(Lleida, 1744 – 1796)
Metge. Fill de Josep Roca i Puigcantó.
És autor d’una Descripción histórica de la epidemia de la ciudad de Lérida del año 1783, així com d’altres escrits professionals.
Fou el pare de Bonaventura Roca i Labrador.
(Tarragona, segle XV – segle XVI)
Metge i astròleg. Es graduà en arts i en medicina a Perpinyà.
Primer fou metge a Girona. Després passà al servei de l’almirall de Castella, Frederic Enríquez de Cabrera. Pretengué aplicar a la medicina les deduccions astrològiques.
És autor de Mira prognosticatio anni 1522, Utilis compilatio terminorum Astrologiae, en la qual combat les presumpcions dels astròlegs, i d’una epístola contra els nigromàntics, tot en llatí.
(Girona, segle XVI)
Metge i filòleg.
Professor a la Universitat de Barcelona; juntament amb el seu company de professorat Francesc Clusa publicà Lexicon latino catalanum ex Nebrissensi castellano latino, imprès a Barcelona el 1561 per Claudi Bornat, així com també les Praelectiones e Graecis interpretibus haustae (Barcelona, 1563) i Oratiu de laudibus Academiae Barcinonensis (1562), i tingué cura de l’edició de les obres d’Ausias March (Barcelona, 1560) amb un sonet del mateix Roca en elogi del poeta.
Fou comentarista d’Aristòtil, i era molt entès en llengües clàssiques.
Escriví diverses obres de medicina, algunes publicades el 1578, i una Arithmetica (Barcelona, 1565) en castellà.
(Poboleda, Priorat, 30 desembre 1832 – Saragossa, Aragó, 1914)
Metge i veterinari.
Guanyà la càtedra d’anatomia de l’escola de veterinària de Còrdova (1859), exercí a Saragossa (1860) i a Lleó (1864) i retornà a Saragossa, on dirigí l’escola de veterinària (1901-08), i s’hi jubilà (1909).
Destacà com a anatomista veterinari, disciplina de la qual publicà les següents obres Elementos de anatomía descriptiva en cuadros sinópticos (1867), Elementos de anatomía general (1870) i Tratado de anatomía descriptiva de los animales domésticos (1876-80), entre d’altres llibres bàsics d’estudi, emprats per diferents generacions de veterinaris de tot l’estat.
(Sabadell, Vallès Occidental, 2 juliol 1865 – Barcelona, 4 juliol 1931)
Metge.
Des del 1892 fou director de treballs anatòmics de la facultat de Barcelona. Presentà (1896) la primera tesi doctoral a l’estat espanyol sobre tema radiològic.
Del 1897 al 1899 dirigí la revista dosimètrica “La Medicina Científica en España” i fundà “El Eco de las Clínicas”.
Fou catedràtic d’anatomia de la facultat de Barcelona i traduí al castellà el tractat d’anatomia humana de L. Testut.
El 1888 publicà Primer diccionario completo volapuk-español y español-volapuk.
(Catalunya, segle XIV)
Metge. El 1365 assistí l’infant Joan en una malaltia i poc temps més tard l’acompanyà al setge de Morvedre que sostenia Pere el Cerimoniós.
El 1367, essent metge del comte d’Urgell, anà de Lleida a Saragossa i a Pina per assistir la reina malalta.
És autor d’un tractat sobre la pesta, Regimen de epidimia, que ha restat inèdit.
(Catalunya, segle XIV – 1422)
Metge. Exercí el seu mestratge a l’Estudi General de Lleida.
Fou metge de Joan I, Martí l’Humà, Ferran I i Alfons IV.
Hi ha obres seves a la Biblioteca Nacional de Madrid, a la del Vaticà i a algunes altres.
(Reus, Baix Camp, 14 febrer 1893 – Barcelona, 8 maig 1965)
(o Ribas) Metge i polític. Tisiòleg, fou deixeble a París de Sargent i Lian i fundà i dirigí el sanatori de Puig d’Olena (Sant Quirze Safaja).
El 1933 fou elegit diputat de l’Esquerra Republicana per Sants. Formà part de les comissions de sanitat, de pressuposts i de justícia i dret. Fou delegat de la Generalitat a la Casa de la Caritat i al Clínic (1936). Fou cap dels serveis d’assistència antituberculosa (1936).
Havent retornat de l’exili, fou desterrat a 100 km de Barcelona; fixà la seva residència a Alacant, on exercí la seva especialitat.
(Catalunya, 1768 – Madrid, 1848)
Metge i cirurgià.
Era vice-director i catedràtic de la clínica d’operacions del col·legi de San Carlos, de Madrid.
Publicà un tractat de cirurgia en tres volums, molt remarcable per a l’època.
(Barcelona, 27/feb/1859 – 8/jul/1927)
Metge. Fou professor clínic de la facultat de Barcelona (1884-1902).
Publicà treballs sobre patologia digestiva, neurologia, pneumologia, etc. Prengué part als Congressos de Barcelona (1888) i de Moscou (1894).
El 1924 fou elegit president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fou el pare de l’arquitecte Josep Maria Ribas i Casas.
Dades dels Països Catalans 