736)  Frare cartoixà. Escriví les obres Floralia mariana, Nomenclator Marianum, Canon, Salutatio ad Sanctisimam Feiparam entre d’altres.

Pere Onofre Oliver  (Illes Balears , segle XVI – segle XVII)  Eclesiàstic. Fou rector de l’església de Sant Miquel, a Palma. És autor, en col·laboració, d’un Manual sacramentorum acordat a les disposicions dels bisbes de la seva diòcesi.

Reginald Oliver  (Felanitx, Mallorca, segle XVI – País Valencià, 1649)  Frare dominicà. Prengué hàbit el 1589. Fou prior dels convents de l’orde a València i mestre de teologia. Escriví una obra sobre la devoció del Rosari.

Sebastià Oliver  (Illes Balears, segle XVII – 1722)  Frare franciscà. És autor de l’obra Ejercicio de confesores y escrutinio de penitentes a modo de diálogo. L’obra, que seria molt consultada pels confessors de l’època, aparegué a Palma en quatre volums, del 1705 al 1716.

Oliete i Balader, Antoni

(València, 1877 – 1918)

Metge. Estudià a València. Doctor en medicina, fou auxiliar de la facultat de medicina de Madrid, on fundà un gabinet de raigs X (1906) i, més tard, una càtedra d’ortopèdia, que regí.

Escriví un Bosquejo histórico… sobre l’ortopèdia antiga.

Oleo i Quadrado, Miquel

(Ciutadella, Menorca, 1739 – 24 abril 1813)

Metge. És autor d’escrits professionals originals i traduïts.

Fou el pare de Francesc Oleo i Carrió.

Oleo i Carrió, Francesc

(Ciutadella, Menorca, 21 febrer 1779 – Palma de Mallorca, 1838)

Metge. Fill de Miquel Oleo i Quadrado. Introduí a Mallorca la vacuna antivariolosa de Jenner. El 1821 evità la propagació de l’epidèmia apareguda a Palma de Mallorca.

Va escriure sobre medicina i especialment sobre epidemiologia.

Fou el pare de Miquel Oleo i Estade (Palma de Mallorca, 1804 – 1853)  Metge. És autor d’un Essai sur les sepulcres, publicat a Montpeller el 1825, i d’una História de las enfermedades endémicas de la ciudad de Palma y su término.

Obrador i Obrador, Bartomeu

(Felanitx, Mallorca, 1787 – Madrid, 1865)

Metge. Doctorat en medicina i cirurgia el 1815, el 1820 assistí els empestats d’Artà, Son Cervera i Capdepera. El 1829 guanyà la càtedra de medicina de la Universitat de Madrid.

Durant la guerra dels Set Anys fou metge del pretendent Carles V i director general de Sanitat de l’exèrcit carlí. Fou diputat a Corts per les Illes en tres legislatures i conseller reial d’Agricultura, Indústria i Comerç.

Noguera, Miquel

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1833)

Metge. Fou catedràtic de patologia a l’estudi general. Fundà l’hospital militar de Maó.

És autor d’escrits professionals.

Nicolau i Seguí, Joan Baptista

(Palma de Mallorca, 1804 – 1832)

Metge i escriptor. Doctorat en medicina a Montpeller (1824).

És autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l’Eneida de Virgili.