(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 9 març 1899 – Reus, Baix Camp, 3 gener 1987)
Metge i escriptor. S’establí molt aviat a Reus, on residí sempre. Participà en la gestió de la revista futurista “La Columna de Foc” (1918) i de la noucentista “Llaç” (1919).
Com a president de la secció de lletres del Centre de Lectura impulsà l’edició anual de l’Antologia de la Poesia Reusenca (1956-61).
Es dedicà a la traducció al català d’autors, especialment teatrals (Molière, Ionesco, Betti, Camus, Pavese).
(Granollers, Vallès Oriental, 29 juliol 1927 – Houston, Texas, EUA, 5 agost 2015)
Metge. Llicenciat a Barcelona, s’anà a residir al EUA el 1953.
Ha estat catedràtic de la facultat de medicina de la Baylor University de Texas. Col·laborà amb la NASA en qüestions de medicina de l’espai.
Especialitzat també en problemes de salut pública, ha fet treballs sobre les aplicacions de la tecnologia a l’organització de sanitat urbana.
(Sant Sebastià, País Basc, 29 desembre 1898 – Barcelona, 20 gener 1982)
Metge. Fou catedràtic de ginecologia a Barcelona (1949).
Autor d’una extensa obra en el camp de la història de la medicina.
(Sarinyena, Aragó, 22 setembre 1891 – Mèxic, 2 juny 1974)
Militant obrer i metge.
Membre del comitè central de la Federació Comunista Catalano-Balear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol (abril 1934), exercí la seva professió dedicat a les classes populars.
Passà després al POUM, en representació del qual fou conseller d’higiene i sanitat de l’ajuntament de Barcelona durant la guerra civil. Acabada aquesta, s’exilià al Marroc, i després a Mèxic.
(Barcelona, segle XIV)
Metge reial i astròleg. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós, almenys durant els anys 1361-74.
És autor d’un tractat d’astrologia, publicat modernament en dos volums (1957-60).
(Barcelona, 24 agost 1931 – 23 octubre 2019)
Metge otorrinolaringòleg. Catedràtic de les universitats de Saragossa (1971) i Barcelona.
Ha treballat en molts camps de la seva especialitat i principalment en l’estudi de la conducció òssia i les sordeses (1959), les relacions entre les malalties de l’audició i els accidents de trànsit (1972) i el tractament de les lesions tumorals.
(Veciana, Anoia, 1878 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 3 setembre 1951)
Metge radiòleg. Es llicencià a Barcelona (1902) i amplià estudis a París, Bordeus i Berlín. Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Electrología y Radiología (1916).
L’any 1918 publicà Semiología röntgenológica del aparato respiratorio intratorácico, reeditada l’any 1931 dins la col·lecció de “Monografies Mèdiques”.
Formà part del comitè de publicació de “Medicina Física”, portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya.
(Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 agost 1879 – Barcelona, 10 febrer 1955)
Metge i polític.
Fou batlle de Lleida i diputat a la Mancomunitat. Membre de l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou diputat a les corts (1931) i al Parlament de Catalunya.
Col·laborador a “La Terra” (1921-36), “Lleida” (1921-30), “L’Opinió”, “La Humanitat”, etc.
Com a metge, dirigí la revista “Informació Mèdica”, que es publicava a Lleida i s’interessà per la metapsicologia, la sexualitat i les malalties de transmissió sexual.
Fou el pare de Màrius i Víctor Torres i Perenya.
(Granollers, Vallès Oriental, 1826 – Barcelona, 17 abril 1882)
Metge. Estudià a Barcelona i es llicencià amb premi extraordinari (1849). Tingué gran fama com a cirugià.
Metge de la Casa de Maternitat de Barcelona (1854), es destacà en les epidèmies del còlera d’aquell any i del 1865. El 1869 esdevingué metge degà de l’Hospital de la Santa Creu i doctor en medicina.
Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina des del 1872; el seu discurs d’ingrés es titulà Consideraciones sobre recientes adelantamientos del diagnóstico quirúrgico.
Dades dels Països Catalans 