Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Roig i Raventós, Josep

2 Respostes

(Sitges, Garraf, 26 juliol 1883 – Barcelona, 25 agost 1966)

Metge i escriptor. Fill del paisatgista Joan Roig i Soler, i germà d’Emerencià.

Metge de la Casa de Misericòrdia de Barcelona, s’especialitzà en puericultura i pediatria i perfeccionà els estudis a la Maternitat de París.

Dins la seva especialitat mèdica és autor de nombroses obres d’investigació i de divulgació.

En el vessant literari fou un narrador de tendències dramàtiques i sentimentalistes, creades per personatges simples i monolítics, de vegades entroncats amb un modernisme sense aiguaforts tenebrosos. De la seva producció novel·lística cal esmentar L’ermità Maurici (1923), Flama vivent (1925), Montnegre (1930), entre d’altres.

Roig i Padró, Jaume

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1896 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 desembre 1969)

Doctor en medicina. Metge militar i durant la guerra civil espanyola director dels serveis d’evacuació i secretari d’assistència social.

President del Centre de Lectura de Reus. Militava al Foment Històric Republicà, vinculat a l’Esquerra Republicana.

A l’exili publicà la novel·la catalana El darrer dels Tubau (Mèxic, 1946), l’assaig Tiempo y memoria (1968) i en col·laboració amb Gabriel del Río el Diccionario de términos musicales (1959).

Roig i Bofill, Emerencià

Deixa un comentari

(Santiago de Cuba, Cuba, 30 juliol 1848 – Barcelona, 26 novembre 1901)

Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia.

Fou redactor de “La Independencia Médica” (1877) i de “La Gaceta Médica Catalana”.

Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal (1890).

Rodríguez Méndez, Rafael

2 Respostes

(Granada, Andalusia, 24 setembre 1845 – Barcelona, 20 setembre 1919)

Metge.

El 1874 ocupà la càtedra d’higiene de la universitat de Barcelona, ciutat on assolí força prestigi pel seu valuós mestratge.

Fundà la “Gaceta Médica Catalana”, que dirigí durant quaranta anys.

Autor d’obres mèdiques com Fiebre amarilla (1870), Tratamiento del hidrocele (1876) i una necrologia del metge Lluís Comenge i Ferrer (1917).

Rodríguez i Arias, Bel·larmí

Deixa un comentari

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 28 juny 1895 – Barcelona, 22 juny 1997)

Metge. Amplià estudis a París amb Pierre Marie i Babinski.

El 1935 fundà a Barcelona l’Institut Neurològic Municipal d’Urgències. Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma (1933-39), director de l’escola lliure de neurologia i de la secció d’homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Publicà molts treballs de neurologia i ha impulsat la investigació de la seva especialitat a Catalunya.

Rodon i Bell, Martí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Cartagena, Múrcia, segle XVIII)

Metge. Seguidor de Josep Masdevall, emprà els seus mètodes per a combatré epidèmies.

S’establí a Cartagena, on treballà al jardí botànic i on fou metge de l’hospital militar.

El 1784 publicà una Relación de las epidemias que han afligido a Cartagena.

Roca i Puigcantó, Josep

1 Resposta

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVIII – Lleida, 1782)

Metge.

Té dos tractats mèdics datats del 1770: el titulat Tractatus de affectibus medicis et eorum curationem, cum casibus practicis stabilitus, atque ordinatus ratione climatis ilerdensis, i un que exposa el tractament de les febres malignes i altres malalties manifestades a Lleida.

Fill seu fou Tomàs Roca i Chessa.

Roca i Labrador, Bonaventura

2 Respostes

(Lleida, 1779 – 1838)

Metge. Fill de Tomàs Roca i Chessa. Era visitador de l’hospital de Santa Maria.

Escriví una Synopsis formularum ad usum nosocomii Ilerdensis (1809), i dos altres escrits mèdics breus sobre les febres d’Almenar de 1812 i les condicions sanitàries del cementiri de Balaguer.

Fou el pare de Lluís Roca i Florejachs.

Roca i Florejachs, Lluís

3 Respostes

(Lleida, 22 febrer 1830 – 2 desembre 1882)

Escriptor i metge. Fill de Bonaventura Roca i Labrador.

Col·laborà a moltes publicacions lleidatanes i a “La Renaixensa” i “La Il·lustració Catalana”. Poeta floralesc, figurà a l’antologia Los trobadors nous (1858).

Com a historiador local, publicà, entre d’altres, Colección de efemérides pertenecientes a la historia de la ciudad (1872) i Memoria de la catedral antigua (1881).

Roca i de Vinyals, Ricard

1 Resposta

(Barcelona, 1905 – 1959)

Metge. Germà de Josep Maria. Especialista d’anatomia patològica i analista prestigiós, es llicencià en medicina el 1929.

Ha estat cap del laboratori del Servei del Càncer de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona i cap del Laboratori de l’Hospital de la Creu Roja.