(Olot, Garrotxa, 1794 – 1857)
Metge.
És autor d’escrits remarcables, com Tratado completo de patología y fisiología médica, Reflejo del influjo de la simpatía en el tratamiento y diagnóstico de las enfermedades i Observación de una hidrofobia.
(Girona, vers 1760 – Alemanya ?, segle XIX)
Metge. Estudià filosofia a la Universitat de Cervera, i medicina a la de Montpeller, on es doctorà el 1785, amb una tesi sobre l’anàlisi de les aigües minerals. Exercí la carrera a Banyoles i més tard ingressà a la sanitat militar.
Publicà Noticias individuales de las aguas minerales de Pedret (Girona, 1787), Historia del Colegio de Gerona fundado en Montpeller (1808), i una versió resumida de la terapèutica de la gota, de Barthe (1808).
(Manresa, Bages, 3 novembre 1885 – Barcelona, 31 juliol 1973)
Metge i escriptor. El 1908 es llicencià en medicina, professió que exercí durant 23 anys a Torelló.
És autor de Topografia mèdica de la Vall de Torelló, premiada per l’Acadèmia de Medicina l’any1942, i de La Vall de Torelló (1963), guardonada amb el Premi Maspons i Camarasa 1962.
(Barcelona, 1 gener 1956 – )
Metge i poeta. Fill del pintor Antoni Tàpies i Puig.
Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques, i ha publicat els llibres de poesies: Siboc (1973), Les danses d’u (1975), Dies d’aigües (1980), La veu del vent (1988) i Matèria dels astres (1992), i els de narrativa: Des de l’obra (1992, recull de comtes) i L’escrivent (1999). Ha traduït Himnes a la Nit de Novalis (1975).
També a exercit com a galerista d’art i editor d’obra gràfica.
Pseudònim del metge i escriptor català Pau Estorch i Siqués (1805-71).
(Barcelona, 1903 – segle XX)
Metge. Es llicencià (1926) i doctorà (1953) en medicina a la Universitat de Barcelona. Fou professor adjunt de fisiopatologia a la facultat de medicina de Barcelona (1934-38).
S’ha especialitzat en malalties al·lèrgiques, ha estudiat especialment el favisme, la pol·linosi i l’hemòlisi alimentària.
Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia (1969-71), de la Sociedad Española de Alergia i de l’European Institute for Allergy Research.
(Barcelona, 2 gener 1881 – 3 gener 1967)
Metge. Fill de Lluís Suñé i Molist. Fou otorino-laringòleg molt destacat.
Desenvolupà extraordinàriament el diagnòstic radiogràfic. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1923.
Col·laborà a “Anals de Medicina” (1907-12), “Infantia Nostra” (1922-27) i “Monografies Mèdiques”. Publicà treballs nombrosos de la seva especialitat.
(Figueres, Alt Empordà, 29 maig 1871 – Sant Sebastià, País Basc, 26 gener 1938)
Odontòleg i escriptor. Estudià a Madrid i a Montreal (Canadà).
S’establí a la capital espanyola, on assolí gran prestigi. Fou publicista actiu.
És autor d’escrits professionals i literaris.
(Lleida, 1889 – Barcelona, 30 març 1955)
Metge. Fou oftalmòleg molt destacat. Professà a les facultats de medicina de Madrid (1912-20), Cadis (1920-26) i finalment, des del 1926, a Barcelona.
És autor d’un mètode original per a practicar la dacriocistorinostomia.
Publicà treballs mèdics molt remarcables.
(Tordera, Maresme, 1745 – Madrid, 1793)
Metge i botànic. Membre numerari de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i de l’Acadèmia Mèdica Matritense.
Autor de la Disertación sobre el sen de España (1774) i publicà a Madrid, en tres volums, un tractat titulat Observaciones de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas o comprobadas de varias plantas (1787-90).
Ruiz y Pavón li dedicaren un gènere de compostes americanes.
Dades dels Països Catalans 